UNA CONVERSA AMB UN VEÍ
Per què permet Déu el sofriment?
Tot seguit llegiràs una conversa típica entre un testimoni de Jehovà i un veí. Imaginem-nos que una Testimoni anomenada Meritxell va a casa d’una dona que es diu Sofia.
COM SE SENT DÉU QUAN ENS VEU PATIR?
Meritxell: Hola, Sofia. M’alegro de veure’t.
Sofia: Igualment.
Meritxell: L’últim cop que ens vam veure vam parlar de com se sent Déu quan ens veu patir. * Em vas comentar que fa molt de temps que t’ho preguntes, especialment després de l’accident de cotxe que va tenir la teva mare. Per cert, com es troba?
Sofia: Té dies millors i dies pitjors, però avui està bé.
Meritxell: Me n’alegro molt. Ha de ser tot un repte no perdre l’optimisme en una situació com aquesta.
Sofia: Doncs sí... de vegades em pregunto fins quan haurà de continuar patint.
Meritxell: És normal que et sentis així. Potser recordes que al final de la nostra última conversa vam quedar que un altre dia et respondria per què ha permès Déu el sofriment si té el poder per eliminar-lo.
Sofia: Sí, me’n recordo.
Meritxell: Abans de veure la resposta que dóna la Bíblia, repassem algunes idees que vam comentar l’últim dia.
Sofia: Molt bé.
Meritxell: Una cosa que vam aprendre és que fins i tot un home fidel de temps bíblics es va preguntar per què permet Déu el sofriment. Però Déu no el va renyar per fer-se aquesta pregunta ni li va dir que necessitava més fe.
Sofia: Recordo que em va cridar l’atenció.
Meritxell: També vam aprendre que Jehovà Déu no suporta veure’ns patir. Per exemple, la Bíblia diu que quan el seu poble experimentava sofriments, «ell també els sofria». * Oi que ens anima saber que Déu sent els nostres patiments com si fossin seus?
Sofia: I tant que sí.
Meritxell: I per últim vam arribar a la conclusió que el nostre Creador té un poder immens i que en qualsevol moment pot intervenir i eliminar el sofriment.
Sofia: Això és el que no entenc. Per què permet Déu que passin tantes coses dolentes si té el poder per posar-hi fi?
QUI DEIA LA VERITAT?
Meritxell: El primer llibre de la Bíblia, Gènesi, ens pot ajudar a respondre a la teva pregunta. Coneixes el relat d’Adam i Eva i el fruit prohibit?
Sofia: Sí, me’l van ensenyar a catequesi. Déu els va dir que no mengessin d’un arbre, però ells no li van fer cas i en van menjar de totes maneres.
Meritxell: Exacte. Ara centrem l’atenció en la sèrie d’esdeveniments que van ocórrer abans que Adam i Eva pequessin. El que va passar té una relació directa amb la pregunta de per què sofrim. Si us plau, podries llegir Gènesi 3:1-5 (TBS)?
Sofia: És clar. «I la serp era la més astuta de totes les bèsties del camp que Jahveh-Déu havia fet. I digué a la dona: ¿Així que Déu ha dit: No mengeu de cap arbre del jardí? I la dona digué a la serp: Podem menjar del fruit dels arbres del jardí, però del fruit de l’arbre que hi ha enmig del jardí, Déu ha dit: No en mengeu ni el toqueu, perquè, si no, morireu. I la serp digué a la dona: No morireu pas! Perquè Déu sap que el dia que en mengeu, els vostres ulls seran oberts i sereu com Déu, coneixedors del bé i del mal.»
Meritxell: Gràcies. Aturem-nos un moment a pensar en aquests versicles. Fixa’t que una serp va parlar amb Eva. Una altra part de la Bíblia mostra que en realitat era Satanàs, el Diable, qui parlava amb la dona a través d’aquella serp. * Satanàs va preguntar a Eva sobre el manament que Déu els havia donat pel que fa a un determinat arbre. Quin havia dit Déu que seria el càstig si Adam i Eva menjaven d’aquell arbre?
Sofia: Que moririen.
Meritxell: Molt bé. I les paraules que va dir Satanàs a continuació van ser una acusació molt greu contra Déu. Mira què va dir: «No morireu pas!». Satanàs estava acusant Déu de ser un mentider!
Sofia: No havia sentit mai aquesta part de la història.
Meritxell: Quan Satanàs va dir que Déu és un mentider, va plantejar una qüestió que només es podria resoldre amb el pas del temps. Saps per què?
Sofia: Mmm... doncs no ho sé.
Meritxell: Potser t’ho puc explicar millor amb un exemple. Imagina’t que un dia et dic que sóc més forta que tu. Com podries demostrar que no tinc raó?
Sofia: Podríem fer una mena de prova.
