1. Com ha demostrat Jehovà que estima molt les seves ovelles?

 JEHOVÀ estima intensament tots els seus servents i els cuida igual que un pastor fa amb les seves ovelletes. Els va comprar amb la sang preciosa del seu Fill i va nomenar ancians a les congregacions per pasturar el ramat (Fe. 20:28). Déu vol que les seves ovelles estiguin ben cuidades. És per això que Jesús, com a Cap de la congregació, dona guia i instruccions als ancians perquè tractin amb tendresa i protegeixin cadascuna de les seves ovelles dels perills espirituals (Is. 32:1, 2).

2. Per qui es preocupa especialment Jehovà? (Ezequiel 34:15, 16.)

² Jehovà es preocupa profundament per totes les seves ovelles, però para especial atenció a les que estan patint. De fet, utilitza els ancians per atendre les que estan dèbils en sentit espiritual (llegeix Ezequiel 34:15, 16). Tot i així, vol que nosaltres demanem ajuda sempre que la necessitem. Això ho fem no només quan li demanem el seu suport en oració, sinó també quan busquem la guia dels «pastors i mestres» de la congregació (Ef. 4:11, 12).

3. Per què és bo que tots recordem la manera com Jehovà utilitza els ancians?

³ En aquest article, aprendrem més sobre l’ajuda espiritual que podem rebre de part de Jehovà mitjançant els ancians. Respondrem a les següents preguntes: quan hauríem de demanar ajuda als ancians? Per què és important que ho fem? I com ens ajuden? Fins i tot si ara gaudim d’una estreta amistat amb Jehovà, repassar la manera com ell utilitza els ancians augmentarà el nostre agraïment per aquest regal i ens ajudarà a saber què hem de fer si algun dia necessitem la seva ajuda, ja que aquesta ens pot salvar la vida.

 QUAN HAURÍEM DE DEMANAR AJUDA ALS ANCIANS?

4. Com sabem que Jaume 5:14-16, 19, 20 parla d’una malaltia espiritual? (Mira les imatges.)

⁴ El deixeble Jaume parla de la disposició que Jehovà ha posat al nostre abast per rebre ajuda espiritual, a l’escriure: «Hi ha algú entre vosaltres que estigui malalt? Que cridi els ancians de la congregació» (llegeix Jaume 5:14-16, 19, 20). Si analitzem el context, queda clar que Jaume estava parlant d’una malaltia espiritual. D’una banda, aconsellava el malalt que cridés els ancians, no un metge. I d’altra banda, explicava que aquesta persona es curava quan se li perdonaven els pecats. Amb tot, els passos que s’han de seguir per tractar una malaltia espiritual són semblants als que seguim quan tenim un problema de salut. Quan estem malalts, anem al metge, li diem el que ens passa i seguim les pautes que ens recomana. De la mateixa manera, quan estem patint en sentit espiritual, fem bé de parlar amb un ancià, explicar-li la nostra situació i posar en pràctica els consells bíblics que ens dona.

5. Com podem detectar si la nostra amistat amb Jehovà s’està debilitant?

⁵ La disposició que descriu el capítol 5 de Jaume ens anima a buscar l’ajuda dels ancians quan notem que la nostra salut espiritual s’ha deteriorat. I és que és molt important que rebem ajuda abans que la nostra amistat amb Jehovà es vegi afectada. Per això, hem de ser sincers amb nosaltres mateixos, ja que la Bíblia adverteix del perill d’autoenganyar-nos sobre la nostra salut espiritual (Jm. 1:22). Els cristians de la congregació de Sardis del primer segle van caure en aquest error, i Jesús els va dir que havien deixat d’agradar a Déu (Ap. 3:1, 2). Una manera de comprovar el nostre estat espiritual és comparant l’entusiasme que teníem quan ens vam batejar amb el que  tenim ara (Ap. 2:4, 5). Podríem preguntar-nos: «Gaudeixo tant com abans de llegir la Bíblia i meditar-hi? M’asseguro de preparar-me totes les reunions i segueixo assistint-hi regularment? Han disminuït les ganes que tinc de sortir a predicar? Passo més temps que abans pensant en els diners o centrant-me en les coses materials?». Si al contestar aquestes preguntes veiem que la nostra amistat amb Jehovà s’ha començat a refredar, posem mans a l’obra de seguida, ja que si no hi posem remei, de ben segur la nostra situació empitjorarà. Tot i així, si no som capaços d’enfortir la nostra fe o si ja hem passat per alt una de les normes de Jehovà, hem de buscar l’ajuda dels ancians.

6. Què han de fer aquells que han comès un pecat greu?

⁶ Òbviament, un germà o una germana que ha comès un pecat greu, el qual podria fer que se’l tragués de la congregació, ha de parlar amb un ancià (1 Cor. 5:11-13). Aquesta persona necessita ajuda per reparar la seva amistat amb Jehovà. Per tal de rebre el perdó de Déu mitjançant el rescat, és vital que demostri «amb fets el seu penediment» (Fe. 26:20). Un d’aquests fets és parlar amb els ancians sobre el seu pecat.

