1. Quan és possible que rebem consell, i per què és necessari?

 TOTS necessitem rebre consells de tant en tant. De vegades, serem nosaltres els que prendrem la iniciativa de parlar amb algun germà de més experiència perquè ens doni un consell. En altres ocasions, un germà madur pot veure que estem a punt de fer «un pas en fals» del qual ens penediríem, i vingui a parlar amb nosaltres per ajudar-nos a evitar-ho (Gàl. 6:1). O, pot ser que hàgim comès un error greu i necessitem rebre correcció. Sigui com sigui, tots farem bé d’escoltar els consells que rebem, ja que aquests ens poden ajudar a salvar la nostra vida (Prov. 6:23).

2. Per quins motius farem bé d’escoltar els consells?

² El text temàtic ens recorda la importància d’escoltar «les paraules dels savis» (Prov. 22:17, BEC). És cert que ningú no ho sap tot, però sempre hi haurà algú que tingui més experiència o coneixement que nosaltres (llegeix Proverbis 12:15). Quan fem cas dels consells, demostrem que som humils i modestos, és a dir, que reconeixem que tenim limitacions i que sovint necessitarem que algú ens ajudi. De fet, el rei Salomó va escriure sota inspiració: «Quan hi ha molts consellers, [els projectes] tenen èxit» (Prov. 15:22, BEC).

3. De quines maneres podem rebre consell?

³ Podem rebre consell de manera directa o indirecta. A què ens referim quan parlem de rebre consell indirecte? De vegades, pot ser que llegim la Bíblia o alguna de les nostres publicacions i ens adonem que hem de canviar cert aspecte de la nostra personalitat o conducta (Heb. 4:12). I, què vol dir rebre consell directe? En ocasions, algun ancià o germà madur es pot apropar a nosaltres per  fer-nos veure alguna cosa que hem de corregir. El fet que un germà ens estimi tant per donar-nos un consell basat en la Bíblia ens hauria de motivar a acceptar-lo i a prendre’ns-el seriosament.

4. Quines reaccions hauríem d’evitar quan algú ens dona un consell?

⁴ Sent realistes, el consell directe se’ns pot fer difícil d’acceptar i, fins i tot, ens pot arribar a ofendre. Encara que siguem conscients que som imperfectes, ens pot molestar que algú ens parli amb sinceritat d’algun defecte que tinguem (llegeix Eclesiastès 7:9). Això podria fer que ens intentéssim justificar, que imputéssim mals motius al germà o que ens ofenguéssim per la manera com ens ha aconsellat. És més, el podríem arribar a criticar pensant: «Ell també comet errors! Qui es creu que és per aconsellar-me a mi?». Finalment, si no ens agrada el consell que ens dona, podem sentir-nos temptats a ignorar-lo o a continuar demanant consells fins que algú ens digui el que volem sentir.

5. Què analitzarem en aquest article?

⁵ En aquest article, analitzarem alguns exemples bíblics de persones que van acceptar consells i d’altres que els van rebutjar. També veurem què ens pot ajudar a acceptar els consells i com ens beneficiarà fer-ho.

6. Què aprenem de la manera com el rei Roboam va reaccionar al consell que va rebre?

⁶ Pensem en el que li va passar a Roboam. Quan va arribar a ser rei d’Israel, el poble li va demanar que alleugerís les càrregues que el seu pare, Salomó, els havia imposat. Al principi, Roboam va ser assenyat i va consultar els ancians. Ells li van aconsellar que fes cas del que el poble li demanava, així aquest li seria lleial (1 Re. 12:3-7). Però, com que el consell no li va agradar, va decidir consultar també els seus amics, aquells que s’havien criat amb ell. Encara que tenien uns quaranta anys i comptaven amb certa experiència, li van donar un mal consell: que fes més feixugues les càrregues del poble (1 Re. 12:8-11; 2 Cròn. 12:13). Ara Roboam es trobava amb dos consells oposats. Què va fer? En lloc de demanar guia a Jehovà per veure quin dels dos consells escoltar, va decidir seguir el que més li encaixava, el que li havien donat els seus amics. Les conseqüències d’aquella decisió van ser desastroses, tant per al poble com per a ell. Què n’aprenem? De vegades, pot ser que el consell que ens donin no sigui el que esperàvem sentir però, amb tot, si està basat en la Bíblia, l’hem d’acceptar.

