Les bones notícies segons Marc 5:1-43

  • Jesús envia uns dimonis a dins d’uns porcs (1-20)

  • La filla de Jaire. Una dona toca el mantell de Jesús (21-43)

5  Llavors van arribar a l’altra banda del mar, a la regió dels gerasencs.+  Tan bon punt Jesús va baixar de la barca, el va anar a trobar un home posseït per un esperit malvat* que venia d’entre les tombes.*  Vivia allà, entre les tombes, i fins aquell moment, ningú havia sigut capaç de mantenir-lo lligat ni tan sols amb una cadena.  L’havien lligat amb cadenes i grillons moltes vegades, però ell sempre trencava les cadenes i feia trossos els grillons. Ningú tenia prou força per dominar-lo.  I contínuament, de nit i de dia, anava per les tombes i les muntanyes cridant i fent-se talls amb les pedres.  Però quan va veure Jesús des de lluny, es va posar a córrer i es va inclinar davant seu.+  I va cridar amb veu forta: «Què vols de mi, Jesús, Fill del Déu Altíssim? Jura’m per Déu que no em turmentaràs!»+  Perquè Jesús li havia dit: «Esperit malvat, surt d’aquest home!»+  Llavors Jesús li va preguntar: «Com et dius?» I ell va contestar: «Em dic Legió, perquè som molts.» 10  I li va suplicar amb insistència que no els fes fora d’aquella regió.+ 11  Allà hi havia un gran ramat de porcs+ que pasturava a la muntanya.+ 12  Per això, els dimonis li van suplicar: «Envia’ns als porcs perquè entrem dins seu.» 13  I ell els ho va permetre. Aleshores els dimonis van sortir de l’home i van entrar dins dels porcs, i el ramat es va llançar al mar pel precipici. Tots els porcs, uns 2.000, es van ofegar al mar. 14  Però els porquers van fugir corrents i ho van explicar a la ciutat i al camp, i la gent va anar a veure què havia passat.+ 15  Van arribar on era Jesús i van veure l’home endimoniat, el que havia estat posseït per aquella legió de dimonis. L’home estava allà assegut, anava vestit i havia recuperat el seny, i ells es van espantar molt. 16  A més, els que havien vist el que havia passat a l’endimoniat i als porcs ho van explicar a la gent. 17  Per això van començar a suplicar a Jesús que marxés de la seva regió.+ 18  Quan Jesús pujava a la barca, l’home que havia estat endimoniat li va suplicar que el deixés anar amb ell.+ 19  Però ell no l’hi va permetre, i li va dir: «Ves-te’n a casa, amb la teva família, i explica’ls tot el que Jehovà* ha fet per tu i la compassió* que t’ha mostrat.» 20  L’home se’n va anar i va començar a proclamar per la Decàpolis* tot el que Jesús havia fet per ell. I tothom quedava admirat. 21  Després Jesús va tornar a creuar amb la barca a l’altra banda del mar. Quan encara estava a la vora del mar, molta gent es va reunir al seu voltant.+ 22  Llavors va venir un dels caps de la sinagoga, que es deia Jaire, i quan va veure Jesús, va caure als seus peus.+ 23  I li va suplicar moltes vegades: «La meva filleta està molt malalta.* Si us plau, vine i posa les teves mans sobre ella+ perquè es curi i continuï vivint.» 24  De seguida, Jesús se’n va anar amb ell. Una gran gentada el seguia i l’oprimia per tot arreu. 25  Hi havia una dona que feia 12 anys+ que tenia hemorràgies.+ 26  Havia anat a molts metges però només l’havien fet patir. I encara que s’havia gastat tot el que tenia, no havia millorat, sinó que anava de mal en pitjor. 27  Ella, que havia sentit el que s’explicava sobre Jesús, se li va acostar per darrere enmig de la gent i li va tocar el mantell,+ 28  perquè deia: «Si tan sols li toco la roba, em curaré.»+ 29  Immediatament va deixar de perdre sang, i va notar que s’havia curat d’aquella malaltia que la feia patir tant. 30  Jesús es va adonar de seguida que havia sortit poder+ d’ell, i es va girar cap a la gent i va preguntar: «Qui ha tocat la meva roba?»+ 31  Però els seus deixebles li van dir: «¿Veus que la gent t’oprimeix per tot arreu i preguntes qui t’ha tocat?» 32  Però ell mirava al seu voltant per veure qui havia sigut. 33  La dona, que sabia el que li havia passat, estava tremolant de por. Llavors se li va apropar, es va agenollar davant d’ell i li va explicar tota la veritat. 34  Ell li va dir: «Filla, la teva fe t’ha curat. Ves-te’n en pau,+ ara que t’has curat d’aquesta malaltia que t’ha fet patir tant.»+ 35  Mentre Jesús encara parlava, van arribar alguns homes de la casa del cap de la sinagoga i li van dir: «La teva filla ha mort. No cal que molestis més el Mestre.»+ 36  Però Jesús ho va sentir i va dir al cap de la sinagoga: «No tinguis por,* només demostra fe.»+ 37  I no va deixar que ningú l’acompanyés excepte Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume.+ 38  Quan van arribar a la casa del cap de la sinagoga, va veure l’enrenou que feien els que ploraven i es lamentaven en veu alta.+ 39  Hi va entrar i els va dir: «Per què ploreu i feu aquest enrenou? La nena no ha mort, sinó que està dormint.»+ 40  Aleshores van començar a burlar-se d’ell amb menyspreu. Però Jesús, després de fer sortir tothom, va entrar on estava la nena amb el pare i la mare de la nena i els deixebles que l’acompanyaven. 41  Llavors va agafar la mà de la nena i li va dir: «Tàlita cumi», que traduït vol dir «noieta, et dic: aixeca’t!».+ 42  A l’instant, la nena es va aixecar i va començar a caminar. (Tenia 12 anys.) Al veure-ho, tots es van quedar meravellats i desbordats d’alegria. 43  Però Jesús els va manar amb insistència* que no ho expliquessin a ningú,+ i va dir que donessin a la nena alguna cosa per menjar.

Notes a peu de pàgina

O «tombes commemoratives».
Lit. «impur».
Consulta l’ap. A5.
Lit. «misericòrdia».
O «la regió de les deu ciutats».
O «s’està morint».
O «Deixa de tenir por».
O «fermament».