7. Qui més hauria de demanar ajuda als ancians?

⁷ Ara bé, els ancians no es limiten a ajudar els que han comès un pecat greu; també donen suport a aquells que estan patint en sentit espiritual (Fe. 20:35). Per exemple, és possible que et costi lluitar contra algun mal desig, especialment si abans de conèixer la veritat consumies drogues, miraves pornografia o portaves una vida immoral. Si aquest és el teu cas, recorda que no estàs sol; comptes amb l’ajuda dels ancians. Per què no t’acostes a un d’ells i li expliques el que et preocupa? Sens dubte, t’escoltarà amb atenció, et donarà consells pràctics i t’assegurarà que, si no et rendeixes, faràs molt feliç Jehovà (Ecl. 4:12). Pot ser que et sentis desanimat per haver de continuar lluitant contra els mals desitjos, però l’ancià amb qui parlis et farà veure que has fet el correcte. De fet, haver demanat ajuda demostrarà que ets humil i vols cuidar la teva amistat amb Jehovà (1 Cor. 10:12).

8. Hem de parlar amb els ancians cada cop que cometem un error? Explica-ho.

⁸ No cal que cada cop que cometem un error anem a parlar amb els ancians. Posem per cas que un dia dius alguna cosa que fereix un germà o una germana, o fins i tot perds els papers. En lloc de recórrer als ancians, hauries de posar en pràctica el consell de Jesús i parlar directament amb la persona per fer les paus (Mt. 5:23, 24). A més, podries fer recerca sobre qualitats com la docilitat, la paciència i l’autocontrol en el teu estudi personal, i pensar com les podries mostrar millor en el futur. És clar, si després de tot això encara no te’n surts, pots demanar ajuda a un ancià. A la seva carta als filipencs, l’apòstol Pau va demanar a un germà que ajudés Evòdia i Síntique a resoldre un conflicte que hi havia entre elles, i és possible que un ancià de la congregació pugui fer el mateix per tu (Fili. 4:2, 3).

PER QUÈ ÉS IMPORTANT QUE DEMANEM AJUDA ALS ANCIANS?

9. Per què hauríem de demanar ajuda als ancians tot i que ens faci vergonya? (Proverbis 28:13.)

⁹ Demanar ajuda als ancians quan hem comès un pecat greu o sentim que no tenim forces per continuar lluitant contra  un mal desig requereix fe i valentia. Però no hem de deixar que la vergonya ens freni de parlar amb els ancians. Per què no? Perquè quan utilitzem la disposició que Jehovà ha establert per ajudar-nos, demostrem que confiem en ell i que estem convençuts que sap quina és la millor manera de protegir la nostra amistat amb ell. És a dir, confiem que ell ens pot ajudar a lluitar contra les nostres debilitats (Sl. 94:18). I si ja hem comès un error greu, confiem que rebrem la seva misericòrdia si confessem el nostre pecat i abandonem la mala conducta (llegeix Proverbis 28:13).

10. Què és probable que passi si intentem amagar els nostres pecats?

¹⁰ Parlar amb els ancians sobre els nostres pecats obre la porta perquè Jehovà ens pugui perdonar i puguem recuperar una bona amistat amb ell. Però si intentem amagar el que hem fet, només empitjorarem la situació. Això és el que li va passar al rei David. Quan va intentar encobrir els seus pecats, va patir en sentit espiritual, emocional i, fins i tot, físic (Sl. 32:3-5). Com més triguem a tractar una malaltia o una ferida, més patirem. De la mateixa manera, si no recorrem de seguida als ancians quan tenim un problema espiritual, la nostra amistat amb Jehovà patirà. Déu ho sap i, per aquesta raó, ens convida a resoldre els assumptes amb ell utilitzant el mitjà que ha proporcionat per ajudar-nos (Is. 1:5, 6, 18).

11. Com podria afectar els germans que amaguéssim un pecat greu?

¹¹ A més, si intentem amagar el nostre pecat, no només ens perjudicarem nosaltres, sinó que probablement tota la congregació també patirà, ja que la influència de l’esperit de Déu i la pau entre els germans es podrien veure afectades (Ef. 4:30). D’igual manera, si ens assabentem que un germà ha comès un pecat greu, l’hem d’animar a parlar amb els ancians. a Amagar el pecat greu d’algú ens fa còmplices del seu error (Lev. 5:1). L’amor que sentim per Jehovà ens ha de motivar a fer un pas endavant i explicar la veritat als ancians. Així, contribuirem a mantenir neta la congregació i ajudarem el germà a recuperar una bona amistat amb Déu.

COM ENS AJUDEN ELS ANCIANS?

12. Com ajuden els ancians als que estan dèbils en sentit espiritual?

¹² La Bíblia mana als ancians que donin suport als que estan dèbils (1 Tes. 5:14). Si has comès un error, és possible que, quan parlis amb els ancians, et facin preguntes amb tacte per entendre realment què penses i com et sents (Prov. 20:5). Així que no dubtis a obrir-los el teu cor i parlar francament, encara que et costi per la teva cultura, personalitat o per la vergonya d’haver de parlar d’un tema delicat. No t’amoïnis si creus que pots dir coses que després preferiries no haver dit (Job 6:3). Els ancians no es precipitaran a arribar a una conclusió, sinó que s’esforçaran per escoltar-te amb atenció i veure el quadre complet abans de donar-te consell (Prov. 18:13). Saben que pasturar el ramat requereix temps i no intenten resoldre assumptes complicats en la primera conversa.

