Deuteronomi 32:1-52

  • Cançó de Moisès (1-47)

    • Jehovà és la Roca (4)

    • Israel oblida la seva Roca (18)

    • «La venjança és meva» (35)

    • «Nacions, alegreu-vos amb el seu poble» (43)

  • Moisès morirà al mont Nebó (48-52)

32  «Pareu l’orella, oh cels, que jo parlaré;que la terra escolti les paraules de la meva boca.   Les meves ensenyances cauran com la pluja,les meves paraules gotejaran com la rosada,com el plugim sobre l’herbai com els ruixats sobre la vegetació.   Perquè proclamaré el nom de Jehovà.+ Parleu de la grandesa del nostre Déu!+   Ell és la Roca, tot el que fa és perfecte,+perquè tots els seus camins són justos.+ És un Déu fidel+ que mai comet injustícies;+ell és just i recte.+   Els que s’han comportat malament són ells.+ No són fills seus; el defecte és d’ells.+ Són una generació perversa i malvada!+   ¿És així com has de tractar Jehovà,+oh poble estúpid i sense seny?+ ¿No és ell el teu Pare, a qui li deus l’existència,+aquell que et va crear i et va establir com a nació?   Recorda els temps passats,pensa en els anys de les generacions anteriors. Pregunta al teu pare, que ell t’ho explicarà;+pregunta a la gent gran, que ells t’ho faran saber.   Quan l’Altíssim va donar a cada nació la seva herència,+quan va separar els fills d’Adam* els uns dels altres,+va fixar les fronteres dels pobles+segons el nombre dels fills d’Israel.+   Perquè el poble de Jehovà és la seva porció;+Jacob és la seva herència.+ 10  El va trobar en una terra desèrtica,+en un desert solitari on ressonen els udols.+ El va envoltar per resguardar-lo, el va cuidar+i el va protegir com la nineta dels seus ulls.+ 11  Com l’àguila que agita el seu niu,que voleteja damunt dels seus pollets,que desplega les ales, agafa els seus petitsi els porta sobre les seves plomes,+ 12  només Jehovà el va guiar;*+no hi havia cap déu estranger amb ell.+ 13  El va fer cavalcar pels llocs més alts de la terra,+perquè mengés del que produïen els camps.+ El va alimentar amb mel d’una rocai oli d’una pedra dura, 14  amb mantega de les vaques i llet de les ovelles i les cabres,juntament amb les millors ovelles,*les ovelles mascles de Basan i els bocs,*i juntament amb el millor* blat.+ I vas beure vi de la sang* del raïm. 15  Quan Jesurun* es va engreixar, es va rebeŀlar i va començar a donar puntades de peu. Tu et vas engreixar, et vas tornar fornit i et vas inflar.+ Llavors ell va abandonar Déu, que l’havia creat,+i va menysprear la Roca de la seva salvació. 16  Van provocar la seva ira amb déus estrangers;+el van fer enfurismar amb coses detestables.+ 17  No feien sacrificis a Déu, sinó a dimonis,+a déus que no havien conegut,a déus nous, acabats d’arribar,a déus desconeguts per als vostres avantpassats. 18  Vas oblidar la Roca+ que et va engendrar,i no et vas recordar del Déu que et va donar a llum.+ 19  Quan Jehovà ho va veure, els va rebutjar,+perquè els seus fills i filles el van fer enfurismar. 20  Per això va dir: “Els giraré l’esquena*+i veuré com acaben,perquè són una generació perversa,+uns fills infidels.+ 21  Han provocat la meva ira* amb allò que no és un déu.+ M’han fet enfurismar amb els seus ídols inútils.+ Per això, faré que estiguin gelosos d’allò que no és un poble.+ Els faré enfurismar amb un poble insensat.+ 22  Perquè la meva fúria ha encès un foc+que cremarà fins a les profunditats de la Tomba,*+consumirà la terra i el que produeixii abrasarà els fonaments de les muntanyes. 23  Faré que pateixin més desgràciesi utilitzaré totes les meves fletxes contra ells. 24  Quedaran esgotats per la fam,+i consumits per la febre alta i la destrucció amarga.+ Enviaré contra ells les dents de les feres+i el verí dels rèptils que s’arrosseguen per la pols. 25  A fora, una espasa matarà els seus fills;+a dins, sentiran terror,+tant els joves com les verges,tant els nens petits com els homes de cabell blanc.+ 26  Jo hauria pogut dir: ‘Els escamparéi faré que ningú es recordi d’ells mai més’, 27  però temia la reacció dels enemics,+ja que els adversaris ho podrien entendre malament.