Molta gent pensa que el Satanàs de la Bíblia no és més que una al·legoria, o representació del mal. Però, és això el que realment ensenya la Bíblia? Per què descriu Satanàs tenint una conversa amb Jesús i amb el Déu totpoderós? Examina els següents dos exemples.

Quan Jesús va començar la seva predicació a la Terra, el Diable va temptar-lo tres cops. Primer, va intentar persuadir Jesús perquè fes servir de manera egoista el poder que Déu li havia donat i satisfés la seva gana. Segon, va desafiar Jesús que arrisqués la seva vida de manera totalment innecessària per demostrar que realment era el Fill de Déu. I, finalment, Satanàs li va oferir tots els regnes de la Terra a canvi d’un petit acte d’adoració. Així i tot, Jesús va rebutjar les tres temptacions del Diable, i cada cop ho va fer citant la Bíblia (Mateu 4:1-11; Lluc 4:1-13).

Amb qui parlava Jesús? Amb el mal que hi havia al seu interior? La Bíblia diu de Jesús que «ha estat temptat en totes les coses d’una manera semblant, però sense pecat» (Hebreus 4:15). També, les Escriptures afegeixen sobre Jesús mateix: «No féu pecat ni es trobà engany en la seva boca» (1 Pere 2:22). De fet, Jesús era perfecte i sempre es va mantenir fidel a Déu; mai va permetre que el mal s’arrelés en el seu cor. Està clar, doncs, que no estava parlant amb si mateix, sinó amb una persona real.

La conversa que el Diable va tenir amb Jesús encara ens dóna més proves que confirmen l’existència de Satanàs:

• Recorda que el Diable va oferir a Jesús tots els regnes del món a canvi d’un acte d’adoració (Mateu 4:8, 9). Realment hauria estat una temptació si Satanàs no fos un ésser real? A més, si ho pensem bé, Jesús no va qüestionar el gran poder que el Diable deia tenir.

• Després que Jesús rebutgés les tres temptacions, el Diable «s’allunyà d’ell fins a una altra oportunitat» (Lluc 4:13). Diries que, en aquest cas, Satanàs era la personificació del mal o, per contra, un enemic insistent?

• Un cop Jesús es va quedar sol, la Bíblia diu que «vingueren uns àngels i el servien» (Mateu 4:11). Eren aquests àngels éssers espirituals reals que van donar ànims i ajuda a Jesús en aquell moment de necessitat? I tant! Aleshores, no seria lògic concloure que Satanàs també és un ésser espiritual real?

El segon exemple es troba al relat bíblic sobre el fidel Job, on podem llegir dues converses entre el Diable i Déu. En ambdues ocasions Déu va dir que estava molt content amb Job per la seva integritat. Ara bé, Satanàs va afirmar que Job només era fidel a Déu per motius egoistes, donant a entendre que Déu estava comprant la lleialtat de Job. De fet, el Diable estava dient que coneixia Job molt millor que Déu. Així, doncs, Jehovà va permetre que Satanàs posés a prova Job i el deixés sense possessions materials, sense fills i, fins i tot, sense salut. * Amb el pas del temps, però, va quedar clar que Jehovà tenia raó i que Satanàs era un mentider. Finalment, Déu va beneir Job per la integritat que va demostrar (Job 1:6-12; 2:1-7).

Ara bé, amb qui parlava Jehovà en aquestes dues converses? Amb el mal que hi havia al seu interior? La Bíblia ens diu: «El camí de Déu és perfecte» (2 Samuel 22:31). La Paraula de Déu també diu: «Sant, sant, sant és el Senyor Déu totpoderós» (Apocalipsi [Revelació] 4:8). La paraula sant vol dir «pur, sagrat o apartat del pecat». Així, doncs, Jehovà és perfecte, en ell no hi ha pecat i està totalment oposat al mal.

Tot i això, alguns afirmen que Job també és un personatge fictici i que tota aquesta conversa bíblica és una al·legoria. Però, és lògic aquest raonament? Altres parts de la Bíblia confirmen que Job va ser una persona real. Per exemple, a Jaume 5:7-11 es parla de l’exemple de Job per motivar els cristians a aguantar durant els moments difícils i per recordar que Jehovà sempre beneeix la integritat. Ara bé, quin tipus de motivació donaria un exemple com aquest si Job i Satanàs fossin personatges ficticis? A més a més, Ezequiel 14:14 i 20 fa referència a Job, Noè i Daniel com a homes justos de l’antiguitat. Sense cap mena de dubte, Job va ser una persona real, un gran exemple de fe, tal com ho van ser Noè i Daniel. Llavors, si Job va existir, què podem dir d’aquell que va causar les seves proves?

Així, doncs, la Bíblia presenta una imatge molt clara de Satanàs: és un ésser espiritual real. Amb tot, és possible que et preguntis: pot ser perillós per a nosaltres?

Imagina’t per un moment que un grup de criminals envaeix la ciutat on vius. Quin en seria el resultat? És obvi que augmentaria la delinqüència i la teva seguretat es posaria en perill. Ara imagina’t la següent situació: Satanàs i els seus dimonis —éssers espirituals com ell que també es van rebel·lar contra Déu— envaeixen la Terra. Quin en seria el resultat? Pensa per un moment en les notícies d’avui dia, tant en l’àmbit nacional com en l’internacional.

• Creus que han augmentat els actes violents irracionals, tot i els esforços mundials per posar fi a la violència?

• Creus que ha augmentat el contingut espiritista en la indústria de l’entreteniment, tot i la preocupació de molts pares?

• Creus que el medi ambient s’està destruint més enllà del punt sense retorn, tot i els esforços que es fan per protegir el planeta?

• Creus que passa alguna cosa amb la humanitat en general, com si algú estigués empentant aquest món cap a una destrucció inevitable?

La Bíblia identifica quina és l’arrel del problema: «Fou llançat aquell gran drac, la serp antiga, l’anomenat diable i Satanàs, el qui enganya tota la humanitat. Fou llançat a la terra, i els seus àngels foren llançats amb ell» (Apocalipsi 12:9). A més, afegeix: «Ai dels qui habiten la terra i el mar! Perquè ha baixat a vosaltres el diable amb gran furor, sabent que té poc temps» (Apocalipsi 12:12). Després d’haver analitzat totes les proves, moltes persones han arribat a la conclusió que Satanàs és un ésser espiritual real i molt perillós, aquell que mou els fils que controlen el món.

Potser ara et preguntes: hi ha cap manera de protegir-se de Satanàs? Aquesta és una molt bona pregunta. Al següent article trobaràs consells molt pràctics que et poden ajudar.