13. Com ens ajuden les oracions dels ancians i els consells bíblics que ens donen? (Mira les imatges.)

¹³ Quan demanis ajuda als ancians,  s’esforçaran per no carregar-te amb més sentiments de culpa. En lloc d’això, faran oració per tu. És possible que et sorprengui com les seves súpliques poden tenir «un efecte molt poderós». Una altra manera com t’ajudaran és aplicant-te «oli en el nom de Jehovà» (Jm. 5:14-16). Aquest oli fa referència a les veritats bíbliques. Així és que els ancians faran servir la Bíblia amb destresa per animar-te i consolar-te per tal que puguis reparar el dany causat en la teva relació amb Jehovà (Is. 57:18). Els consells bíblics que et donin també et permetran enfortir la teva determinació a continuar fent el que és correcte. Per mitjà dels ancians, podràs sentir la veu de Jehovà dient-te: «Aquest és el camí. Segueix-lo» (Is. 30:21).

14. Segons Gàlates 6:1, com ajuden els ancians qualsevol germà que hagi fet «un pas en fals»? (Mira les imatges.)

¹⁴ Llegeix Gàlates 6:1. Un cristià «fa un pas en fals» quan no actua d’acord amb el que espera Jehovà dels seus servents. Aquest pas en fals es podria referir a actuar amb falta de seny o a violar una norma de Déu. Els ancians volen ajudar el germà, i l’amor els mou a intentar «corregir-lo amb un esperit dòcil». La paraula grega que es tradueix per «corregir-lo» també es pot fer servir per descriure l’acció de recol·locar un os. Igual que un metge hàbil col·loca un os dislocat causant el mínim mal possible, els ancians intenten corregir algú que ha fet un pas en fals sense causar-li més dolor. Alhora, segueixen el consell bíblic de vigilar-se a si mateixos. Quan ens ajuden a posar en pràctica els principis bíblics i prendre bones decisions, recorden que ells també són imperfectes i cometen errors. En lloc de ser crítics o creure’s superiors als altres, s’esforcen per ser humils i mostrar empatia (1 Pe. 3:8).

15. Què hauríem de fer si tenim un problema?

¹⁵ Pots confiar en els ancians de la teva congregació. Han estat capacitats per  mantenir la confidencialitat en assumptes privats, basar els seus consells en la Bíblia i no en les seves opinions personals, i continuar ajudant-nos a portar les nostres càrregues (Prov. 11:13; Gàl. 6:2). És cert que alguns tenen més anys d’experiència i tots tenen personalitats diferents, però pots sentir-te lliure d’acostar-te a qualsevol d’ells per explicar-li el teu problema. Ara bé, no vagis passant d’un a l’altre demanant consell fins que en trobis un que et digui el que vols sentir. Això seria actuar com aquells que Timoteu va dir que rebutjarien «l’ensenyança saludable» de la Paraula de Déu i s’envoltarien de persones que els diguessin el que volien sentir (2 Tim. 4:3). Quan expliquis un problema a un ancià, és possible que et pregunti si has parlat amb algun altre ancià i quins suggeriments t’ha donat. També pot ser que, per modèstia, vulgui consultar a un altre ancià (Prov. 13:10).

FEM LA NOSTRA PART

16. Quina responsabilitat personal tenim?

¹⁶ Tot i que els ancians són conscients de la responsabilitat de cuidar les ovelles de Jehovà, no ens diuen com hem d’actuar. Cadascun de nosaltres és responsable de triar si obeirà les normes divines, ja que tots haurem de donar comptes a Déu pel que fem i diem. I és gràcies a la seva ajuda que podem mantenir-nos lleials (Rm. 14:12). Per això, els ancians no ens donen un pla d’acció que hem de seguir, sinó que ens dirigeixen a relats bíblics que ens ajuden a entendre com pensa Jehovà. Quan posem en pràctica els seus consells basats en la Bíblia, estem entrenant la nostra «capacitat de discerniment» per poder prendre bones decisions (Heb. 5:14).

17. Què hem d’estar decidits a fer?

¹⁷ És un autèntic privilegi formar part del ramat de Jehovà. Déu va enviar Jesús, «el pastor excel·lent», perquè entregués la seva vida i tinguéssim l’oportunitat de viure per sempre (Jn. 10:11). A més, ens ha donat els ancians de congregació, que ens cuiden tal com ell va prometre quan va dir: «Us donaré pastors que actuïn d’acord amb la meva voluntat, i ells us alimentaran amb coneixement i amb perspicàcia» (Jer. 3:15). Per tant, si estàs malalt o dèbil en sentit espiritual, no dubtis a demanar ajuda als ancians. Si ho fas, podràs veure per tu mateix com Jehovà utilitza aquest regal per ajudar-te.