Salta al contingut

Salta a l'índex

Hauria de participar la religió en la política?

Hauria de participar la religió en la política?

 Arreu del món, moltes persones que diuen ser seguidores de Jesucrist estan plenament involucrades en la política. Algunes d’aquestes, donen suport a certs candidats i partits polítics per tal d’intentar promoure les seves creences religioses i els seus valors morals. Alhora, els polítics sovint utilitzen qüestions socials i morals per guanyar el suport de les persones religioses. A més, és comú que els líders religiosos es presentin com a candidats a un càrrec polític. I, fins i tot, a alguns països una religió «cristiana» pot arribar a considerar-se la religió de l’estat o de la nació.

 Què en penses? Haurien de participar en assumptes polítics els seguidors de Jesucrist? Si et fixes en l’exemple de Jesús, trobaràs la resposta. Ell va dir: «Jo us he donat l’exemple, i tal com jo us ho he fet, també ho heu de fer vosaltres» (Joan 13:15). Quina va ser l’actitud de Jesús respecte a la política?

Va participar Jesús en la política?

 No. Jesús no va participar en els assumptes polítics del món.

 Jesús no va anar rere el poder polític. Quan Satanàs el Diable li va oferir «tots els regnes del món», Jesús va rebutjar ser el governant d’aquests regnes humans (Mateu 4:8-10). * En una altra ocasió, les persones es van adonar dels seus dots de lideratge i van intentar que participés en assumptes polítics. La Bíblia diu: «Jesús, que sabia que estaven a punt de venir i endur-se’l per fer-lo rei, se’n va anar una altra vegada a la muntanya tot sol» (Joan 6:15). Ell no va cedir als desitjos d’aquelles persones, i va rebutjar participar en la política.

 Jesús no va prendre part en qüestions polítiques. Per exemple, en els dies de Jesús als jueus els molestava molt pagar impostos al govern romà, i ho veien com una càrrega injusta. Quan van intentar que Jesús prengués part en aquest assumpte, ell no va voler entrar en un debat polític sobre si era just o no pagar aquests impostos. Simplement els va dir: «Doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu» (Marc 12:13-17). Jesús es va mantenir neutral en aquesta qüestió política però també va explicar que s’havien de pagar els impostos demanats pel govern romà, que actuava en representació del Cèsar. A la vegada, va ensenyar que l’obediència a les autoritats seglars era limitada. Una persona no hauria de donar al govern el que pertany a Déu, com ara l’adoració i la devoció (Mateu 4:10; 22:37, 38).

 Jesús va donar suport a un govern celestial, el Regne de Déu (Lluc 4:43). Ell no va participar en la política perquè sabia que seria el Regne de Déu, i no els governs humans, qui aconseguiria el que Déu vol per a la terra (Mateu 6:10). Tenia clar que el Regne de Déu no utilitzaria els governs humans sinó que els reemplaçaria (Daniel 2:44).

Van participar el cristians del primer segle en la política?

 No. Els seguidors de Jesús van obeir el seu manament de no ser «part del món» (Joan 15:19). Així doncs, van seguir el seu exemple i es van mantenir separats dels assumptes polítics (Joan 17:16; 18:36). En comptes de participar en la política, es van ocupar en fer l’obra que Jesús els havia manat: predicar i ensenyar sobre el Regne de Déu (Mateu 28:18-20; Fets 10:42).

 Els cristians del primer segle van obeir Déu en primer lloc a les seves vides, però també van respectar les autoritats seglars (Fets 5:29; 1 Pere 2:13, 17). Per això, obeïen les lleis i pagaven els impostos (Romans 13:1, 7). Tot i que no participaven en la política, sí que feien ús de la protecció legal i dels serveis que els governs els proporcionaven (Fets 25:10, 11; Filipencs 1:7).

La neutralitat cristiana avui

 La Bíblia ensenya clarament que ni Jesús ni els seus seguidors van participar en política. Per aquesta raó, com a seguidors de Crist, els testimonis de Jehovà d’arreu del món es mantenen completament neutrals. Igual que els cristians del primer segle, duen a terme l’obra que Jesús va manar i prediquen «les bones notícies del Regne» (Mateu 24:14).

^ § 4 Quan Jesús va rebutjar l’oferta de Satanàs, no va dir que Satanàs no tingués el dret de fer-li aquella oferta. Més tard, Jesús el va descriure com «el governant del món» (Joan 14:30).