El meu avantpassat, el Thomas Williams, (1) * va néixer el vint de gener de 1815 a Horncastle, Anglaterra. La seva mare va morir dos anys després, i el seu pare, el John Williams, els va criar, tant a ell com als seus tres germans, tot sol. El John va ensenyar al Thomas l’ofici de fuster, però ell tenia al cap dedicar-se a una altra cosa.

En aquella època, Anglaterra vivia un ressorgiment religiós. El predicador John Wesley s’havia separat de l’Església d’Anglaterra i havia iniciat el moviment metodista, que donava molta importància a l’estudi personal de la Bíblia i a predicar l’evangeli. Les ensenyances de Wesley s’havien escampat com la pólvora i els Williams les van acceptar amb convicció. El Thomas es va fer metodista i es va oferir voluntari per anar de missioner al Pacífic del Sud. El juliol de 1840, ell i la seva dona Mary (2) van arribar a l’illa de Lakeba, * Fiji, una illa volcànica, en aquell temps habitada per caníbals.

Durant els seus primers anys a Fiji, el Thomas i la Mary les van passar magres. Treballaven moltes hores sota la calor tropical i en condicions primitives. També van afrontar diverses atrocitats, com ara guerres tribals, infanticidis, el canibalisme i la pràctica d’escanyar vídues. A més, els indígenes s’oposaven al seu missatge. La Mary i el seu primer fill, el John, es van posar molt malalts i van estar a punt de morir. L’any 1843, el Thomas va escriure: «Em sentia aclaparat [...] estava al límit de la desesperació». Amb tot, la fe en el seu Déu, Jehovà, els va ajudar a seguir endavant.

Mentrestant, el Thomas va posar en pràctica les seves habilitats com a fuster i va construir la primera casa elevada d’estil europeu a Fiji. La casa era tan innovadora que va despertar la curiositat de tothom. Poc abans d’acabar-la, la Mary va tenir el seu segon fill, el Thomas Whitton Williams,³ el meu avantpassat directe.

L’any 1843, el Thomas pare va participar en la difícil tasca de traduir l’Evangeli de Joan al fijià. * A més, era un antropòleg nat que es fixava molt en els detalls, per això va poder recopilar amb molta exactitud totes les seves observacions en el llibre Fiji and the Fijians (1858), un relat típic de la vida a la Fiji del segle XIX.

 Els tretze anys de treball intens a Fiji van passar factura a la salut del Thomas, i finalment es va traslladar a Austràlia junt amb la seva família. Després d’una llarga i notable carrera com a pastor protestant, va morir el 1891 a Ballarat, Victòria.

El 1883, el Thomas Whitton Williams i la seva dona Phoebe, (4) es van mudar amb els seus fills a Perth, a l’oest d’Austràlia. En aquell moment, l’Arthur Bakewell Williams, (5) el seu segon fill, el meu següent avantpassat directe, tenia nou anys.

Anys més tard, quan l’Arthur en tenia vint-i-dos, va anar a buscar fortuna a Kalgoorlie, una ciutat de mines d’or en expansió, a uns 600 km a l’est de Perth. Allà va llegir publicacions dels Estudiants de la Bíblia, que era com es coneixia abans els Testimonis de Jehovà. També es va subscriure a la revista Zion’s Watch Tower. Estava tan encantat amb el que aprenia que va començar a compartir-ho amb els altres i a organitzar reunions per a estudiar la Bíblia. Aquests van ser els humils començaments dels Testimonis de Jehovà a l’oest d’Austràlia.

L’Arthur també va explicar als seus el que estava aprenent, i el seu pare, el Thomas Whitton, li va donar suport en totes aquestes activitats fins el dia de la seva mort. La seva mare Phoebe i les seves germanes Violet i Mary també es van fer Estudiants de la Bíblia. La Violet es va fer pionera, una predicadora a temps complet. L’Arthur deia que era «la pionera més entusiasta i eficaç que l’oest d’Austràlia havia tingut». Potser no era gaire objectiu, però el cas és que l’exemple de la incansable Violet va tenir una influència molt positiva en la següent generació dels Williams.

