Eclesiastès 7:1-29

  • Un bon nom i el dia de la mort (1-4)

  • La reprensió d’un savi (5-7)

  • És millor el final que el començament (8-10)

  • L’avantatge de la saviesa (11, 12)

  • Dies bons i dies dolents (13-15)

  • No te’n vagis als extrems (16-22)

  • Reflexions del congregador (23-29)

7  Un bon nom* és millor que el bon oli,+ i el dia de la mort és millor que el dia del naixement.  És millor anar a una casa on hi ha dol que a una casa on hi ha festa,+ perquè la mort és la fi de tots els homes, i els vius han de reflexionar en això.  És millor l’angoixa que la rialla,+ perquè una cara trista millora el cor.+  El cor del savi és a la casa on hi ha dol, però el cor de l’estúpid és a la casa on hi ha alegria.*+  És millor escoltar la reprensió d’un savi+ que escoltar els afalacs* dels ximples.  Perquè la rialla del ximple és com l’espetec de les espines que cremen sota l’olla.+ Això també és en va.  Però l’opressió pot fer que un savi es torni boig, i un suborn corromp el cor.+  És millor el final d’una cosa que el seu començament. És millor ser pacient que arrogant.*+  No t’ofenguis ràpidament,*+ perquè és el cor del ximple el que s’ofèn.*+ 10  No diguis: «Per què els temps passats eren millors que els d’ara?» Preguntar això no és de savis.+ 11  La saviesa acompanyada d’una herència és una cosa bona i un avantatge per als que veuen la llum del dia.* 12  Perquè la saviesa és una protecció+ igual que els diners són una protecció.+ Però el coneixement té aquest avantatge: la saviesa manté vius els que la posseeixen.+ 13  Pensa en les obres del Déu verdader: qui pot redreçar el que ell ha torçat?+ 14  En un dia bo, tu també sigues bo,+ però el dia que hi hagi problemes recorda que Déu ha fet tant l’un com l’altre+ perquè els homes no puguin estar segurs del* que els passarà en el futur.+ 15  Durant la meva vida fugaç*+ he vist de tot: des del just que mor aviat, a pesar de ser just,+ fins al malvat que viu molt de temps, a pesar de ser dolent.+ 16  No siguis massa just,+ ni te les donis de molt savi.+ Per què t’has de buscar la teva pròpia ruïna?+ 17  No siguis massa dolent ni siguis ximple.+ Per què has de morir abans d’hora?+ 18  És millor que segueixis una advertència sense passar per alt l’altra,+ perquè qui tem Déu farà cas de totes dues. 19  La saviesa fa que un savi sigui més poderós que deu homes forts en una ciutat.+ 20  Perquè no hi ha cap just a la terra que sempre faci el bé i mai pequi.+ 21  A més, no et prenguis seriosament cada paraula que digui la gent,+ ja que podries sentir que el teu servidor et maleeix.* 22  Perquè el teu cor sap prou bé que tu mateix has maleït els altres moltes vegades.+ 23  Tot això ho vaig examinar amb saviesa, i vaig dir: «Em faré savi.» Però això estava fora del meu abast. 24  Allò que existeix és inaccessible i extremadament profund. Qui ho pot entendre?+ 25  Vaig dirigir el meu cor a conèixer, a explorar i a buscar la saviesa i la raó de les coses, i a entendre la maldat de l’estupidesa i la ximpleria de la bogeria.+ 26  I això és el que vaig descobrir: més amarga que la mort és la dona que és com una xarxa de caça, que el seu cor és com una xarxa de pesca i que els seus braços són com cadenes. Qui complau el Déu verdader se n’escaparà,+ però el pecador quedarà atrapat per ella.+ 27  «Mira el que he descobert», diu el congregador.+ «He investigat una cosa rere l’altra per arribar a una conclusió. 28  Però el que he estat buscant, no ho he trobat. Entre mil persones, he trobat un home,* però no he trobat cap dona. 29  Només he descobert això: el Déu verdader va fer els humans rectes,+ però ells han seguit els seus propis plans.»+

Notes a peu de pàgina

O «Una bona reputació». Lit. «Un nom».
O «diversió».
Lit. «la cançó».
Lit. «arrogant d’esperit».
O potser «perquè ofendre’s és típic dels ximples».
Lit. «No t’afanyis en el teu esperit a ofendre’t».
És a dir, els que estan vius.
O «descobrir el».
O «vana».
O «parla malament de tu».
O «un home just».