Quin és l’origen de les sinagogues?

LA PARAULA sinagoga ve d’una expressió grega que significa ‘reunió’ o ‘assemblea’. Aquest terme és molt adient, ja que les sinagogues han estat llocs on les comunitats jueves es reunien per aprendre i adorar Déu des de l’antiguitat. Les Escriptures Hebrees no fan cap referència directa a les sinagogues, però les Escriptures Gregues Cristianes deixen clar que aquests llocs de reunió eren comuns al segle primer.

La majoria dels erudits creuen que les sinagogues van aparèixer mentre els jueus es trobaven captius a Babilònia. L’Encyclopaedia Judaica comenta: «Els exiliats estaven a un país estranger i no podien anar al temple. Com que se sentien deprimits i necessitaven consol, es reunien de tant en tant, probablement els sàbats [o dissabtes], i llegien les Escriptures». Poc després de tornar de l’exili, sembla que els jueus es van continuar reunint per fer oració i llegir les Escriptures, i van fundar sinagogues allà on anaven a viure.

Com a resultat, al segle primer, les sinagogues s’havien convertit en un punt de trobada social i religiós de les comunitats jueves que estaven escampades per tot el Mediterrani, l’Orient Mitjà i Israel. El professor Lee Levine, de la Universitat Hebrea de Jerusalem, diu: «[La sinagoga] era un lloc d’estudi, on se celebraven festes sagrades, es duien a terme processos judicials, es dipositaven els fons de la comunitat, i hi tenien lloc reunions polítiques i socials». I afegeix: «És clar, els serveis religiosos eren el més important». Per aquest motiu, no ens sorprèn que Jesús tingués el costum d’assistir a reunions a les sinagogues (Mc. 1:21; 6:2; Lc. 4:16). Allà mateix ell ensenyava, instruïa i animava els presents. Després de formar-se la congregació cristiana, l’apòstol Pau també va predicar a algunes sinagogues. Les persones amb interès per les coses espirituals se sentien atretes a anar a aquests llocs de reunió. Per això, quan Pau arribava a una ciutat, el primer que feia era visitar la sinagoga i predicar allà (Fe. 17:1, 2; 18:4).