7. Què aprenem de l’exemple del rei Ozies?

⁷ Vegem què li va passar al rei Ozies. Ell va entrar a una part del temple, on només hi tenien accés els sacerdots, amb la intenció de cremar encens. Els sacerdots de Jehovà li van dir: «No et correspon a tu, Ozies, de cremar encens a Jahveh, sinó als sacerdots fills d’Aaron, que han estat santificats per cremar encens». Si aquest rei hagués sigut humil, hagués fet cas d’aquell consell i hagués marxat immediatament del temple, potser Déu l’hauria perdonat. Però, en lloc d’això, es va enfurismar i va rebutjar l’advertència dels sacerdots. Potser pensava que, com que era el rei, tenia el dret de fer el que ell volgués, però Jehovà no ho veia així. Com a resultat  del seu comportament orgullós, Déu el va castigar amb lepra i va patir aquesta malaltia «fins al dia de la seva mort» (2 Cròn. 26:16-21). Què n’aprenem? Sense importar qui siguem o quina posició tinguem, si rebutgem els consells basats en la Bíblia, no comptarem amb l’aprovació de Jehovà.

8. Com va reaccionar Job quan el van aconsellar?

⁸ A part dels exemples negatius que hem repassat, la Bíblia també parla de servents de Déu que van acceptar els consells i com Jehovà els va beneir. Vegem el que li va passar a Job. Ell temia Déu, però això no vol dir que fos perfecte. En una ocasió que estava sota molta pressió, va expressar un punt de vista desequilibrat. Per aquesta raó va rebre consell directe per part d’Elihú i Jehovà. Com va reaccionar? Job va ser humil i va acceptar el que li van dir. De fet, ell mateix va reconèixer: «He parlat del que no entenc [...] em penedeixo sobre la pols i les cendres». Gràcies a la seva humilitat, Jehovà el va beneir (Job 42:3-6, 12-17).

9. Per què va ser un bon exemple Moisès?

⁹ Moisès també va ser un molt bon exemple, ja que va acceptar la correcció després d’haver comés un greu error. En una ocasió, aquest servent de Déu no va saber controlar la seva ira i no va honrar Jehovà. Com a resultat, Déu no li va permetre entrar a la Terra Promesa (Nom. 20:1-13). Moisès li va demanar que es replantegés la Seva decisió, però Jehovà li va respondre: «No em parlis més d’aquesta qüestió» (Deut. 3:23-27). Tot i això, no es va enfadar amb Déu ni li va guardar ressentiment. Al contrari, va acceptar la Seva decisió i Jehovà el va continuar fent servir per guiar el poble d’Israel (Deut. 4:1). Com hem vist, tant Job com Moisès són exemples que farem bé d’imitar. Job no es va justificar i va estar disposat a canviar la seva manera de pensar. I Moisès va continuar sent fidel a Déu encara que havia perdut un privilegi que atresorava molt.

10. a) Tal com diu Proverbis 4:10-13, quins beneficis obtindrem si imitem exemples com el de Job i Moisès? b) Quina bona actitud han tingut alguns germans i germanes?

¹⁰ Si ens esforcem per imitar servents fidels de Jehovà, com ara Job i Moisès, ens anirà bé (llegeix Proverbis 4:10-13). Això és el que han experimentat molts germans i germanes. Per exemple, l’Emmanuel, * un germà que viu a la República Democràtica del Congo, explica: «Alguns germans madurs de la meva congregació es van adonar que estava a punt de naufragar en sentit espiritual i em van rescatar. Posar en pràctica els seus consells em va estalviar molts problemes». La Megan, una pionera del Canadà, diu: «Els consells que he rebut no sempre eren el que volia sentir, però sí el que necessitava escoltar». Un germà de Croàcia que es diu Marko explica: «Vaig perdre un privilegi de servei però, quan miro enrere, m’adono que la correcció que vaig rebre em va ajudar a recuperar el meu equilibri espiritual».

11. Què va dir el germà Karl Klein sobre la importància d’acceptar els consells?

¹¹ Un altre molt bon exemple és el del germà Karl Klein, que va arribar a ser membre del Consell Rector. A la seva biografia, explica que un dia el germà  Rutherford, un bon amic seu, el va corregir d’una manera molt directa. Va reconèixer que les seves paraules no li van caure gens bé. El germà Klein va explicar: «El següent cop que el germà Rutherford em va veure, em va dir amb molta alegria: “Hola, Karl!”. Però jo encara estava ressentit i el vaig saludar per compromís. Ell em va dir: “Ves amb compte! El Diable et vol entrampar!”. Avergonyit, li vaig contestar: “No, germà Rutherford, no estic enfadat”. Però ell em coneixia molt bé i em va tornar a advertir: “Està bé, només ves amb compte. El Diable et vol entrampar”. I quanta raó tenia! Si estem ressentits amb un germà, sobretot quan ha dit una cosa amb tot el dret [...], ens convertim en una presa fàcil per al Diable» (Ef. 4:25-27). * Finalment, el germà Klein va acceptar la correcció del germà Rutherford, i tots dos van continuar sent molt bons amics.

