Job 36:1-33

  • Elihú exalça l’extraordinària grandesa de Déu (1-33)

    • Els obedients prosperen, els irreverents són rebutjats (11-13)

    • Quin mestre és com Déu? (22)

    • Job hauria d’exalçar Déu (24)

    • «Déu és més gran del que podem entendre» (26)

    • Déu controla la pluja i els llampecs (27-33)

36  Elihú també va dir:   «Tingues una mica més de paciència amb mi mentre m’explico,perquè encara tinc coses a dir a favor de Déu.   Parlaré en detall del que séi declararé que la justícia pertany al meu Creador.+   T’asseguro que les meves paraules no són falses;estàs davant d’aquell* que té un coneixement perfecte.+   En efecte, Déu és poderós+ i no rebutja ningú;té una capacitat de comprensió immensa.   No mantindrà amb vida els malvats,+però sí que fa justícia als que pateixen.+   No aparta els ulls dels justos;+fa que s’asseguin als trons amb els reis,*+i són exalçats per sempre.   Però si els lliguen amb cadenesi els capturen amb les cordes de l’aflicció,   Déu els fa veure el que han fet,les ofenses causades pel seu orgull. 10  Els fa parar l’orella a la correcciói els diu que deixin de fer el mal.+ 11  Si l’obeeixen i el serveixen,gaudiran de prosperitat la resta dels seus dies,i els seus anys seran agradables.+ 12  Però si no l’obeeixen, cauran per l’espasa*+i moriran sense tenir coneixement. 13  Els que tenen un cor irreverent* guarden rancor. No criden demanant ajuda ni tan sols quan ell els lliga. 14  Moren* quan encara són joves;+s’han passat* la vida entre els prostituts de temple.+ 15  Però Déu rescata els afligits quan pateixen;els obre les orelles quan estan oprimits. 16  T’allibera de les urpes de la desesperació,+et porta a un lloc espaiós i sense restriccions,+i omple la teva taula de bon menjar per consolar-te.+ 17  Llavors estaràs satisfet amb la sentència contra els malvats,+quan es dicti sentència i es faci justícia. 18  Però ves amb compte que la ràbia no et faci tenir rancor,*+i no deixis que un gran suborn et desviï del camí. 19  És que els teus crits d’auxilio els teus esforços incansables evitaran que t’angoixis?+ 20  No desitgis amb ànsia que arribi la nit,quan la gent desapareix del seu lloc. 21  Vigila de no inclinar-te cap al mal,perquè l’has escollit en comptes del patiment.+ 22  Mira! Déu és sublim pel seu poder;quin mestre és com ell? 23  Qui pot indicar-li* com s’ha de comportar,+o dir-li: “El que has fet està malament”?+ 24  Recorda’t d’exalçar les seves obres,+que els homes mencionen a les seves cançons.+ 25  Tota la humanitat les ha vist;el simple mortal les mira des de lluny. 26  Déu és més gran del que podem entendre;+el nombre dels seus anys és incalculable.*+ 27  Ell fa pujar les gotes d’aigua;+el vapor es condensa per formar la pluja; 28  llavors els núvols la deixen caure;+l’aboquen sobre la humanitat. 29  Pot algú entendre les capes dels núvols,els trons que surten de la seva tenda?+ 30  Mira com estén els seus llampecs+ per sobre d’ella,i cobreix les profunditats* del mar. 31  Amb tot això, ell alimenta els* pobles;els dona menjar en abundància.+ 32  Agafa el llamp amb les mansi el dirigeix contra el seu objectiu.+ 33  El seu tro anuncia la seva vinguda;fins i tot el bestiar anuncia qui* s’apropa.

Notes a peu de pàgina

Fa referència a Déu.
O potser «entronitza reis».
O «una arma», «un projectil».
O «apòstata».
O «La seva ànima mor».
O potser «acaben».
O «picar de mans amb menyspreu».
O potser «criticar», «demanar-li comptes per».
O «escapa de la nostra comprensió».
Lit. «arrels».
O potser «defensa la causa dels».
O potser «què».