1 Corintis 3:1-23

  • Els corintis es comporten de manera carnal (1-4)

  • Déu ho fa créixer (5-9)

    • «Som coŀlaboradors de Déu» (9)

  • Construir amb materials resistents al foc (10-15)

  • Vosaltres sou el temple de Déu (16, 17)

  • Déu considera absurda la saviesa del món (18-23)

3  Germans, no us vaig poder parlar com a homes espirituals, sinó com a homes carnals, com a nens petits que gategen en el camí del Crist.  Us vaig donar llet, i no menjar sòlid, perquè no l’hauríeu pogut digerir. De fet, ara tampoc ho podríeu fer,  perquè encara sou carnals. Les enveges i els conflictes que teniu, ¿no demostren que sou carnals i que us comporteu* com la majoria de la gent?  Perquè quan algú diu: «Jo sóc de Pau», i un altre diu: «Jo sóc d’Apoŀlos», ¿no us esteu comportant com la resta de persones?  Per tant, qui és Apoŀlos? Qui és Pau? Són servidors que fan l’obra que el Senyor ens ha donat, i per mitjà dels quals us vau fer creients.  Jo vaig plantar, Apoŀlos va regar, però Déu ho va fer créixer.  Perquè ni el qui planta ni el qui rega són res, sinó Déu, qui ho fa créixer.  El qui planta i el qui rega són un,* però cadascun d’ells rebrà la seva recompensa segons el seu treball.  Perquè nosaltres som coŀlaboradors de Déu, i vosaltres sou el camp de Déu que ell cultiva, l’edifici de Déu. 10  Com a constructor* expert, vaig posar un fonament d’acord amb la bondat immerescuda que Déu m’ha donat, però algú altre hi està construint al damunt. Que cadascú vigili com hi està construint. 11  Perquè ningú pot posar un altre fonament que el que està posat, que és Jesucrist. 12  Si algú construeix sobre aquest fonament amb or, plata o pedres precioses, o bé amb fusta, herba seca o palla, 13  ja es veurà com és l’obra de cadascú:* el dia de la prova la farà evident, perquè el foc ho revelarà tot i demostrarà la qualitat de l’obra de cadascú. 14  Si l’obra resisteix, el que l’ha construïda rebrà una recompensa, 15  mentre que si es crema, en patirà la pèrdua, tot i que ell se salvarà, però com qui s’escapa del foc. 16  ¿No sabeu que vosaltres sou el temple de Déu, i que l’esperit de Déu viu en vosaltres? 17  Si algú destrueix el temple de Déu, Déu el destruirà a ell; perquè el temple de Déu és sant, i vosaltres sou aquest temple. 18  Que ningú s’enganyi a si mateix: si algú entre vosaltres es pensa que és savi en aquest món,* que es faci ignorant, i així arribarà a ser savi de debò. 19  Perquè Déu considera que la saviesa d’aquest món és absurda, tal com està escrit: «Ell atrapa el savi en la seva pròpia astúcia». 20  I també: «Jehovà sap que els raonaments dels savis són inútils». 21  Per tant, que ningú s’enorgulleixi dels homes, perquè tot és vostre: 22  Pau, Apoŀlos, Cefes,* el món, la vida, la mort, les coses d’ara i les que han de venir. Tot és vostre, 23  i vosaltres sou de Crist, i Crist és de Déu.

Notes a peu de pàgina

Lit. «camineu».
O «tenen el mateix objectiu».
O «arquitecte; director d’obres».
Lit. «l’obra de cadascú es farà evident».
O «ordre de coses». Consulta el Glossari.
També anomenat Pere.