12. Com ens pot ajudar la humilitat?

¹² Què ens pot ajudar a acceptar els consells? És molt important que siguem humils, i que reconeguem que som imperfectes i que sovint el nostre punt de vista és molt limitat. Recordem l’exemple de Job. Ell estava equivocat, però va estar disposat a canviar la seva manera de pensar. Per què? Perquè era humil i va fer cas del consell que li va donar Elihú, encara que era molt més jove que ell. Per això Jehovà va beneir la seva actitud (Job 32:6, 7). Si som humils, ens serà més fàcil acceptar els consells i no pensarem que no els necessitem o que la persona que ens està aconsellant no és la més indicada per fer-ho, potser perquè és més jove que nosaltres. Un ancià del Canadà diu: «Com que no ens veiem des de fora no podem tenir una opinió objectiva de nosaltres mateixos. Així és que no podrem millorar si ningú ens aconsella». No ho podem negar: tots i cadascun de nosaltres necessitem millorar a l’hora de cultivar el fruit de l’esperit i de servir Jehovà com ell es mereix (llegeix Salm 141:5).

13. Com hauríem de veure els consells que rebem?

¹³ Hem de veure els consells com una mostra de l’amor de Jehovà. Ell sempre vol el millor per a nosaltres (Prov. 4:20-22). Quan ens aconsella mitjançant la seva Paraula, les publicacions bíbliques i els germans, en realitat, està expressant l’amor que sent per nosaltres. Jehovà sempre ens aconsella «per al nostre benefici» (Heb. 12:9, 10).

14. En què ens hem de centrar quan algú ens dona un consell?

 ¹⁴ Hem de centrar-nos en el missatge, no en el missatger. Si hem de donar un consell a algú, ens esforcem per fer-ho d’una manera que sigui fàcil d’acceptar (Gàl. 6:1). * Però, és possible que quan siguem nosaltres qui rebem el consell, ens sembli que no ens l’han donat de la millor forma. Quan això ens passi, centrem-nos en el que ens estan dient, no en com ho estan fent. Hauríem de preguntar-nos: «Encara que no estigui d’acord amb la manera com m’han aconsellat, hi ha res de veritat en el que m’han dit? Puc mirar més enllà de les imperfeccions del germà i beneficiar-me del que m’està dient?». Si volem ser savis, esforcem-nos per trobar la manera d’aprofitar tots els consells que ens donin (Prov. 15:31).

15. Per què farem bé de demanar consell?

¹⁵ La Bíblia ens recomana que demanem consell. Proverbis 13:10 (NWT) diu: «La saviesa pertany als que demanen consell». Aquestes paraules són ben certes! Aquells que busquen consell en lloc d’esperar que els altres prenguin la iniciativa d’aconsellar-los, acostumen a prendre millors decisions que aquells que no ho fan. Així és que sigues savi i demana consell.

16. En quines situacions ens pot ser útil demanar consell?

¹⁶ En quines situacions ens pot ser útil demanar consell? Vegem-ne algunes: 1) una germana que dirigeix un curs bíblic li demana a una publicadora de més experiència que l’acompanyi perquè li digui com pot millorar a l’hora d’ensenyar; 2) una germana soltera que s’ha de comprar una peça de roba demana l’opinió sincera d’una germana més madura, i 3) un germà que ha de fer el seu primer discurs públic demana a un altre orador que l’escolti amb atenció i li ofereixi algun suggeriment. En realitat, qualsevol germà que tingui el privilegi de presentar discursos farà bé de demanar consell a oradors més experimentats i posar en pràctica els seus comentaris.

17. Com podem treure profit dels consells?

¹⁷ En les properes setmanes o mesos, tots rebrem consell, ja sigui de manera directa o indirecta. Quan això ens passi, recordem el que hem analitzat en aquest article. Siguem humils, centrem-nos en el missatge, no en el missatger i fem cas del que ens aconsellin. Ningú neix sent savi. Per això, Jehovà et demana: «Escolta el consell i accepta la instrucció», i et promet que, si ho fas, seràs «savi fins al final» (Prov. 19:20).