1 Corintis 11:1-34

  • «Imiteu-me» (1)

  • El principi d’autoritat. Cobrir-se el cap (2-16)

  • La celebració del Sopar del Senyor (17-34)

11  Imiteu-me, tal com jo imito Crist.  Us felicito perquè sempre em teniu present i us aferreu a les ensenyances que us vaig transmetre.  Però vull que sapigueu que el cap de tot home és el Crist, el cap de la dona és l’home i el cap del Crist és Déu.  Quan un home fa oració o profetitza amb el cap cobert, avergonyeix el seu cap;  però quan una dona fa oració o profetitza amb el cap descobert, avergonyeix el seu cap, perquè és com si anés rapada.  Per tant, si una dona no es cobreix el cap, que es talli els cabells. Però si per a ella és vergonyós tallar-se els cabells o rapar-se, que es cobreixi.  Perquè l’home no s’ha de cobrir el cap, ja que és la imatge i la glòria de Déu, però la dona és la glòria de l’home.  De fet, l’home no va venir de la dona, sinó que la dona va venir de l’home.  A més, l’home no va ser creat per causa de la dona, sinó que la dona va ser creada per causa de l’home. 10  Per aquesta raó i per causa dels àngels, la dona ha de portar un senyal de submissió al cap. 11  D’altra banda, entre els seguidors del Senyor, no hi ha dona sense home ni home sense dona. 12  Perquè tal com la dona va ser creada de l’home, l’home neix de la dona; però totes les coses vénen de Déu. 13  Jutgeu per vosaltres mateixos: ¿és correcte que una dona faci oració a Déu amb el cap descobert? 14  ¿No us ensenya la mateixa naturalesa que els cabells llargs són una deshonra per a l’home, 15  però que els cabells llargs són una honra per a la dona? Perquè a ella se li ha donat el cabell per cobrir-se el cap. 16  I si algú vol discutir a favor de qualsevol altre costum, que sàpiga que ni nosaltres ni les congregacions de Déu en tenim cap altre. 17  Us dono aquestes instruccions, però no us felicito, perquè les vostres reunions fan més mal que bé. 18  Per començar, he sentit a dir que quan us reuniu a la congregació, hi ha divisions entre vosaltres, i en part m’ho crec. 19  Perquè hi haurà sectes entre vosaltres, i així es farà evident qui són els que Déu aprova. 20  Quan us reuniu, en realitat no és per menjar el Sopar del Senyor. 21  Perquè quan arriba el moment de menjar, alguns de vosaltres ja heu sopat, i mentre uns tenen gana, els altres estan borratxos. 22  ¿No teniu casa per menjar i beure? ¿O és que menyspreeu la congregació de Déu i voleu avergonyir els que no tenen res? Què us he de dir? ¿Us he de felicitar? En això no us puc felicitar. 23  El que us he ensenyat és el que vaig rebre del Senyor. La nit que va ser traït, el Senyor Jesús va agafar un pa, 24  i després de donar gràcies a Déu, el va partir i va dir: «Això representa el meu cos a favor vostre. Continueu fent això en memòria meva». 25  Després d’haver sopat, també va fer el mateix amb la copa, i va dir: «Aquesta copa representa el nou pacte que entrarà en vigor per mitjà de la meva sang. Continueu fent això en memòria meva sempre que la beveu». 26  Perquè cada vegada que mengeu aquest pa i beveu aquesta copa, esteu anunciant la mort del Senyor fins que ell vingui. 27  Per tant, qui mengi el pa o begui la copa del Senyor indignament, serà culpable de no respectar el cos i la sang del Senyor. 28  Primer, que cadascú s’examini a si mateix, i si és digne de menjar del pa i beure de la copa, que ho faci. 29  Perquè qui menja i beu sense comprendre què representa el cos, menja i beu la seva condemna. 30  És per això que molts de vosaltres esteu dèbils i malalts, i bastants de vosaltres esteu morts.* 31  Si ens examinéssim a nosaltres mateixos, no seriem jutjats. 32  Però quan se’ns jutja, Jehovà ens corregeix perquè no siguem condemnats amb el món. 33  Per tant, germans meus, quan us reuniu per menjar aquest sopar, espereu-vos els uns als altres. 34  Si algú té gana, que mengi a casa seva perquè quan us reuniu no sigueu jutjats. Pel que fa als altres assumptes pendents, els resoldré quan vingui.

Notes a peu de pàgina

Lit. «adormits». Fa referència a la mort espiritual.