Job 1:1-22

  • Job, un home ric i íntegre (1-5)

  • Satanàs posa en dubte els motius de Job (6-12)

  • Job perd les seves propietats i els seus fills (13-19)

  • Job no culpa Déu (20-22)

1  A la terra d’Us hi havia un home que es deia Job.*+ Era un home íntegre i just*+ que temia Déu i evitava tot el que era dolent.+  Tenia set fills i tres filles.  També tenia 7.000 ovelles, 3.000 camells, 1.000 vaques* i 500 burres, a més de moltíssims servidors. Es va convertir en l’home més important de tots els orientals.  Els seus fills celebraven banquets a les seves cases, cadascú el dia que li tocava,* i convidaven les seves tres germanes a menjar i beure amb ells.  Quan s’acabava la tanda de banquets, Job els feia venir per purificar-los. Llavors s’aixecava ben d’hora al matí i oferia sacrificis cremats+ per cadascun d’ells, perquè pensava: «Potser els meus fills han pecat i han maleït Déu dins del seu cor.» Això és el que sempre feia Job.+  Va arribar el dia en què els fills del Déu verdader*+ van anar a ocupar el seu lloc davant de Jehovà,+ i Satanàs+ també va entrar enmig d’ells.+  Llavors Jehovà va preguntar a Satanàs: «D’on vens?» Satanàs va contestar a Jehovà: «De rondar per la terra i de passejar-m’hi.»+  I Jehovà va dir a Satanàs: «T’has fixat en el meu servent Job? No hi ha ningú com ell a tota la terra. És un home íntegre i just*+ que tem Déu i evita tot el que és dolent.»  Aleshores Satanàs va contestar a Jehovà: «Si Job no en tragués res, seguiria tement Déu?+ 10  ¿No és veritat que l’has protegit posant una tanca al seu voltant,+ al voltant de la seva família i al voltant de tot el que té? Has beneït tot el que ha fet,+ i el seu bestiar s’ha fet molt nombrós a la regió. 11  Però ara allarga la mà i toca tot el que té, i veuràs com et maleeix a la teva pròpia cara.» 12  Llavors Jehovà va dir a Satanàs: «Mira, tot el que té està a les teves mans.* Però a ell no el toquis!» I Satanàs es va retirar de la presència* de Jehovà.+ 13  Més endavant, el dia que els fills i les filles de Job menjaven i bevien vi a casa del germà gran,+ 14  un missatger va anar on era Job i li va dir: «Mentre els bous llauraven i les burres pasturaven al seu costat, 15  els sabeus ens han atacat, s’han emportat el bestiar i han matat tots els teus servidors a tall d’espasa. Només jo m’he pogut escapar, i he vingut a explicar-t’ho.» 16  Mentre ell encara parlava, va venir un altre missatger i va dir: «Des del cel ha baixat foc de Déu,* i les flames han consumit les ovelles i els pastors! Només jo m’he pogut escapar, i he vingut a explicar-t’ho.» 17  Mentre ell encara parlava, va venir un altre missatger i va dir: «Els caldeus+ s’han dividit en tres bandes, s’han llançat sobre els camells i se’ls han emportat, i han matat els teus servidors a tall d’espasa. Només jo m’he pogut escapar, i he vingut a explicar-t’ho.» 18  Mentre ell encara parlava, va venir un altre missatger i va dir: «Els teus fills i les teves filles menjaven i bevien vi a casa del germà gran, 19  quan de sobte ha bufat un vent molt fort del desert que ha envestit la casa pels quatre cantons. I la casa s’ha ensorrat damunt dels teus fills i els ha matat. Només jo m’he pogut escapar, i he vingut a explicar-t’ho.» 20  Aleshores Job es va aixecar, es va esquinçar els vestits i es va afaitar el cap. Després va caure a terra, es va inclinar 21  i va dir: «Vaig sortir nu de la matriu de la meva mare,i nu hi tornaré.+ Jehovà ho ha donat+ i Jehovà ho ha pres. Que se segueixi alabant el nom de Jehovà.» 22  A pesar de tot això, Job no va pecar ni va acusar Déu d’haver fet res dolent.

Notes a peu de pàgina

Possiblement significa ‘víctima d’hostilitat’.
O «sense culpa i recte».
Lit. «500 parelles de bous».
O «per torns».
En hebreu, aquesta expressió fa referència als àngels.
O «sense culpa i recte».
O «sota el teu control».
Lit. «del rostre».
O potser «un llamp».