1 Corintis 14:1-40

  • L’habilitat de profetitzar i de parlar en llengües (1-25)

  • Celebrar les reunions cristianes de manera ordenada (26-40)

    • El lloc de les dones a la congregació (34, 35)

14  Continueu mostrant amor, però no deixeu d’esforçar-vos per rebre les habilitats que l’esperit dóna,* sobretot la de profetitzar.  Perquè qui parla en llengües, no parla als homes, sinó a Déu, perquè diu secrets sagrats per mitjà de l’esperit, però ningú l’entén.  Però qui profetitza edifica, anima i consola els homes amb les seves paraules.  Qui parla en llengües s’edifica a si mateix, però qui profetitza edifica la congregació.  Voldria que tots vosaltres parléssiu en llengües, però prefereixo que profetitzeu. De fet, és millor profetitzar que parlar en llengües, a no ser que s’interpreti* el que es diu perquè la congregació sigui edificada.  Suposeu, germans, que ara vingués a vosaltres parlant en llengües. De què us serviria si no us transmetés una revelació, coneixement, una profecia o una ensenyança?  Passa el mateix amb els instruments musicals, com la flauta o l’arpa. Si no es toquen clarament les notes, ¿com es podrà reconèixer la tonada de la flauta o la de l’arpa?  I si la trompeta fa un toc confús, ¿qui es prepararà per al combat?  De la mateixa manera, si no utilitzeu paraules que s’entenguin fàcilment, ¿qui podrà entendre el que dieu? De fet, seria com si parléssiu a l’aire. 10  Al món hi ha molts idiomes diferents, i no n’hi ha cap que no es pugui entendre. 11  Perquè si no entenc el que es diu, seré com un estranger per al qui parla, i el qui parla serà com un estranger per a mi. 12  Igualment vosaltres, com que desitgeu amb moltes ganes rebre les habilitats de l’esperit, esforceu-vos per tenir-les en abundància per edificar la congregació. 13  Per tant, qui parla en llengües, que faci oració perquè pugui interpretar* el que ha dit. 14  Perquè si faig oració parlant en llengües, és l’habilitat que he rebut de l’esperit la que està fent l’oració i, per això, no n’entenc el significat.* 15  Què cal fer, doncs? Faré oracions amb l’habilitat de l’esperit, però també faré oracions que entengui;* cantaré alabances amb l’habilitat de l’esperit, però també cantaré alabances que entengui.* 16  Perquè si alabes Déu per mitjà d’una habilitat de l’esperit, ¿com podrà la persona no instruïda que hi ha entre vosaltres dir «Amén» si no entén el que dius quan facis oració per donar gràcies? 17  És cert que dónes gràcies de manera correcta, però això no l’edifica. 18  Dono gràcies a Déu que puc parlar en més llengües que tots vosaltres. 19  Però a la congregació prefereixo dir cinc paraules que s’entenguin* i així instruir els altres, que deu mil paraules en llengües. 20  Germans, no sigueu nens en la vostra manera de pensar. Sigueu nens pel que fa a la maldat, però sigueu adults* en la vostra manera de pensar. 21  A la Llei hi ha escrit: «“Parlaré a aquest poble amb la llengua dels estrangers i per boca dels estrangers, però ni així m’escoltaran”, diu Jehovà». 22  Per això, les llengües no són un senyal per als creients, sinó per als no creients; en canvi, les profecies no són per als no creients, sinó per als creients. 23  Quan tota la congregació està reunida, si tots parleu en llengües i hi entren persones no instruïdes o no creients, ¿no diran que esteu bojos? 24  Però si tots profetitzeu i hi entra algú no creient o no instruït, se sentirà censurat i examinat per tots. 25  Aleshores els secrets del seu cor seran descoberts, i caurà de cara a terra i adorarà Déu, dient: «Déu realment està entre vosaltres». 26  Llavors, germans, què cal fer? Quan us reuniu, que un canti un salm, que un altre ensenyi, que un altre expliqui una revelació, que un altre parli en llengües i que un altre interpreti el que es diu. Feu-ho tot per edificar els altres. 27  I si es parla en llengües, que com a molt ho facin dos o tres, i per torns, i que algú interpreti* el que es diu. 28  Però si no hi ha cap intèrpret,* que el qui parla en llengües guardi silenci a la congregació i que parli amb si mateix i amb Déu. 29  Que parlin dos o tres profetes, i que els altres discerneixin què volen dir. 30  Però si un dels que en aquell moment estan asseguts rep una revelació, que calli el qui estava parlant. 31  Tots podeu profetitzar d’un en un, i així tots aprendran i seran enfortits. 32  Els profetes han de controlar com utilitzen les habilitats de profetitzar que dóna l’esperit. 33  Perquè Déu no és un Déu de desordre, sinó de pau. Com és costum en totes les congregacions dels sants, 34  que les dones guardin silenci a la congregació, perquè no els hi està permès parlar. Al contrari, que siguin submises,* tal com també diu la Llei. 35  Si volen saber alguna cosa, que ho preguntin a casa als seus marits, perquè és vergonyós que una dona parli a la congregació. 36  ¿És que ha sortit de vosaltres la paraula de Déu? ¿O és que només us ha arribat a vosaltres? 37  Si algú pensa que és profeta o que ha rebut una habilitat de l’esperit, ha de reconèixer que tot el que us escric és un manament del Senyor. 38  Però si algú ho rebutja, ell també serà rebutjat.* 39  Per tant, germans meus, seguiu esforçant-vos per profetitzar, però no prohibiu parlar en llengües. 40  Però que tot es faci amb dignitat i amb ordre.

Notes a peu de pàgina

O «els dons espirituals».
O «es tradueixi».
O «traduir».
Lit. «la meva ment és infructífera».
Lit. «amb la ment».
Lit. «amb la ment».
Lit. «amb la meva ment».
O «madurs».
O «tradueixi».
O «traductor».
O «obeeixin de bona gana».
O possiblement «si algú ho vol ignorar, continuarà en la ignorància».