Segon llibre de Samuel 2:1-32

  • David, rei de Judà (1-7)

  • Ixbóixet, rei d’Israel (8-11)

  • Guerra entre la casa de David i la de Saül (12-32)

2  Després d’això, David va preguntar a Jehovà:+ «He de pujar a una de les ciutats de Judà?» Jehovà li va respondre: «Sí, puja-hi.» Llavors David li va preguntar a quina ciutat havia d’anar, i ell li va contestar: «A Hebron.»+  Així doncs, David hi va pujar amb les seves dues dones, Ahinóam,+ de Jezrael, i Abigaïl,+ la viuda de Nabal, el carmelita.  David també hi va portar els seus homes,+ cadascun amb la seva família, i ells es van establir a les ciutats del voltant d’Hebron.  Més tard, els homes de Judà van anar a Hebron i van ungir David com a rei sobre la tribu de Judà.+ I van dir a David: «Els homes de Jabeix-Galaad són els que han enterrat Saül.»  Llavors David va enviar uns missatgers als homes de Jabeix-Galaad per dir-los: «Que Jehovà us beneeixi, perquè a l’haver enterrat el vostre senyor Saül li heu mostrat amor lleial.+  Que Jehovà us mostri amor lleial i fidelitat. Jo també us tractaré bé per haver fet aquesta bona obra.+  Ara sigueu forts i valents. Saül, el vostre senyor, ha mort, però la tribu de Judà m’ha ungit com a rei seu.»  Ara bé, Abner,+ el fill de Ner i cap de l’exèrcit de Saül, s’havia emportat Ixbóixet,+ el fill de Saül, a l’altra banda del riu, a Mahanaim.+  El va fer rei sobre Galaad,+ els aixurites, Jezrael,+ Efraïm,+ Benjamí i tot Israel. 10  Ixbóixet, el fill de Saül, tenia 40 anys quan el van fer rei d’Israel, i va regnar durant dos anys. Però la tribu de Judà va ser lleial a David.+ 11  El temps* que David va regnar a Hebron sobre la tribu de Judà va ser de set anys i sis mesos.+ 12  Temps més tard, Abner, el fill de Ner, i els servidors d’Ixbóixet, el fill de Saül, van anar de Mahanaim+ a Gabaon.+ 13  Joab,+ el fill de Seruià,+ i els servidors de David també es van posar en marxa, i es van trobar amb ells a la bassa de Gabaon. Un grup es va asseure a un costat de la bassa i l’altre grup a l’altre costat. 14  Finalment Abner va dir a Joab: «Que els joves s’aixequin i lluitin* davant nostre.» I Joab va dir: «D’acord, que s’aixequin.» 15  Per tant, es van aixecar i van passar al davant de tot. Hi havia el mateix nombre d’homes en cada grup: d’una banda, 12 servidors de Benjamí i d’Ixbóixet, el fill de Saül, i de l’altra, 12 servidors de David. 16  Cadascú va agafar el seu oponent pel cap i li va clavar l’espasa al costat, i tots van caure morts a la vegada. Per això aquell lloc, que es troba a Gabaon, va rebre el nom d’Helcat-Hatsurim.* 17  Aquell dia, es va desencadenar una batalla molt aferrissada, i els servidors de David van acabar derrotant Abner i els homes d’Israel. 18  Doncs bé, allà hi havia els tres fills de Seruià:+ Joab,+ Abisai+ i Assahel.+ Assahel podia córrer tan ràpid com una gasela a camp obert. 19  I Assahel es va posar a perseguir Abner sense desviar-se ni a la dreta ni a l’esquerra. 20  Quan Abner va mirar enrere, li va preguntar: «Ets Assahel?», i ell va respondre: «Sí, soc jo.» 21  Aleshores Abner li va dir: «Ves-te’n a la dreta o a l’esquerra, atrapa un dels joves i pren-li el que té.» Però Assahel no va voler deixar de perseguir-lo. 22  Abner li va repetir: «Deixa de perseguir-me. No m’obliguis a matar-te! Si ho fes, com podria tornar a mirar el teu germà Joab a la cara?» 23  Però ell no va voler parar. Així que Abner li va clavar la part del darrere de la llança al ventre,+ i la llança li va sortir per l’esquena. Assahel va caure i allà mateix va morir. Tots els que passaven pel lloc on Assahel havia mort s’hi aturaven. 24  Aleshores Joab i Abisai es van posar a perseguir Abner. Quan el sol es ponia, van arribar al turó d’Ammà, que està davant de Guié, al camí que porta al desert de Gabaon. 25  I els benjaminites es van agrupar darrere d’Abner per formar una sola tropa i es van posicionar a dalt d’un turó. 26  Llavors Abner va dir cridant a Joab: «És que les nostres espases no deixaran mai de devorar? Que no veus que això només ens portarà amargura? A què esperes per dir als teus homes que parin de perseguir els seus germans?» 27  I Joab va respondre: «Tan cert com que el Déu verdader està viu, si tu no haguessis dit res, els meus homes haurien continuat perseguint els seus germans fins al matí.» 28  A continuació Joab va tocar el corn i els seus homes van deixar de perseguir Israel, i la batalla es va acabar. 29  Abner i els seus homes van caminar per l’Arabà+ tota aquella nit. Van creuar el Jordà, van caminar per tot el barranc* i finalment van arribar a Mahanaim.+ 30  Quan Joab va deixar de perseguir Abner, va convocar tots els seus homes. Dels servidors de David en faltaven 19, sense comptar Assahel. 31  En canvi, els servidors de David havien derrotat els benjaminites i els homes d’Abner, i n’havien matat 360. 32  Després es van endur Assahel+ i el van enterrar a la tomba del seu pare, que està a Betlem.+ I Joab i els seus homes van caminar tota la nit i van arribar a Hebron+ quan clarejava.

Notes a peu de pàgina

Lit. «El nombre de dies».
O «competeixin».
Significa ‘camp de ganivets de sílex’.
O potser «per tot Bitron».