Fets dels Apòstols 13:1-52
13 A la congregació d’Antioquia hi havia alguns profetes i mestres:+ Bernabé, Simeó, a qui també anomenaven Níger, Lluci de Cirene, Manaèn —que havia sigut educat amb Herodes, el governador de la regió— i Saule.
2 Mentre servien Jehovà* i dejunaven, l’esperit sant els va dir: «Aparteu-me Bernabé i Saule+ per a l’obra per a la qual els he escollit.»+
3 Llavors, després d’haver dejunat i orat, els van imposar les mans i els van enviar.
4 Per tant, aquests homes, enviats per l’esperit sant, van baixar a Selèucia i des d’allà es van embarcar cap a Xipre.
5 Quan van arribar a Salamina, van començar a predicar la paraula de Déu a les sinagogues dels jueus. I Joan era el seu ajudant.+
6 Després de travessar tota l’illa van arribar a Pafos, on es van trobar un jueu anomenat Barjesús, que era bruixot i un profeta fals.
7 Aquest home estava amb el procònsol* Sergi Pau, un home inteŀligent. El procònsol va fer cridar Bernabé i Saule perquè desitjava escoltar la paraula de Déu.
8 Però Elimes, el bruixot (perquè així és com es tradueix el seu nom), es va posar en contra d’ells i intentava apartar de la fe el procònsol.
9 Aleshores Saule, que també es deia Pau, es va omplir d’esperit sant, el va mirar fixament
10 i li va dir: «Tu que estàs ple de tota mena d’engany i de maldat, fill del Diable+ i enemic de tot el que és just, quan deixaràs de torçar els camins rectes de Jehovà?*
11 La mà de Jehovà* està contra tu. Et quedaràs cec i durant un temps no veuràs la llum del sol.» A l’instant van caure sobre ell una boira espessa i foscor, i va començar a buscar algú al seu voltant que li donés la mà i el guiés.
12 Quan el procònsol va veure el que havia passat, es va fer creient, perquè es va quedar meravellat amb les ensenyances de Jehovà.*
13 Després, Pau i els seus companys es van fer a la mar des de Pafos i van arribar a Perga, a Pamfília. Però Joan+ els va deixar i va tornar a Jerusalem.+
14 Ara bé, ells van continuar el viatge des de Perga i van arribar a Antioquia de Pisídia. El dissabte van anar a la sinagoga+ i s’hi van asseure.
15 I després de la lectura pública de la Llei+ i els Profetes, els caps de la sinagoga els van enviar aquest missatge: «Germans, si teniu cap paraula d’ànim per al poble, digueu-la.»
16 Per això, Pau es va aixecar i, fent un senyal amb la mà, va dir:
«Homes d’Israel i tots els altres que temeu Déu, escolteu.
17 El Déu d’aquest poble, Israel, va escollir els nostres avantpassats. Ell va exalçar el poble mentre eren estrangers a la terra d’Egipte i els va fer sortir d’allà amb el seu braç poderós.*+
18 I durant uns 40 anys els va suportar al desert.+
19 I després de destruir set nacions a la terra de Canaan, els va donar la seva terra com a herència.+
20 Tot això va passar durant uns 450 anys.
»Després els va donar jutges fins al profeta Samuel.+
21 Però aleshores ells li van exigir un rei,+ i Déu els va donar Saül, el fill de Quix, un home de la tribu de Benjamí,+ que els va governar durant 40 anys.
22 Després el va treure i els va donar David com a rei,+ de qui va donar testimoni i va dir: “He trobat en David, el fill de Jessè,+ un home que complau el meu cor,+ i ell farà tot el que desitjo.”
23 I de la descendència d’aquest home, Déu ha portat a Israel un salvador, Jesús,+ tal com havia promès.
24 Abans que ell arribés, Joan va predicar a tot el poble d’Israel el bateig en senyal de penediment.+
25 Però quan Joan estava acabant el seu servei,* deia: “Qui penseu que soc? Jo no soc ell. Però sapigueu que n’hi ha un que ve després de mi, i no soc digne de deslligar-li les sandàlies dels peus.”+
26 »Germans, descendents de la família d’Abraham i tots els altres que temeu Déu, aquest missatge de salvació se’ns ha donat a nosaltres.+
27 És cert que els habitants de Jerusalem i els seus governants no van reconèixer aquest salvador, però al jutjar-lo van complir les paraules dels Profetes+ que es llegeixen en veu alta cada dissabte.
