SI ETS pare, et sents identificat amb aquests sentiments? Quan et trobes en situacions com aquestes, et preguntes com hauries de disciplinar el teu fill o, fins i tot, si hauries de fer-ho? Està malament disciplinar els fills?

La paraula que es fa servir a la Bíblia per a «disciplina» no és simplement un sinònim de càstig. La disciplina està principalment relacionada amb la instrucció, l’educació i la correcció; i mai no té res a veure amb l’abús ni la crueltat (Proverbis 4:1, 2).

La disciplina dels pares es podria comparar amb la jardineria. El jardiner prepara el terreny, rega i fertilitza la planta i la protegeix de plagues i males herbes. Mentre creix, potser l’ha d’esporgar per ajudar-la a créixer en la direcció correcta. El jardiner sap que si combina acuradament diverses tècniques, contribuirà al creixement saludable de la planta. Així mateix, els pares cuiden els seus fills de diverses maneres però, de tant en tant, també han de disciplinar-los. Tal com el jardiner que esporga les plantes, els pares han de disciplinar els fills per poder corregir ben d’hora tendències dolentes i ajudar-los a créixer en la direcció correcta. Amb tot, tal com s’ha d’esporgar la planta amb molta cura per no causar-li danys permanents, la disciplina s’ha d’administrar amb amor.

El Déu de la Bíblia, Jehovà, és un exemple molt bo per als pares. La manera que té de disciplinar els seus adoradors obedients és tan efectiva i desitjable que ells mateixos arriben a ‘estimar la disciplina’ (Proverbis 12:1). Com a resultat, ‘s’arrapen a la disciplina’ i no la deixen anar (Proverbis 4:13). Si ets pare, pots ajudar el teu fill a acceptar la teva disciplina si imites tres factors clau de la disciplina divina, la qual és: (1) amorosa, (2) raonable i (3) conseqüent.

L’amor és la base i la motivació de la disciplina divina. La Bíblia diu: «Jahveh corregeix el qui estima, com un pare el fill en qui es complau» (Proverbis 3:12, TBS). A més, Jehovà és «Déu de tendresa i de pietat, pacient» (Èxode 34:6). Per aquesta raó, Jehovà mai no abusa del seu poder ni és cruel. Tampoc no fa servir mai paraules aspres, crítica contínua ni sarcasme, ja que tot això pot ferir «com estocades d’espasa» (Proverbis 12:18).

És clar, és impossible que els pares puguin imitar completament l’exemple perfecte d’autocontrol que ens dóna Déu. De vegades, potser es posen a prova els límits de la teva paciència. Ara bé, quan et trobis en situacions especialment difícils, recorda que el càstig basat en la fúria normalment és opressiu, excessiu i contraproduent. A més, el càstig motivat per la fúria o la frustració no és disciplina, sinó simplement una pèrdua d’autocontrol.

Per contra, si disciplines els teus fills amb amor i autocontrol, probablement obtindràs millors resultats. Fixa’t com van actuar en George i la Nicole, dos dels pares esmentats en la introducció.

«Quan finalment va arribar en Jordan, la meva dona i jo trèiem fum pels queixals! Ara bé, vam mantenir la calma i vam escoltar l’explicació del nostre fill. Com que era molt tard, vam decidir resoldre la situació el dia següent. Aleshores, vam fer una oració tots junts i vam anar a dormir. L’endemà estàvem més relaxats per parlar amb calma i poder arribar al cor del nostre fill, qui va admetre el seu comportament i va acceptar de bon grat les nostres normes. Afortunadament, ens vam adonar que una resposta irreflexiva quan s’està alterat és contraproduent. Sempre que començàvem escoltant el nostre fill, les coses normalment se solucionaven millor.» (George)

«Em vaig enfadar molt quan vaig veure el mal que el meu fill li havia fet a la seva germana. En comptes de reaccionar en aquell moment, el vaig enviar a la seva habitació, ja que estava massa enfadada per prendre una decisió assenyada. Més tard, quan em vaig tranquil·litzar, li vaig explicar amb serietat que la violència no és tolerable i li vaig ensenyar el mal que li havia fet a la seva germana. Aquest mètode va funcionar amb ell. Li va demanar perdó a la seva germana i li va fer una abraçada.» (Nicole)

Sens dubte, la disciplina correcta, fins i tot quan inclou un càstig, sempre està basada en l’amor.

Jehovà sempre disciplina fins al grau adequat (Jeremies 30:11; 46:28). Déu té en compte totes les circumstàncies, fins i tot les que no són òbvies. Com poden els pares imitar el seu exemple? L’Stephen, esmentat en la introducció, explica: «Encara que ens vam sentir ferits i no podíem entendre per què la Natalie negava contínuament el que havia fet, vam intentar tenir en compte la seva edat i el seu grau de maduresa».

El Robert, el marit de la Nicole, també intenta tenir en compte totes les circumstàncies. Quan els nens es comporten malament, es pregunta: «És només un incident aïllat, o una tendència negativa? Està cansat, el nen, o potser no es troba bé? És símptoma d’un altre problema?».

Els pares que són raonables també recorden que els nens no són pas petits adults. L’apòstol Pau va admetre aquest mateix fet: «Quan era infant parlava com un infant, pensava com un infant» (1 Corintis 13:11). El Robert diu: «Recordar com era jo quan era petit m’ajuda a veure les coses en perspectiva i a no reaccionar de manera exagerada».

És molt important tenir expectatives realistes i, alhora, no justificar ni tolerar conductes o actituds dolentes. Si tens en compte les habilitats i limitacions del teu fill, així com altres circumstàncies, aconseguiràs que la teva manera de disciplinar sigui equilibrada i raonable.

Malaquies 3:6 diu: «Jo, Jahvè, no he variat». Els adoradors de Déu confien plenament en aquesta veritat, la qual els dóna estabilitat. Els nens també necessiten l’estabilitat que els proporciona la disciplina conseqüent. Si canvies les teves normes segons el teu estat d’ànim, podries causar confusió i frustració al teu fill.

Recorda les paraules de Jesús: «Que el vostre llenguatge sigui: sí, quan és sí; no, quan és no». Aquest consell és molt pràctic per a la criança dels fills (Mateu 5:37). Pensa’t-ho bé abans de fer un ultimàtum que no tens la intenció de dur a terme. Si li dius al teu fill que rebrà cert càstig si es comporta malament, assegura’t de complir la teva paraula.

És essencial que hi hagi bona comunicació entre els pares per poder disciplinar de manera conseqüent. El Robert explica: «Si els nostres fills aconsegueixen que digui que sí a una cosa que, sense jo saber-ho, la meva dona els havia dit que no podien fer, canvio la meva decisió per donar suport a la meva dona». Si els pares no estan d’acord sobre com solucionar una situació, és millor que parlin en privat per arribar a una decisió conjunta.

Si imites la disciplina amorosa, raonable i conseqüent de Jehovà, pots estar segur que els teus fills es beneficiaran dels esforços que facis. La teva guia amorosa els ajudarà a arribar a ser adults madurs, responsables i equilibrats. Com diu la Bíblia: «Educa el minyó de conformitat amb el seu camí, i ni que es faci vell, no se n’apartarà» (Proverbis 22:6).