Apocalipsi 6:1-17

  • El Corder obre els primers sis segells (1-17)

    • El vencedor sobre el cavall blanc (1, 2)

    • El genet del cavall de color de foc treu la pau de la terra (3, 4)

    • El genet del cavall negre porta fam (5, 6)

    • El genet del cavall pàŀlid es diu Mort (7, 8)

    • Els que van ser assassinats estan sota l’altar (9-11)

    • Un gran terratrèmol (12-17)

6  I vaig veure que el Corder+ va obrir un dels set segells,+ i vaig sentir que un dels quatre éssers vivents+ deia amb veu de tro: «Cavalca!»*  Aleshores vaig veure un cavall blanc.+ El seu genet tenia un arc. Se li va donar una corona+ i va sortir vencent els seus enemics per completar la seva victòria.+  Quan va obrir el segon segell, vaig sentir que el segon ésser vivent+ deia: «Cavalca!»  I va sortir un altre cavall, un de color de foc, i al seu genet se li va permetre treure la pau de la terra perquè les persones es matessin les unes a les altres, i se li va donar una gran espasa.+  Quan va obrir el tercer segell,+ vaig sentir que el tercer ésser vivent+ deia: «Cavalca!» Aleshores vaig veure un cavall negre, i el seu genet portava una balança a la mà.  I vaig sentir el que semblava una veu enmig dels quatre éssers vivents, que deia: «Un litre* de blat per un denari,*+ i tres litres d’ordi per un denari, i no malgastis l’oli ni el vi.»+  Quan va obrir el quart segell, vaig sentir la veu del quart ésser vivent+ que deia: «Cavalca!»  Aleshores vaig veure un cavall pàŀlid. El seu genet es deia Mort i la Tomba* el seguia de prop. I se’ls va donar autoritat sobre una quarta part de la terra per matar amb una espasa llarga, fam,+ malalties mortals i animals salvatges de la terra.+  Quan va obrir el cinquè segell, vaig veure sota l’altar+ les ànimes*+ dels que havien sigut assassinats per ser fidels a la paraula de Déu i pel testimoni que havien donat.+ 10  I cridaven amb veu forta: «Senyor Sobirà, sant i verdader,+ fins quan et retindràs de jutjar els que viuen a la terra i venjar la nostra sang?»+ 11  A cadascun d’ells se li va donar una túnica blanca,+ i se’ls va dir que esperessin* una mica més, fins que es completés el nombre dels seus companys esclaus, els seus germans que estaven a punt de ser assassinats, tal com ells ho havien estat.+ 12  I vaig veure que el Corder va obrir el sisè segell, i hi va haver un gran terratrèmol. El sol es va tornar negre com la roba de sac feta de pèl,* la lluna es va tornar vermella com la sang+ 13  i les estrelles del cel van caure a la terra igual que les figues que no han madurat cauen d’una figuera quan una ventada la sacseja. 14  I el cel va desaparèixer com un rotlle que es va enrotllant,+ i totes les muntanyes i totes les illes van ser arrencades del seu lloc.+ 15  Aleshores els reis de la terra, els alts funcionaris, els comandants militars, els rics, els poderosos, tots els esclaus i totes les persones lliures es van amagar a les coves i entre les roques de les muntanyes.+ 16  I no paren de dir a les muntanyes i a les roques: «Caieu sobre nosaltres+ i amagueu-nos del rostre del que està assegut al tron+ i de la ira del Corder,+ 17  perquè ha arribat el gran dia de la seva ira,+ i qui podrà mantenir-se dret?»+

Notes a peu de pàgina

Lit. «Vine!».
O «quènix». Consulta l’ap. B14.
Moneda romana de plata que equivalia al sou d’un dia. Consulta l’ap. B14.
O «l’Hades», és a dir, el lloc simbòlic on descansen els morts. Consulta el glossari.
Pel que sembla, fa referència a la sang, que representa la vida, vessada a l’altar. Consulta el glossari.
Lit. «descansessin».
Probablement pèl de cabra.