Gènesi 18:1-33

  • Tres àngels visiten Abraham (1-8)

  • Es promet que Sara tindrà un fill i ella riu (9-15)

  • Abraham intercedeix per Sodoma (16-33)

18  Després, Jehovà+ es va aparèixer a Abraham a prop dels grans arbres de Mambré,+ mentre estava assegut a l’entrada de la tenda a l’hora més calorosa del dia.  Quan Abraham va aixecar la vista, va veure que a certa distància hi havia tres homes drets,+ així que va córrer a rebre’ls des de l’entrada de la seva tenda i es va inclinar fins a terra.  Llavors va dir: «Jehovà, si tinc la teva aprovació, si us plau, no passis de llarg i queda’t amb el teu servent.  Si us plau, deixeu que us portin una mica d’aigua per rentar-vos els peus,+ i després descanseu a sota de l’arbre.  Com que heu vingut fins aquí, on està el vostre servent, deixeu-me que us porti una mica de pa perquè agafeu forces.* Després podreu seguir el vostre camí.» Llavors ells van contestar: «D’acord. Fes tot el que has dit.»  Així que Abraham va córrer a la tenda on era Sara i li va dir: «Afanya’t! Agafa tres mesures* de farina fina, pasta-la i fes-ne pans.»  Tot seguit, Abraham va córrer cap al ramat, va escollir un bon vedell, de carn tendra, i el va donar al seu servidor, que de seguida el va preparar.  Aleshores va agafar mantega, llet i el vedell que havia preparat, i els va servir el menjar. I es va quedar dret al seu costat, sota l’arbre, mentre ells menjaven.+  Llavors li van preguntar: «On és la teva dona Sara?»+ I ell va contestar: «Aquí, a la tenda.» 10  Un d’ells va afegir: «Sens falta, l’any que ve per aquest temps tornaré, i la teva dona Sara tindrà un fill.»+ Sara estava escoltant a l’entrada de la tenda, que estava darrere de l’home. 11  Per aquell temps, Abraham i Sara ja eren molt grans.+ A més, Sara ja no tenia edat per tenir fills.*+ 12  Per això, Sara va començar a riure dins seu i a dir: «Ara que soc vella i que el meu senyor també ho és, de veritat tindré aquest plaer?»+ 13  Llavors Jehovà va dir a Abraham: «Com és que Sara ha rigut i ha dit que no tindrà cap fill a la seva edat? 14  És que hi ha res impossible per a Jehovà?+ L’any que ve per aquest temps tornaré, i Sara tindrà un fill.» 15  Ara bé, Sara va tenir por, i per això ho va negar i va dir: «Jo no he rigut!» Però ell va dir: «Sí! Sí que has rigut!» 16  Els homes es van aixecar per marxar i, mentre Abraham els acompanyava part del camí per acomiadar-los, van mirar cap a Sodoma,+ que quedava més a baix. 17  I Jehovà va dir: «¿Amagaré a Abraham el que estic a punt de fer?+ 18  No hi ha dubte que Abraham es convertirà en una nació gran i poderosa, i totes les nacions de la terra seran beneïdes* per mitjà d’ell.+ 19  Conec bé Abraham i sé que manarà als seus fills i a tots els seus descendents que segueixin el camí de Jehovà i facin el que és correcte i just.+ Llavors jo, Jehovà, donaré a Abraham tot el que li he promès.» 20  Aleshores Jehovà va dir: «Els crits de queixa contra Sodoma i Gomorra són molt forts,+ i els seus pecats són molt greus.+ 21  Baixaré per veure si les queixes que m’han arribat són certes i si de debò es comporten tan malament. I si no és així, ho sabré.»+ 22  Llavors els homes van marxar cap a Sodoma, però Jehovà+ es va quedar amb Abraham. 23  I Abraham se li va acostar i va dir: «De debò destruiràs les persones justes amb les malvades?+ 24  Suposem que hi ha 50 persones justes a la ciutat. Destruiràs tota la gent? ¿No perdonaràs la ciutat per les 50 persones justes que hi ha? 25  És impossible que tu facis això i que matis les persones justes amb les malvades! Tu mai permetràs que els justos i els malvats acabin igual!+ És impossible que facis això!+ ¿No farà el Jutge de tota la terra el que és correcte?»+ 26  I Jehovà li va dir: «Si trobo a Sodoma 50 persones justes, perdonaré tota la ciutat per consideració a elles.» 27  Però Abraham li va tornar a contestar: «Si us plau, Jehovà, perdona que insisteixi, encara que només soc pols i cendra. 28  Suposem que de les 50 persones justes, en falten cinc. Destruiràs tota la ciutat per aquestes cinc?» Llavors ell va dir: «Si hi trobo 45 persones justes, no la destruiré.»+ 29  Però Abraham li va tornar a dir: «Suposem que n’hi hagués 40.» I ell li va contestar: «Per consideració a les 40 persones justes, no la destruiré.» 30  Però Abraham va seguir dient: «Si us plau, Jehovà, no t’enfadis.+ Deixa que continuï parlant. Suposem que només n’hi hagués 30.» I ell va contestar: «Si hi trobo 30 persones justes, no ho faré.» 31  Però Abraham va seguir dient: «Si us plau, Jehovà, perdona que insisteixi. Suposem que només n’hi hagués 20.» I ell va contestar: «Per consideració a les 20 persones justes, no la destruiré.» 32  Per últim, Abraham va dir: «Si us plau, Jehovà, no t’enfadis; deixa que parli tan sols un cop més. Suposem que només n’hi hagués 10.» I ell va contestar: «Per consideració a les 10 persones justes, no la destruiré.» 33  Quan va acabar de parlar amb Abraham, Jehovà se’n va anar,+ i Abraham va tornar a la seva tenda.

Notes a peu de pàgina

Lit. «enfortiu el vostre cor».
Lit. «tres seàs», és a dir, uns 10 kg de farina. Un seà equivalia a 7,33 l. Consulta l’ap. B14.
Lit. «el camí de les dones havia cessat per a Sara».
O «aconseguiran una benedicció».