A L’ANTIC Israel es pagava un dot a la família de la núvia en el moment en què dues famílies acordaven un matrimoni. Aquest dot podia incloure objectes de valor, animals o diners. I, en alguns casos, que el nuvi treballés per a la família de la núvia; per exemple, Jacob va acceptar treballar set anys per al pare de Raquel a canvi de la seva mà (Gèn. 29:17, 18, 20). Quin era l’objectiu d’aquest costum?

L’erudita bíblica Carol Meyers explica: «El preu de la núvia podia compensar el que perdia la seva família al deixar de comptar amb la seva ajuda, la qual era molt important en les famílies [que vivien de l’agricultura]». * Aquest costum també enfortia els llaços i l’amistat entre les dues famílies, i això feia que estiguessin més disposats a ajudar-se en moments difícils. A més, demostrava que la dona estava promesa i que passaria a viure amb el seu marit, que ara la protegiria i la cuidaria en comptes del seu pare.

El fet que es pagués un preu per la núvia no significa que aquesta fos un objecte que es podia comprar o vendre. Una obra de consulta sobre l’Antic Testament diu: «Aquesta obligació d’entregar una quantitat de diners, o el seu equivalent, a la família de la núvia, fa que el matrimoni israelita sembli una compra. Però [els diners que es donaven al pare de la núvia] eren vistos, més aviat, com una compensació per a la família, i no el preu que es pagava per la dona». *

Avui dia, encara existeix aquest costum a alguns països. Si uns pares cristians que visquin a un d’aquests llocs decideixen demanar un dot per la seva filla, han d’assegurar-se que aquest no sigui massa elevat, i així compleixin amb el següent principi: «Que tothom vegi que sou persones raonables» (Fili. 4:5; 1 Cor. 10:32, 33). D’aquesta manera, demostraran que no estimen els diners ni són cobdiciosos (2 Tim. 3:2). Que uns pares cristians no demanin un dot excessivament alt té diversos beneficis. D’una banda, el futur marit no es veurà obligat a posposar el matrimoni fins que pugui reunir els diners necessaris. I, d’altra banda, no haurà de dedicar molt més temps i energies a la feina, i potser deixar el seu servei de pioner, per tal d’aconseguir els diners per pagar l’elevat dot.

En alguns llocs, el preu que es paga per la núvia està regulat per les lleis del país. Quan aquest sigui el cas, els pares cristians obeeixen el que dictamini el govern sobre l’assumpte. Per què? Perquè Déu vol «que tothom se sotmeti a les autoritats» i obeeixi les lleis, sempre que aquestes no vagin en contra de les Seves normes (Rm. 13:1; Fe. 5:29).