Jutges 13:1-25
13 Els israelites van tornar a fer el que estava malament als ulls de Jehovà,+ i Jehovà els va entregar en mans dels filisteus+ durant 40 anys.
2 En aquella època, a Sorà+ hi havia un home de la tribu de Dan+ que es deia Manóah.+ La seva dona era estèril i no tenia fills.+
3 Un dia, l’àngel de Jehovà es va aparèixer a la dona i li va dir: «Encara que ets estèril i no has tingut cap fill, et quedaràs embarassada i donaràs a llum un nen.+
4 Però assegura’t de no beure vi ni cap altra beguda alcohòlica,+ i de no menjar res impur.+
5 Et quedaràs embarassada i tindràs un nen. Però no haurà de passar cap navalla pel seu cap,+ perquè serà nazireu de Déu des del seu naixement.* Ell iniciarà l’alliberament d’Israel de la dominació dels filisteus.»+
6 Llavors la dona va anar a dir al seu marit: «M’ha vingut a veure un home del Déu verdader. El seu aspecte era tan impressionant que semblava un àngel del Déu verdader. No li he demanat d’on era, i ell tampoc m’ha dit el seu nom.+
7 Només m’ha dit: “Et quedaràs embarassada i tindràs un nen. No beguis vi ni cap altra beguda alcohòlica i no mengis res impur, perquè el nen serà nazireu de Déu des del seu naixement fins al dia de la seva mort.”»
8 Aleshores Manóah va suplicar a Jehovà: «Perdona, Jehovà, però, si us plau, torna’ns a enviar l’home del Déu verdader perquè ens expliqui què hem de fer amb el nen que naixerà.»
9 El Déu verdader va escoltar Manóah i, mentre la seva dona estava asseguda al camp, l’àngel del Déu verdader va tornar a visitar-la. Però Manóah, el seu marit, no era amb ella.
10 La dona se’n va anar corrent a dir al seu marit: «Se m’ha aparegut l’home que va venir l’altre dia!»+
11 Llavors Manóah es va aixecar, va acompanyar la seva dona i, quan va arribar on era l’home, li va preguntar: «Ets l’home que va parlar amb la meva dona?» Ell va contestar: «Sí, soc jo.»
12 I Manóah va dir: «Que es compleixin les teves paraules! Però digue’ns, com serà la vida del nen i què és el que farà?»+
13 L’àngel de Jehovà li va contestar: «Que la teva dona no prengui res del que li vaig dir.+
14 Que no tasti res del que produeix la vinya, que no begui vi ni cap altra beguda alcohòlica+ i que no mengi res impur.+ Ha de fer tot el que li he manat.»
15 A continuació, Manóah va dir a l’àngel de Jehovà: «Si us plau, no te’n vagis, que et prepararem un cabrit.»+
16 Però l’àngel de Jehovà va contestar a Manóah: «Encara que em quedi, no tastaré el teu menjar. Però, si vols, pots presentar a Jehovà una ofrena cremada.» En realitat, Manóah no sabia que ell era l’àngel de Jehovà.
17 I Manóah va preguntar a l’àngel de Jehovà: «Com et dius?+ Així et podrem honrar quan es compleixin les teves paraules.»
18 Però l’àngel de Jehovà li va contestar: «Per què vols saber com em dic, si el meu nom és meravellós?»
19 Llavors Manóah va agafar el cabrit i l’ofrena de cereals, els va posar a sobre d’una roca i els va presentar a Jehovà. Aleshores Déu va fer una cosa extraordinària mentre Manóah i la seva dona miraven.
20 Quan les flames de l’altar pujaven cap al cel, Manóah i la seva dona van veure com l’àngel de Jehovà pujava entre les flames. I de seguida van caure cara a terra.
21 Llavors Manóah es va adonar que era l’àngel de Jehovà.+ I l’àngel de Jehovà ja no es va tornar a aparèixer a Manóah ni a la seva dona.
22 Aleshores Manóah va dir a la seva dona: «Segur que morirem, perquè hem vist Déu!»+
23 Però la seva dona li va dir: «Si Jehovà ens hagués volgut matar, no hauria acceptat la nostra ofrena cremada+ ni la nostra ofrena de cereals. Tampoc ens hauria mostrat totes aquestes coses, ni ens hauria dit tot això.»
24 Més tard, la dona va tenir un fill i li va posar el nom de Samsó.+ I a mesura que el nen creixia, Jehovà el beneïa.
25 Amb el temps, l’esperit de Jehovà va començar a actuar sobre ell+ a Mahané-Dan,+ entre Sorà i Estaol.+
Notes a peu de pàgina
^ Lit. «des de la matriu».