Eclesiastès 3:1-22

  • Per a tot hi ha un temps assenyalat (1-8)

  • Gaudir de la vida és un regal de Déu (9-15)

    • Déu ha posat l’eternitat al cor de l’home (11)

  • Déu jutja a tothom amb justícia (16, 17)

  • Tant els homes com els animals acaben morint (18-22)

    • Tots tornen a la pols (20)

3  Per a tot hi ha un temps assenyalat,hi ha un temps per a cada activitat sota el cel:   un temps de néixer i un temps de morir,un temps de plantar i un temps d’arrencar el que s’ha plantat,   un temps de matar i un temps de curar,un temps d’enderrocar i un temps de construir,   un temps de plorar i un temps de riure,un temps de lamentar-se i un temps de ballar,*   un temps de llançar pedres i un temps d’aplegar pedres,un temps d’abraçar i un temps de deixar-se d’abraçades,   un temps de buscar i un temps de donar per perdut,un temps de guardar i un temps de llençar,   un temps d’esquinçar+ i un temps de cosir,un temps de callar+ i un temps de parlar,+   un temps d’estimar i un temps d’odiar,+un temps per a la guerra i un temps per a la pau.  Què en treu el treballador de tot el seu esforç?+ 10  He vist les activitats que Déu ha donat als fills dels homes per mantenir-los ocupats. 11  Ell ho ha fet tot bonic* en el seu temps.+ Fins i tot ha posat l’eternitat en el cor d’ells. Tot i així, els humans mai entendran totalment* les obres que el Déu verdader ha fet. 12  He arribat a la conclusió que no hi ha res millor per a ells que alegrar-se i fer el bé durant la seva vida,+ 13  i també que tothom mengi, begui i gaudeixi de tot el seu treball dur. Això és un regal de Déu.+ 14  He après que tot el que fa el Déu verdader dura per sempre. No s’hi pot afegir res ni se’n pot treure res. El Déu verdader ho ha fet així perquè les persones el temin.+ 15  El que està passant ja ha passat abans, i el que existirà ja ha existit.+ Però el Déu verdader busca el que ha sigut perseguit.* 16  A més, he vist això sota el sol: que en el lloc de la justícia hi havia maldat, i en el lloc de la rectitud hi havia maldat.+ 17  Així que vaig dir en el meu cor: «El Déu verdader jutjarà tant els justos com els malvats,+ perquè hi ha un temps per a cada activitat i per a cada acció.» 18  I també vaig dir en el meu cor: «El Déu verdader posarà a prova els fills dels homes i els farà veure que són com els animals.» 19  Perquè hi ha un final per als humans i un final per als animals. Tots tenen el mateix final.+ Igual que uns moren, els altres també moren, i tots tenen el mateix esperit.+ Per tant, l’home no és superior als animals, perquè tot és en va. 20  Tots van al mateix lloc.+ Tots surten de la pols+ i tots tornen a la pols.+ 21  En realitat, qui sap si l’esperit dels humans puja cap amunt i l’esperit dels animals baixa cap a la terra?+ 22  I vaig veure que per a l’home no hi ha res millor que gaudir del seu treball,+ ja que aquesta és la seva recompensa.* Perquè, qui li pot fer veure el que passarà quan ell ja no hi sigui?+

Notes a peu de pàgina

Lit. «saltar».
O «ben ordenat», «apropiat».
Lit. «de principi a fi».
O potser «ha desaparegut».
O «porció».