Salta al contingut

Salta a l'índex

CANÇÓ 158

«No farà tard!»

«No farà tard!»

(Habacuc 2:3)

  1. 1. Tu vas esculpir

    terra, mar i cel;

    paciència es percep

    en tots els teus dissenys.

    L’obra dels teus dits

    l’home ha destruït,

    p’rò esperes pacient

    tornar-la a construir.

    (TORNADA)

    Pare, dins el meu cor

    tinc un desig tan fort:

    viure per sempre al nou món.

    Sé que es complirà;

    tan sols he d’esperar.

    Sens falta arribarà

    i «no farà tard!».

  2. 2. Fa temps que esperem

    els que estan dormint.

    Les veus de tots ells

    volem tornar a sentir.

    Tu els cridaràs;

    ells despertaran.

    Ajuda’ns, com tu,

    a no desesperar.

    (TORNADA)

    Pare, dins el meu cor

    tinc un desig tan fort:

    viure per sempre al nou món.

    Sé que es complirà;

    tan sols he d’esperar.

    Sens falta arribarà

    i «no farà tard!».

  3. 3. Des de fa molt temps,

    busques cors sincers;

    els dones consol

    i un futur etern.

    Treballar amb tu

    és un gran honor;

    portar la v’ritat

    a gent de tot el món.

    (TORNADA)

    Pare, dins el meu cor

    tinc un desig tan fort:

    viure per sempre al nou món.

    Sé que es complirà;

    tan sols he d’esperar.

    Sens falta arribarà

    i «no farà tard! ».

    Dona’ns paciència, Jehovà!

(Consulta també Col. 1:11.)