Rut 1:1-22
1 En l’època en què els jutges+ jutjaven, hi va haver fam al país. Per això, un home va marxar de Betlem+ de Judà per anar a viure amb la seva dona i els seus dos fills a l’estranger, a la terra* de Moab.+
2 L’home es deia Elimèlec,* la seva dona es deia Noemí,* i els seus fills es deien Mahlon* i Quilion.* Ells eren d’Efrata, de Betlem de Judà. I quan van arribar a la terra de Moab, s’hi van establir.
3 Al cap d’un temps, va morir Elimèlec, el marit de Noemí, i ella es va quedar sola amb els seus dos fills.
4 Més tard, els seus fills es van casar amb dues dones moabites. Una es deia Orpà i l’altra es deia Rut.+ I es van quedar allà durant uns deu anys.
5 Després també van morir els dos fills de Noemí, Mahlon i Quilion, i la dona es va quedar sense marit i sense fills.
6 Aleshores va decidir tornar de la terra de Moab, perquè havia sentit a dir que Jehovà s’havia recordat del* seu poble i els havia donat menjar.* I les seves nores la van acompanyar.
7 Així que, junt amb les seves nores, Noemí va marxar del lloc on vivia per tornar a la terra de Judà. Mentre feien camí,
8 Noemí va dir a les seves nores: «És millor que marxeu i torneu a casa de les vostres mares. Que Jehovà us mostri amor lleial,+ tal com vosaltres heu fet amb mi i amb els vostres marits que han mort.
9 Que Jehovà us concedeixi* a totes dues un marit i la seguretat* d’una llar.»+ Aleshores els va fer un petó, i es van posar a plorar desconsoladament.
10 Elles no deixaven de dir-li: «No, no hi tornarem. Anirem amb tu al teu poble.»
11 Però Noemí va contestar: «Torneu a casa, filles meves. Per què voleu venir amb mi? Jo ja no puc tenir fills perquè us caseu amb ells.+
12 Torneu a casa, filles meves. Marxeu, perquè soc massa vella per casar-me. Encara que tingués l’esperança de trobar un marit aquesta nit i pogués tenir fills,
13 els esperaríeu fins que creixessin? Renunciaríeu a casar-vos durant tot aquest temps? No, filles meves. Jehovà* s’ha girat en contra meva, i quan penso en com us ha afectat això a vosaltres, em sento molt amargada.»+
14 Llavors van plorar desconsoladament una altra vegada. Després, Orpà va fer un petó a la seva sogra i va marxar, però Rut va voler quedar-se amb ella.
15 Aleshores Noemí va dir: «Mira, la teva cunyada ha tornat al seu poble i als seus déus. Torna-te’n amb ella.»
16 Però Rut li va contestar: «No m’insisteixis que t’abandoni, ni que em separi de tu. Perquè on tu vagis, jo hi aniré, i on passis la nit, jo hi passaré la nit. El teu poble serà el meu poble, i el teu Déu serà el meu Déu.+
17 On tu moris, jo moriré, i allà és on m’enterraran. Que Jehovà em castigui amb severitat* si una altra cosa que no fos la mort em separés de tu.»
18 Quan Noemí va veure que Rut estava decidida a anar amb ella, ja no li va insistir més.
19 Així que totes dues van continuar el seu camí fins que van arribar a Betlem.+ Quan hi van entrar, tota la ciutat es va commoure, i les dones es preguntaven: «És Noemí?»
20 Però ella responia a les dones: «No em digueu Noemí.* Digueu-me Marà,* perquè el Totpoderós ha fet que la meva vida sigui molt amarga.+
21 Ho tenia tot quan vaig marxar, però Jehovà m’ha fet tornar amb les mans buides. Per què em dieu Noemí, si és Jehovà qui s’ha posat en contra meva, i el Totpoderós qui m’ha fet patir tant?»+
22 Així és com Noemí va tornar de la terra de Moab+ amb Rut, la seva nora moabita. Quan van arribar a Betlem, començava la collita de l’ordi.+
Notes a peu de pàgina
^ Lit. «als camps».
^ Significa ‘el meu Déu és rei’.
^ Significa ‘la meva agradabilitat’.
^ Possiblement prové d’una paraula hebrea que significa ‘debilitar-se’ o ‘posar-se malalt’.
^ Significa ‘qui cau’ o ‘qui arriba a la seva fi’.
^ O «havia dirigit la seva atenció al».
^ Lit. «pa».
^ O «regali».
^ Lit. «el descans».
^ Lit. «La mà de Jehovà».
^ Lit. «Que així em faci Jehovà i hi afegeixi».
^ Significa ‘la meva agradabilitat’.
^ Significa ‘amarga’.
