Malaquies 2:1-17

  • Els sacerdots no assumeixen la responsabilitat d’ensenyar (1-9)

    • Els llavis dels sacerdots han de protegir el coneixement (7)

  • Divorcis sense motius justificats (10-17)

    • «“Odio el divorci”, diu Jehovà» (16)

2  «Ara, sacerdots, aquest manament és per a vosaltres.+  Si us negueu a escoltar i no us preneu seriosament donar glòria al meu nom», diu Jehovà dels exèrcits, «us enviaré la maledicció,+ i convertiré les vostres benediccions en malediccions.+ Sí, com que no us ho preneu seriosament, he convertit les benediccions en malediccions.»  «Mireu! Per culpa del que vau fer, destruiré les llavors que vau plantar.+ Us tiraré excrements a la cara, els excrements de les vostres festes, i vosaltres sereu portats al lloc on són.*  Aleshores sabreu que us he donat aquest manament per mantenir el meu pacte amb Leví»,+ diu Jehovà dels exèrcits.  «El meu pacte amb ell era un pacte de vida i de pau, coses que li vaig donar perquè em temés.* Ell em va témer, sí, va respectar profundament el meu nom.  La llei de la veritat estava* a la seva boca,+ i no hi havia injustícia als seus llavis. Va caminar amb mi en pau i en rectitud,+ i va fer que molts deixessin el mal camí.  De fet, els llavis d’un sacerdot han de protegir el coneixement, i és a la seva boca on el poble ha de buscar la llei,*+ perquè ell és el missatger de Jehovà dels exèrcits.  »Però vosaltres us heu allunyat del camí. Heu fet que molts ensopeguin pel que fa a la llei.*+ Heu arruïnat el pacte de Leví»,+ diu Jehovà dels exèrcits.  «Per això, us faré menyspreables i us humiliaré davant de tot el poble, perquè no heu seguit els meus camins, sinó que heu aplicat la llei amb parcialitat.»+ 10  «No tenim tots un sol pare?+ No ens ha creat a tots un sol Déu? Aleshores, per què ens traïm els uns als altres,+ profanant així el pacte dels nostres avantpassats? 11  Judà ha sigut deslleial. S’ha fet una cosa detestable a Israel i a Jerusalem. Perquè Judà ha profanat la santedat* de Jehovà,+ que ell tant estima, i s’ha casat amb la filla d’un déu estranger.+ 12  Jehovà eliminarà de les tendes de Jacob qualsevol que faci això, sigui qui sigui,* encara que presenti una ofrena a Jehovà dels exèrcits.»+ 13  «A més, vosaltres feu una altra cosa que fa que l’altar de Jehovà es cobreixi de llàgrimes, de plors i de sospirs, de manera que ell ja no es fixa en les vostres ofrenes ni es complau en res del que li presenteu.+ 14  I us pregunteu: “Per què?” Doncs perquè Jehovà ha fet de testimoni entre tu i la dona amb qui et vas casar de jove, a qui has traït encara que és la teva companya i la dona amb qui estàs unit per mitjà d’un pacte.*+ 15  Però n’hi havia un que no ho va fer, perquè tenia el que quedava de l’esperit. I què és el que buscava? La descendència de Déu. Així doncs, vigileu la vostra actitud* i no traïu l’esposa de la vostra joventut. 16  Perquè odio* el divorci»,+ diu Jehovà, el Déu d’Israel, «i a aquell que actua amb violència»,* diu Jehovà dels exèrcits. «Vigileu la vostra actitud* i no sigueu traïdors.+ 17  »Heu cansat Jehovà amb les vostres paraules.+ Però vosaltres pregunteu: “Com l’hem cansat?” Al dir: “Jehovà veu amb bons ulls tots els que es comporten malament, i es complau en ells.”+ O bé al dir: “On és el Déu de la justícia?”»

Notes a peu de pàgina

És a dir, al lloc on es dipositaven els excrements dels animals sacrificats.
O «respectés», «reverenciés».
O «Les ensenyances de la veritat estaven».
O «les ensenyances».
O potser «per culpa de les vostres ensenyances».
O potser «el santuari».
Lit. «qui està despert i qui respon».
O «la teva legítima esposa».
Lit. «el vostre esperit».
Lit. «ell odia».
O «cobreix de violència la seva roba».
Lit. «el vostre esperit».