Vaig néixer i créixer en un barri dels afores de Roma, en una zona pobra de la ciutat on vivia la classe treballadora. La vida era difícil. No vaig conèixer mai la meva mare biològica i no tenia una bona relació amb el meu pare. Em vaig criar al carrer.

Als deu anys ja havia començat a robar. Vaig marxar de casa per primer cop quan tenia dotze anys, i en més d’una ocasió el meu pare em va haver d’anar a recollir a la comissaria. Discutia constantment amb la gent, era violent i estava enfadat amb el món. Als catorze anys vaig marxar de casa per sempre. Aleshores, vaig començar a consumir drogues i a viure al carrer. Com que no tenia cap lloc on dormir, forçava un cotxe i m’hi estava fins a primeres hores del matí. Després buscava una font on em pogués rentar.

Vaig arribar a ser un lladre expert. Robava des de carteres fins a pisos i mansions durant la nit. Em vaig començar a guanyar una mala reputació i aviat em van convidar a formar part d’una banda molt coneguda, la qual em va donar l’«oportunitat» d’ascendir per robar bancs. Com que tenia un caràcter agressiu, aviat em vaig convertir en un membre respectat de la banda. No anava mai enlloc sense la meva pistola; de fet, dormia amb ella sota el coixí. La violència, les drogues, els robatoris, les paraulotes i la immoralitat eren el meu estil de vida. La policia em trepitjava constantment els talons. Em van arrestar diverses vegades, i vaig estar uns quants anys entrant i sortint de la presó.

Una vegada, quan vaig sortir de la presó, vaig anar a visitar una de les meves tietes. No sabia que ella i dos cosins meus s’havien fet testimonis de Jehovà. Em van convidar a una reunió dels Testimonis i, com que em picava la curiositat, vaig acceptar  anar-hi. Quan vam arribar a la Sala del Regne, vaig insistir a seure prop de la porta per vigilar tots els qui entraven i sortien. I, és clar, portava la meva pistola.

Aquella reunió em va canviar la vida. Recordo que vaig pensar que estava en un altre planeta. Em van donar la benvinguda persones afectuoses, amables i somrients. Mai oblidaré la mirada bondadosa i sincera dels Testimonis. Era tan diferent del món al qual jo estava acostumat!

Vaig començar a estudiar la Bíblia amb els Testimonis de Jehovà. A mesura que aprenia de la Bíblia, veia més clarament que havia de canviar del tot el meu estil de vida. Em vaig prendre seriosament el consell de Proverbis 13:20 (BEC): «Qui va amb un savi es farà savi; qui s’ajunta amb un neci acabarà malament». Em vaig adonar que m’havia d’apartar de la banda. No va ser gens fàcil, però amb l’ajuda de Jehovà ho vaig aconseguir.

També vaig canviar la meva aparença física. Em va costar molt d’esforç, però vaig poder deixar de fumar cigarretes i consumir drogues. Em vaig tallar els cabells, em vaig treure les arracades i vaig deixar de dir paraulotes. Per primera vegada vaig començar a tenir el control de la meva vida.

Mai no m’havia agradat llegir ni estudiar i, per això, em costava molt concentrar-me i estudiar la Bíblia. Amb tot, a mesura que m’esforçava, vaig començar a estimar Jehovà i, de mica en mica, vaig notar un canvi en el meu interior: la consciència em començava a molestar. Sovint tenia sentiments negatius, i dubtava que Jehovà em pogués arribar a perdonar per tot el mal que havia fet. En aquells moments, em consolava molt llegir que Jehovà havia perdonat el rei David, qui havia comès pecats greus (2 Samuel 11:1–12:13).

Un altre repte va ser compartir la meva fe amb altres persones predicant casa per casa (Mateu 28:19, 20). Em feia pànic trobar-me amb algú a qui hagués fet mal en el passat! Però, amb el temps, vaig poder vèncer aquella por. Vaig començar a sentir una gran satisfacció ajudant els altres a aprendre sobre el nostre meravellós Pare celestial, qui perdona en gran manera.

Aprendre de Jehovà m’ha salvat la vida! La majoria dels meus antics companys estan morts o a la presó. Però jo tinc una vida molt gratificant i un futur que espero amb il·lusió. He après a ser humil, obedient i a controlar el meu caràcter explosiu. Com a resultat, gaudeixo de millors relacions amb els altres. Estic feliçment casat amb una dona meravellosa, la Carmen, i junts sentim molta satisfacció d’ajudar altres persones a aprendre de la Bíblia.

Ah! I ara tinc un treball honrat: de vegades encara té a veure amb els bancs, però en comptes de robar-los, els netejo.