Imagina’t aquesta situació: és dimecres al vespre. En Gerard, que té disset anys, ja ha acabat tota la feina que havia de fer. Per fi té temps per descansar! Engega la tele i s’escarxofa al sofà.

En aquest moment, el seu pare entra al menjador amb cara de pocs amics.

Si haguessis estat en el lloc d’en Gerard, com podries haver evitat aquest conflicte?

Comunicar-se amb els pares és com conduir un cotxe: quan trobes un carrer tallat, pots buscar una alternativa.

 PER EXEMPLE:

La Laura admet: «Em costa horrors comunicar-me amb el meu pare. De vegades li estic parlant i al cap d’una estona em diu: “Perdona, que em dius res?”».

LA LAURA TÉ COM A MÍNIM TRES OPCIONS:

1. Renyar-lo.

   Li crida: «Ja està bé! Això és important! Escolta’m!».

2. Deixar-li de parlar.

   Es dóna per vençuda i ja no intenta parlar del problema amb ell.

3. Treure-li el tema quan sigui un bon moment.

   S’espera a una altra ocasió per parlar-ne o li escriu una carta.

Quina opció li recomanaries tu a la Laura?

TINGUES EN COMPTE: El pare de la Laura està distret i no se n’adona que ella té un problema. Per tant, si la Laura tria l’opció A i el renya, el seu pare no sabrà per què l’està cridant i segurament tindrà menys ganes d’escoltar-la. A més, li estarà faltant al respecte (Efesis 6:2). Queda clar que aquesta opció no ajudarà ningú.

Tot i que l’opció B seria la més fàcil, no és la millor. Per què? Perquè si la Laura vol aprendre a solucionar els seus problemes, necessita parlar amb el seu pare. És més, si vol que el seu pare li doni un cop de mà, ell ha de saber què li preocupa. Si es queda callada, no solucionarà res.

En canvi, si tria l’opció C, la Laura no estarà deixant que una pedra en el camí es converteixi en un obstacle insuperable, i per això intentarà parlar del problema en una altra ocasió. Així mateix, si decideix escriure-li una carta, segurament se sentirà millor de seguida.

Escriure una carta també l’ajudarà a tenir clar el que vol dir. Quan el seu pare la llegeixi, sabrà què és el que li estava intentant dir i entendrà millor el seu problema. L’opció C, per tant, ajudarà tant la Laura com el seu pare. Sigui que s’expressi cara a cara o amb una carta, aquesta opció segueix el consell de la Bíblia: «Busquem allò que fomenta la pau» (Romans 14:19, MM).

Quines altres opcions té la Laura?

Prova de pensar una altra opció. A continuació, imagina quin serà el resultat.

Recorda que el que dius i el que els teus pares creuen que has dit no sempre coincideix.

PER EXEMPLE:

Els teus pares et pregunten per què estàs de mal humor i tu contestes: «No tinc ganes de parlar-ne».

En realitat, el que els teus pares pensen que vols dir és: «No tinc prou confiança en vosaltres per parlar d’això. Prefereixo parlar-ho amb els meus amics».

Imagina’t que tens algun problema i els teus pares t’intenten ajudar. Tu simplement contestes: «No us preocupeu, ja m’espavilaré».

• Què penses que entendran els teus pares?

• Quina altra resposta podries donar?