1 Corintis 13:1-13

  • L’amor és un camí superior (1-13)

13  Si parlo les llengües dels homes i dels àngels, però no tinc amor, sóc com un gong estrident o un címbal* sorollós.  Si puc profetitzar i entenc tots els secrets sagrats i tot el coneixement, i si tinc la fe necessària per moure muntanyes, però no tinc amor, no sóc res.*  Si dono tot el que tinc per alimentar els pobres, i si entrego la meva vida per presumir, però no tinc amor, no em serveix de res.  L’amor és pacient i bondadós. L’amor no és gelós,* no presumeix, no és orgullós,  no es comporta impròpiament,* no busca el seu interès, no s’irrita amb facilitat, no recorda el mal.*  No s’alegra de la injustícia, sinó que s’alegra amb la veritat.  Tot ho suporta, tot ho creu, tot ho espera, tot ho aguanta.  L’amor no s’acaba mai.* Però l’habilitat de profetitzar serà eliminada, la de parlar en llengües s’acabarà i la de rebre coneixement també serà eliminada.  Perquè el coneixement que tenim és incomplet i profetitzem de manera incompleta; 10  però quan vingui allò que és complet, allò que és incomplet serà eliminat. 11  Quan era un nen, parlava com un nen, pensava com un nen i raonava com un nen; però ara que m’he fet un home, he deixat de banda les coses de nen. 12  Ara hi veiem borrós, com en un mirall de metall, però aleshores hi veurem cara a cara. Ara tinc un coneixement incomplet, però aleshores tindré un coneixement complet,* tal com Déu em coneix completament. 13  Ara bé, sempre existiran aquestes tres coses: la fe, l’esperança i l’amor. Però la més important és l’amor.

Notes a peu de pàgina

O «uns platerets».
O «no serveixo per a res».
O «envejós».
O «no és mal educat».
O «no porta un registre de les ofenses».
O «no falla mai».
O «acurat».