28 I encara que no van trobar cap motiu per matar-lo,+ van exigir a Pilat que l’executés.+
29 Quan van complir tot el que s’havia escrit sobre ell, el van baixar del pal* i el van posar en una tomba.*+
30 Però Déu el va ressuscitar* d’entre els morts,+
31 i durant molts dies es va aparèixer als que havien pujat a Jerusalem amb ell des de Galilea. I ara aquests són els seus testimonis davant del poble.+
32 »Per tant, nosaltres us anunciem les bones notícies de la promesa que es va fer als nostres avantpassats.
33 Déu la va complir fins a l’últim detall per a nosaltres, que som els seus fills, quan va ressuscitar Jesús,+ tal com està escrit en el segon salm: “Tu ets el meu fill, i avui m’he convertit en el teu pare.”+
34 Déu el va ressuscitar d’entre els morts perquè mai més tornés a la corrupció,* i ho va predir d’aquesta manera: “Us donaré les mostres d’amor lleial que vaig prometre a David, que són fidels.”+
35 Un altre salm també diu: “No permetràs que el cos del teu servent lleial vegi la corrupció.”*+
36 Doncs bé, David va servir Déu* durant la seva generació, es va adormir en la mort, va ser enterrat amb els seus avantpassats i el seu cos va veure la corrupció.+
37 Però el cos d’aquell que Déu va ressuscitar* no va veure la corrupció.+
38 »Per tant, germans, heu de saber que us estem anunciant el perdó dels pecats per mitjà d’ell,+
39 i que, per mitjà d’ell, tots els que creuen poden ser declarats innocents+ de totes les coses sobre les quals la Llei de Moisès+ no us podia declarar innocents.
40 Així doncs, vigileu que no us passi el que es diu en els Profetes:
41 “Mireu-ho, burletes, meravelleu-vos i moriu. Perquè en els vostres dies estic fent una cosa que vosaltres no us creuríeu encara que algú us l’expliqués detalladament.”»+
42 Quan sortien, la gent els va suplicar que tornessin a parlar d’aquestes coses el dissabte següent.
43 I quan es va acabar la reunió* a la sinagoga, molts jueus i prosèlits que adoraven Déu van seguir Pau i Bernabé, que van parlar amb ells i els van animar a mantenir-se en la bondat immerescuda de Déu.+
44 El dissabte següent, gairebé tota la ciutat es va reunir per escoltar la paraula de Jehovà.*
45 Quan els jueus van veure tota aquella multitud, van tenir molta enveja i van començar a contradir Pau i a blasfemar contra el que deia.+
46 Llavors Pau i Bernabé els van dir sense por: «Calia que se us anunciés la paraula de Déu a vosaltres primer,+ però com que l’heu rebutjat i penseu que no us mereixeu la vida eterna, anirem a les nacions.+
47 Perquè Jehovà* ens ho ha manat amb aquestes paraules: “T’he nomenat llum de les nacions perquè portis la salvació fins als confins de la terra.”»+
48 Quan els de les nacions van escoltar això, es van alegrar i van glorificar la paraula de Jehovà,* i tots els que tenien l’actitud correcta per obtenir vida eterna es van fer creients.
49 A més, la paraula de Jehovà* s’estenia per tota aquella regió.
50 Però els jueus van avalotar les dones prominents que temien Déu així com els homes importants de la ciutat, i van provocar una persecució+ contra Pau i Bernabé i els van fer fora del seu territori.
51 Per això Pau i Bernabé es van espolsar la pols dels peus contra ells i se’n van anar a Iconi.+
52 I els deixebles van continuar plens de goig+ i d’esperit sant.
Notes a peu de pàgina
^ Lit. «alçat».
^ O «la seva carrera».
^ O «tomba commemorativa».
^ O «de l’arbre».
^ Lit. «va aixecar».
^ O «a tenir un cos corruptible».
^ O «es descompongui».
^ O «va fer la voluntat de Déu».
^ Lit. «va aixecar».
^ O «l’assemblea».