+ I podrien dir: ‘El nostre poder ha triomfat;+no ha sigut Jehovà qui ha fet tot això.’ 28  Perquè són una nació sense seny,*i són incapaços d’entendre res.+ 29  Tant de bo fossin savis!+ Reflexionarien en tot això.+ Pensarien en què seria d’ells.+ 30  Com podria un sol home perseguir-ne 1.000,i dos homes fer-ne fugir 10.000?+ No es podria, a menys que la seva Roca els hagués venut+i que Jehovà els hagués entregat als seus enemics. 31  Perquè la seva roca no és com la nostra Roca,+i fins i tot els nostres enemics ho reconeixen.+ 32  Perquè la seva vinya és de les vinyes de Sodomai dels camps de Gomorra.+ Els seus raïms són raïms verinosos,els seus raïms són amargs.+ 33  El seu vi és verí de serps,verí cruel de cobres. 34  ¿No tinc tot això guardat amb mi,segellat en el meu magatzem?+ 35  La venjança és meva, i també el càstig.+ En el moment fixat, el seu peu relliscarà,+perquè s’apropa el dia del seu desastrei aviat arribarà el que els espera.” 36  Perquè Jehovà jutjarà el seu poble,+i tindrà compassió* dels seus servents+quan vegi que han perdut les forcesi que només queden els indefensos i els dèbils. 37  Llavors dirà: “On són els seus déus,+la roca en qui buscaven refugi, 38  els que es menjaven el greix dels seus sacrificis*i es bevien el vi de les seves ofrenes líquides?*+ Que s’aixequin i us ajudin. Que siguin el vostre refugi. 39  Adoneu-vos que jo, jo soc Déu,*+i no hi ha cap altre déu a part de mi.+ Jo faig morir i jo faig viure.+ Jo fereixo+ i jo curo les ferides,+i ningú es pot alliberar de la meva mà.+ 40  Perquè aixeco la mà cap al celi juro que, ‘tan cert com que visc per sempre’,+ 41  quan esmoli la meva espasa resplendenti prepari la meva mà per fer justícia,+em venjaré dels meus adversaris+i castigaré els que m’odien. 42  Emborratxaré les meves fletxes amb sangi la meva espasa devorarà carn: la sang dels morts i dels presonersi els caps dels líders enemics.” 43  Nacions, alegreu-vos amb el seu poble,+perquè ell venjarà la sang dels seus servents,+es venjarà dels seus adversaris+i farà expiació per* la terra del seu poble.» 44  Llavors Moisès va venir a recitar totes les paraules d’aquesta cançó davant del poble,+ amb Oixea,*+ el fill de Nun. 45  Quan Moisès va acabar de dir totes aquestes paraules a tot el poble d’Israel, 46  els va dir: «Tingueu ben presents totes les advertències que avui us dono,+ i maneu als vostres fills que s’assegurin d’obeir totes les paraules d’aquesta Llei.+ 47  Perquè no són paraules buides, sinó que signifiquen la vostra vida.+ Gràcies a elles podreu viure molt de temps a la terra que conquerireu després de creuar el Jordà.» 48  Aquell mateix dia, Jehovà va dir a Moisès: 49  «Puja a aquesta muntanya d’Abarim,+ al mont Nebó,+ que està a la terra de Moab, enfront de Jericó, i mira la terra de Canaan, la terra que donaré als israelites en propietat.+ 50  Allà, a la muntanya on estàs a punt de pujar, moriràs i seràs reunit amb el teu poble,* igual que el teu germà Aaron va morir a la muntanya d’Hor+ i va ser reunit amb el seu poble, 51  ja que tots dos em vau ser infidels enmig dels israelites a les aigües de Meribà+ de Cadeix, al desert de Zin, perquè no em vau santificar davant del poble d’Israel.+ 52  Veuràs des de lluny la terra que donaré al poble d’Israel, però no hi entraràs.»+

Notes a peu de pàgina

O potser «la raça humana».
Fa referència a Jacob.
Lit. «el greix d’ovelles».
Mascle de la cabra.
Lit. «el greix dels ronyons del».
O «del suc».
Significa ‘persona recta’. Títol honorífic que fa referència a Israel.
Lit. «Els amagaré el meu rostre».
O «gelosia».
O «del Xeol», és a dir, el lloc simbòlic on descansen els morts. Consulta el glossari.
O potser «que no escolta els consells».
O «llàstima».
O «els millors sacrificis».
O «libacions».
Lit. «ell».
O «purificarà».
Aquest és el nom original de Josuè. Oixea és una forma abreujada d’Osaïes, que significa ‘salvat per Jah’ o ‘Jah ha salvat’.
Expressió poètica que fa referència a la mort.