Segon llibre de Samuel 23:1-39

  • Últimes paraules de David (1-7)

  • Proeses dels guerrers poderosos de David (8-39)

23  Aquestes són les últimes paraules de David:+ «Les paraules de David, el fill de Jessè,+les paraules de l’home que ha sigut glorificat,+l’ungit+ del Déu de Jacobi l’agradable cantant de les cançons+ d’Israel.   L’esperit de Jehovà ha parlat per mitjà meu;+les seves paraules han estat a la meva llengua.+   El Déu d’Israel ha parlat,la Roca d’Israel+ m’ha dit: “Quan el que governa la humanitat és just,+i governa amb temor de Déu,+   el seu govern és com la llum del matí, quan brilla el sol,+com un matí sense núvols. És com quan, després de la pluja, la llum resplendeixi fa brotar l’herba de la terra.”+   No és així com considera Déu la meva casa? Perquè ell ha fet un pacte etern amb mi,+definit en tot detall i segur. Aquest pacte significa la meva salvació completa i tot el meu plaer,¿no és per això que ell la fa prosperar?+   Però les persones menyspreables són llençades+ com els esbarzers,que no es poden agafar amb les mans.   Qui els vulgui tocar ha d’anar ben equipat,amb una arma de ferro i el pal d’una llança. I se’ls ha de cremar completament amb foc allà on siguin.»  Aquests són els noms dels tres guerrers poderosos de David:+ el primer era Joixeb-Baixèbet, un tacmonita. Ell era el cap dels tres.+ En una ocasió, va matar 800 homes amb la seva llança.  Després el seguia Eleazar,+ el fill de Dodó,+ el fill d’Ahoè. Ell era un dels tres guerrers poderosos. En una ocasió, els filisteus s’havien reunit per lluitar contra els israelites, i ells tres van desafiar els filisteus junt amb David. Però quan els israelites es van retirar, 10  Eleazar no va abandonar la seva posició i va anar matant filisteus fins que el braç se li va cansar i la mà se li va quedar rígida de tant agafar l’espasa.+ D’aquesta manera, Jehovà va aconseguir una gran victòria aquell dia,+ i els soldats van tornar rere seu per saquejar els cadàvers. 11  Després hi havia Sammà, el fill d’Agué, l’hararita. Els filisteus es van reunir a Lehí, on hi havia un camp ple de llenties. I els soldats van fugir dels filisteus. 12  Però ell es va plantar enmig del camp, el va defensar i va continuar matant filisteus. D’aquesta manera, Jehovà va aconseguir una gran victòria.+ 13  En l’època de la sega, tres dels 30 caps van baixar a veure David a la cova d’Aduŀlam.+ Hi havia una tropa de filisteus acampada a la vall de Rafaïm.+ 14  En aquell moment, David estava al refugi,+ i a Betlem hi havia un destacament dels filisteus. 15  Llavors David va expressar aquest desig: «Tant de bo pogués beure aigua de la cisterna que hi ha a prop de la porta de Betlem!» 16  Així doncs, els tres guerrers poderosos van entrar a la força al campament dels filisteus, van treure aigua de la cisterna que hi ha a prop de la porta de Betlem i la van portar a David. Però ell es va negar a beure-la i la va vessar per a Jehovà.+ 17  Va dir: «Oh Jehovà, mai se’m passaria pel cap fer això! ¿He de beure la sang+ d’aquests homes que han arriscat la seva vida?» I es va negar a beure-la. Aquestes són les coses que van fer els seus tres guerrers poderosos. 18  Abisai,+ el germà de Joab, el fill de Seruià,+ era el cap d’un altre grup de tres guerrers, i en una ocasió va matar 300 homes amb la seva llança. La seva fama era com la dels tres.+ 19  Encara que era el que més destacava d’aquest grup de tres guerrers i també n’era el cap, no va arribar al nivell dels tres primers. 20  Benaià,+ el fill de Jehoiadà, era un home valent* que va fer moltes proeses a Cabseel.+ Va matar els dos fills d’Ariel de Moab i, un dia de neu, va baixar a una cisterna i va matar-hi un lleó.+ 21  També va matar un egipci que era extraordinàriament gran. Benaià només tenia un bastó, mentre que l’egipci portava una llança a la mà. Tot i així, es va enfrontar amb ell, li va treure la llança de la mà i amb ella el va matar. 22  Benaià, el fill de Jehoiadà, va fer aquestes coses, i la seva fama era com la dels tres guerrers poderosos. 23  Encara que va destacar més que els trenta, no va arribar al nivell dels tres. Tot i així, David el va posar a càrrec de la seva guàrdia personal. 24  Assahel,+ el germà de Joab, era un dels trenta. I també ho eren Elhanan, el fill de Dodó de Betlem;+ 25  Sammà, l’harodita; Elicà, l’harodita; 26  Heles,+ el paltita; Irà,+ el fill d’Iqueix, el tecoïta; 27  Abièzer,+ l’anatotita;+ Mebunai, l’husatita; 28  Selmon, l’ahohita; Maharai,+ el netofatita; 29  Héleb, el fill de Baanà, el netofatita; Itai, el fill de Ribai de Guibeà dels benjaminites; 30  Benaià,+ un piratonita; Idai, dels torrents* de Gaas;+ 31  Abí-Albon, l’arbatita; Azmàvet, de Bahurim; 32  Eliahbà, el saalebita; els fills de Jasén; Jonatan; 33  Sammà, l’hararita; Ahiam, el fill de Sarar, l’hararita; 34  Elifèlet, el fill d’Ahasbai, el fill del maacatita; Eliam, el fill d’Ahitófel,+ el guilonita; 35  Hesró, el carmelita; Paarai, l’arbita; 36  Igal, el fill de Natan, de Sobà; Baní, el gadita; 37  Sèlec, l’ammonita; Naharai, el beerotita, l’escuder de Joab, el fill de Seruià; 38  Irà, l’itrita; Gareb, l’itrita,+ 39  i Uries,+ l’hitita. En total eren 37.

Notes a peu de pàgina

Lit. «el fill d’un home valent».
O «uadis».