Segon llibre de Samuel 14:1-33

  • Joab i la dona tecoïta (1-17)

  • David s’adona de l’estratagema de Joab (18-20)

  • Absalom rep permís per tornar (21-33)

14  Joab, el fill de Seruià,+ es va assabentar que el cor del rei trobava a faltar Absalom.+  Per això, va fer que anessin a Tecoa+ a buscar una dona astuta. Després va dir a la dona: «Si us plau, fes veure que estàs de dol. Vesteix-te de dol i no t’untis amb oli.+ Fes-te passar per una dona que fa molt de temps que plora la mort d’algú.  Després, presenta’t davant del rei i digue-li el que ara et diré.» I Joab li va indicar el que havia de dir.*  La dona tecoïta es va presentar davant del rei, va caure cara a terra i li va suplicar: «Ajuda’m, oh rei!»  El rei li va respondre: «Què et passa?» I ella li va dir: «Pobra de mi! Soc viuda; el meu marit és mort.  I jo, la teva servidora, tenia dos fills. Però un dia, quan eren al camp, es van barallar. I com que no hi havia ningú que els separés, un va ferir l’altre i el va matar.  Ara tota la família s’ha posat en contra de la teva servidora, i em diuen: “Entrega’ns a qui ha assassinat el seu germà, que el matarem per compensar la vida del seu germà,+ tot i que això signifiqui eliminar l’hereu.” Amb això apagaran l’última brasa encesa que encara em queda* i deixaran el meu marit sense nom i sense cap descendent a la terra.»  Llavors el rei va dir a la dona: «Ves-te’n a casa. Jo ordenaré que s’atengui aquest assumpte.»  La dona tecoïta va dir al rei: «Oh rei, senyor meu, que la culpa recaigui sobre mi i la casa del meu pare, però que el rei i el seu tron siguin innocents.» 10  Llavors el rei li va dir: «Si algú et torna a parlar d’aquest assumpte, porta-me’l, que mai més et tornarà a molestar.» 11  Però ella va dir: «Si us plau, que el rei es recordi de Jehovà, el seu Déu, perquè el venjador de la sang+ no causi més dolor i mati el meu fill.» I el rei va contestar: «Tan cert com que Jehovà està viu,+ pots estar segura que al teu fill no li tocaran* ni un sol cabell.» 12  Aleshores la dona va dir: «Oh rei, senyor meu, deixa que la teva serventa et digui una cosa, si us plau.» I ell va contestar: «Parla.» 13  Ella va dir: «Per què, doncs, has decidit fer una cosa com aquesta contra el poble de Déu?+ Amb això que el rei acaba de dir, es condemna a si mateix, perquè el rei no deixa tornar el seu fill desterrat.+ 14  És cert que tots morirem i serem com l’aigua que es vessa a terra i ja no es pot recollir. Però Déu mai posaria fi a una vida;* i té en compte les raons per les quals una persona desterrada no ha de quedar-se allunyada d’ell per sempre. 15  He vingut a parlar amb el meu senyor, el rei, perquè la gent em va fer agafar por. Per això la teva servidora va pensar: “Parlaré amb el rei. Potser el rei tindrà en compte la petició de la seva esclava. 16  És possible que el rei m’escolti i em salvi de l’home que ens vol matar a mi i al meu únic fill i privar-nos de l’herència que Déu ens ha donat.”+ 17  Llavors la teva servidora va pensar: “El que em digui el meu senyor, el rei, em tranquiŀlitzarà.” Perquè tu, rei i senyor meu, ets com un àngel del Déu verdader i distingeixes el que està bé del que està malament. Que Jehovà, el teu Déu, estigui amb tu.» 18  El rei li va respondre: «Et faré una pregunta, i et demano que no m’amaguis res.» I la dona li va dir: «Si us plau, que el meu senyor, el rei, parli.» 19  El rei li va preguntar: «Està Joab darrere de tot això?»+ Ella va contestar: «Tan cert com que estàs viu, oh rei i senyor meu, et juro que és tal com ha dit* el meu senyor, el rei, perquè ha sigut el teu servidor Joab qui m’ha donat instruccions i m’ha ordenat dir-te tot això. 20  El teu servidor Joab ho ha fet per donar una altra perspectiva a l’assumpte. Però tu, senyor meu, ets tan savi com l’àngel del Déu verdader i saps tot el que passa al país.» 21  Tot seguit el rei va dir a Joab: «D’acord, ho faré.+ Ves a buscar el jove Absalom i fes-lo tornar.»+ 22  A l’instant, Joab es va agenollar, es va inclinar fins a terra i va lloar el rei. Va dir: «Oh rei, senyor meu, avui el teu servidor sap que té el teu favor, perquè el rei ha tingut en compte la petició del teu servidor.» 23  Aleshores Joab es va aixecar, se’n va anar a Guesur+ i va portar Absalom a Jerusalem. 24  Ara bé, el rei va dir: «Absalom pot tornar a casa seva, però que no em vingui a veure.» Així doncs, Absalom va tornar a casa seva però no va anar a veure el rei. 25  En tot Israel no hi havia ningú tan admirat per la seva bellesa com Absalom. De cap a peus no tenia ni un sol defecte. 26  Al final de cada any, havia de tallar-se el cabell perquè li pesava molt. Quan se’l tallava, la cabellera pesava 200 sicles* segons el pes reial de pedra.* 27  Absalom va tenir tres fills+ i una filla que es deia Tamar. Tamar era una dona molt bonica. 28  Absalom va viure dos anys sencers a Jerusalem sense veure el rei.+ 29  Un dia, Absalom va fer cridar Joab perquè anés a veure el rei, però Joab no va voler veure’s amb Absalom. Després, el va tornar a cridar per segona vegada, però també s’hi va negar. 30  Finalment va dir als seus servidors: «El camp de Joab està al costat del meu, i hi té plantat ordi. Aneu-hi i caleu-hi foc.» Així doncs, els servidors d’Absalom van calar-hi foc. 31  Aleshores Joab va anar a casa d’Absalom i li va dir: «Com és que els teus servidors han cremat el meu camp?» 32  I Absalom li va respondre: «T’havia enviat aquest missatge: “Vine que t’enviaré al rei perquè li preguntis de part meva: ‘Per què he tornat de Guesur?+ Hauria sigut millor que m’hi hagués quedat. Oh rei, deixa’m anar a veure’t, i si soc culpable d’alguna cosa, mata’m.’”» 33  Així doncs, Joab va anar a veure el rei i l’hi va explicar. Llavors el rei va cridar Absalom, i ell va entrar on era el rei i es va inclinar fins a terra davant seu. I el rei el va besar.+

Notes a peu de pàgina

Lit. «li va posar les paraules a la boca».
Fa referència a l’última esperança de tenir descendents.
Lit. «no li caurà a terra».
O «ànima».
O «ningú pot desviar-se ni a la dreta ni a l’esquerra del que diu».
Uns 2,3 kg. Consulta l’ap. B14.
Podria haver sigut un pes oficial que es guardava al palau reial o un sicle «reial» que era diferent al sicle oficial.