Meritxell: Molt bé. Podríem escollir un objecte pesat i comprovar quina de les dues és capaç d’aixecar-lo. En realitat, demostrar qui és més forta és molt senzill.
Sofia: Sí, és veritat.
Meritxell: Però què passaria si, en comptes de dir-te que sóc més forta que tu, afirmés que sóc més honesta? Això serien figues d’un altre paner, oi?
Sofia: I tant.
Meritxell: Al capdavall, l’honestedat no és com la força, que es pot mesurar fàcilment amb una prova.
Sofia: Tens raó.
Meritxell: En realitat, l’única manera de resoldre el desafiament seria deixar passar prou temps perquè els altres poguessin observar-nos i veure quina de les dues és més honesta.
Sofia: Sí, és lògic.
Meritxell: Ara tornem al relat de Gènesi. Va afirmar Satanàs que fos més fort que Déu?
Sofia: No.
Meritxell: Déu hauria pogut demostrar de seguida que Satanàs no tenia raó. Ara bé, Satanàs va declarar que era més honest que Déu. Era com si li estigués dient a Eva: «Déu t’està mentint, però jo et dic la veritat».
Sofia: Que interesant...
Meritxell: Gràcies a la seva saviesa, Déu sabia que la millor manera de resoldre el desafiament era deixar passar el temps. Així quedaria clar qui deia la veritat i qui mentia.
UNA QÜESTIÓ IMPORTANT
Sofia: Però, en el moment que Eva va morir, no va quedar ja clar que Déu deia la veritat?
Meritxell: En cert sentit, sí. Però el desafiament de Satanàs va anar més enllà. Fixa’t un altre cop en el versicle 5. Veus què més li va dir Satanàs a Eva?
Sofia: Li va dir que si menjava del fruit se li obririen els ulls.
Meritxell: Molt bé, i també que ‘seria com Déu, coneixedora del bé i del mal’. De manera que Satanàs va afirmar que Déu estava privant els humans d’alguna cosa bona.
Sofia: Ja t’entenc.
Meritxell: I aquesta acusació també era molt greu.
Sofia: Què vols dir?
Meritxell: Amb les seves paraules, Satanàs va donar a entendre que Eva, i per extensió tota la humanitat, estaria millor sense la governació de Déu. També en aquest cas, Jehovà sabia que la millor manera d’actuar davant d’aquell desafiament era deixar que Satanàs intentés demostrar que tenia raó. Per aquest motiu, ha permès que Satanàs governi la Terra durant un temps. I aquest fet explica per què veiem tant de sofriment: perquè és Satanàs, i no Déu, qui governa el món. * Però hi ha bones notícies.
Sofia: Quines?
Meritxell: La Bíblia ensenya dues animadores veritats sobre Déu. La primera és que quan patim, Jehovà es preocupa per nosaltres. Per exemple, pensa en les paraules del rei David que es troben a Salm 31:8 (31:7 en NM). David va patir molt durant la seva vida, però fixa’t què va poder dir en oració a Déu. Pots llegir aquest versicle, si us plau?
Sofia: I tant. Diu: «Amb quin goig enaltiré el vostre amor! Heu mirat el meu sofriment, heu emparat la meva vida en el perill».
Meritxell: Malgrat el seu sofriment, el va consolar saber que Jehovà veia tot el que li passava. No trobes que és animador saber que Jehovà està al corrent de tot, inclús del dolor que sentim i que potser les persones no entenen del tot?
Sofia: Sí, molt.
Meritxell: La segona veritat és que Déu no permetrà que patim per sempre. La Bíblia ensenya que aviat posarà fi al govern malvat de Satanàs. A més, repararà totes les coses dolentes que han passat, incloses les que us han fet patir a tu i la teva mare. Vols que torni la setmana vinent i et mostri per què podem estar segurs que Déu aviat eliminarà tot el sofriment? *
Sofia: Em sembla molt bé.
Tens preguntes sobre algun tema bíblic en concret? Sents curiositat per alguna creença o pràctica religiosa dels Testimonis de Jehovà? Si és així, no dubtis a preguntar-ho a un testimoni de Jehovà, qui amb molt de gust parlarà d’aquests temes amb tu.
^ § 7 Consulta «Una conversa amb un veí: Es preocupa Déu pel nostre sofriment?» del número de l’1 de juliol de 2013 d’aquesta revista.
^ § 17 Consulta Isaïes 63:9 (BCI).
^ § 26 Consulta Apocalipsi (Revelació) 12:9.
^ § 55 Consulta Joan 12:31 i 1 Joan 5:19.
^ § 61 Per a més informació, consulta el capítol 9 del llibre Què és el que realment ensenya la Bíblia?, editat pels Testimonis de Jehovà.