Amb el temps, l’Arthur es va casar i es va traslladar a Donnybrook, una ciutat dedicada al cultiu de la fruita al sud-oest d’Austràlia. Com que parlava amb entusiasme de les profecies bíbliques sobre el 1914, * l’anomenaven «el Vell Boig del 1914». Però les brometes es van acabar quan va esclatar la Primera Guerra Mundial. L’Arthur solia predicar als clients de la seva botiga i posava publicacions bíbliques a la finestra perquè tothom les veiés. També va posar a la finestra un cartell que oferia cent lliures a qui pogués provar la doctrina de la Trinitat, una ensenyança que no està basada en la Bíblia i que l’Arthur rebutjava enèrgicament. Mai ningú ho va aconseguir.

La casa dels Williams es va convertir en un punt neuràlgic de Donnybrook, on s’estudiava la Bíblia en grup i es feien reunions. Temps més tard, en aquesta ciutat, l’Arthur hi va construir una Sala del Regne, un dels primers llocs de reunió a l’oest d’Austràlia. Tot i que ja tenia més de setanta anys, l’Arthur es posava jaqueta de vestir i corbata, muntava  el seu cavall anomenat Doll i anava a predicar d’un extrem a l’altre del districte de Donnybrook.

L’Arthur era d’aspecte senyorial, calmat i molt entusiasta. El seu exemple va tenir un efecte molt positiu en els seus fills. La seva filla Florence (6) va anar de missionera a l’Índia. I els seus fills, l’Arthur Lindsay (7) i el Thomas, igual que el seu pare, van servir durant anys com a ancians de congregació.

El meu besavi, l’Arthur Lindsay Williams, era conegut i estimat per tots. Sempre estava disposat a ajudar i era respectuós amb tothom. Durant dotze anys va guanyar divuit concursos regionals de tallada de troncs. Era tot un llenyataire!

No obstant això, es va quedar d’una peça quan el Ronald, (8) el seu fill de dos anys, que és el meu avi, va agafar una destral i va fer un tall a un petit pomer del costat de casa. La mare del Ronald va embenar l’arbre, el qual temps després va donar pomes extraordinàriament dolces. Aquesta nova varietat es va conèixer com Lady Williams, i amb el temps va produir una de les varietats de pomes més famoses del món, les Cripps Pink.

Més tard, el meu avi Ronald es va dedicar a activitats més profitoses. Durant molts anys, ell i l’àvia van treballar a Austràlia i les illes Salomó com a voluntaris en projectes de construcció per als Testimonis de Jehovà. Actualment, l’avi té gairebé vuitanta anys, i encara és ancià de congregació i participa en la construcció i reformes de Sales del Regne a l’oest d’Austràlia.

Seguint amb el nostre llegat familiar, els meus pares, el Geoffrey (9) i la Janice (10) Williams, s’han esforçat de valent per inculcar-nos, a la meva germana Katharine (11) i a mi, (12) els valuosos principis bíblics. Als tretze anys, vaig començar a veure Jehovà com el meu amic. En un congrés vaig escoltar com John E. Barr, un membre del Consell Rector dels Testimonis de Jehovà, deia als joves de l’auditori: «No malgasteu la valuosa oportunitat que teniu de conèixer i estimar Jehovà». Aquella mateixa nit, vaig prometre a Jehovà que el serviria tota la vida. Dos anys més tard, em vaig fer pioner.

Actualment, la meva dona Chloe i jo disfrutem de predicar com a pioners a Tom Price, una ciutat minera al nord-oest d’Austràlia. També treballem a mitja jornada per cobrir les nostres despeses. Els meus pares, la meva germana Katharine i el seu marit, l’Andrew, també són pioners a Port Hedland, situat a uns 420 km més al nord. El meu pare i jo servim com a ancians de congregació.

Set generacions enrere, el meu avantpassat Thomas Williams va decidir servir Jehovà. Aquest llegat de fe i dedicació a Déu ha arribat fins a mi. Estic molt agraït d’haver rebut aquesta herència espiritual tan valuosa.