Segon llibre de Samuel 12:1-31

  • Natan reprèn David (1-15a)

  • Mor el fill de Betsabé (15b-23)

  • Betsabé dona a llum Salomó (24, 25)

  • La ciutat ammonita de Rabà és conquerida (26-31)

12  Per tant, Jehovà va enviar Natan+ a veure David. Quan Natan es va presentar davant de David,+ li va dir: «En una ciutat hi havia dos homes. Un era ric i l’altre era pobre.  El ric tenia moltíssimes ovelles i vaques.+  Però el pobre només tenia una ovelleta petita, que ell mateix havia comprat.+ L’home la cuidava, i l’ovelleta anava creixent amb ell i els seus fills. Encara que ell tenia poc menjar, sempre en tenia una mica per a l’ovella, i ella bevia del seu got i dormia als seus braços. Per ell, era com una filla.  Un dia, l’home ric va rebre una visita, però no va voler agafar una de les seves ovelles o vaques per preparar un àpat per al viatger. En lloc d’això, va agafar l’ovelleta de l’home pobre i la va preparar per a l’home que havia vingut.»+  Al sentir-ho, David es va indignar moltíssim amb aquell home, i va dir a Natan: «Tan cert com que Jehovà està viu,+ aquest home mereix morir!  I, per haver fet una cosa tan cruel i no haver tingut cap mena de compassió, ha de pagar quatre vegades el valor de l’ovella.»+  Aleshores Natan va dir a David: «Aquest home ets tu! Això és el que diu Jehovà, el Déu d’Israel: “Jo t’he ungit com a rei d’Israel,+ i t’he salvat de les mans de Saül.+  He estat disposat a donar-te tot el que era del teu amo Saül+ i a entregar-te als teus braços totes les seves dones.+ A més, t’he donat el poder reial sobre Israel i Judà.+ I, per si fos poc, estava disposat a fer molt més per tu.+  Aleshores, per què has menyspreat les paraules de Jehovà i has fet això que li sembla tan malament? Has matat Uries, l’hitita, amb l’espasa!+ L’has matat amb l’espasa dels ammonites+ i després t’has casat amb la seva dona.+ 10  Doncs a partir d’ara l’espasa no s’apartarà mai de casa teva,+ perquè m’has menyspreat prenent-li la dona a Uries, l’hitita, per casar-te amb ella.” 11  Això és el que diu Jehovà: “Patiràs desgràcies que sortiran de la teva pròpia casa.+ Davant dels teus propis ulls, et prendré les dones i les donaré a un altre home,+ i ell tindrà relacions amb elles a plena llum del dia.*+ 12  Tu ho has fet d’amagat,+ però jo ho faré davant de tot Israel i a plena llum del dia.”»* 13  David va dir a Natan: «He pecat contra Jehovà.»+ I Natan li va contestar: «Jehovà perdona* el teu pecat.+ No moriràs.+ 14  Ara bé, com que has tractat Jehovà amb tanta falta de respecte, el fill que acabes de tenir morirà.» 15  Després Natan se’n va anar a casa seva. I Jehovà va fer que el fill que David havia tingut amb la dona d’Uries es posés malalt. 16  David va començar a fer súpliques al Déu verdader a favor del nen, i va fer un dejuni molt estricte. Es tancava a la seva habitació i passava la nit estirat a terra.+ 17  Els ancians de casa seva se li van apropar i van intentar aixecar-lo de terra però ell s’hi va negar i no va voler menjar amb ells. 18  El nen va morir al setè dia. Però els servidors de David tenien por de dir-li que el nen havia mort, perquè deien: «Si mentre el nen era viu li parlàvem i no ens escoltava, com li hem de dir que el nen ha mort? És capaç de fer un disbarat!» 19  Quan David va veure que els seus servidors parlaven entre ells en veu baixa, va deduir que el nen havia mort. Així que els va preguntar: «Ha mort, el nen?» Ells van contestar: «Sí, ha mort.» 20  Llavors David es va aixecar de terra. Es va rentar, es va untar amb oli,+ es va canviar de roba i va entrar a la casa+ de Jehovà per inclinar-se davant d’ell. Després se’n va anar a casa seva,* va demanar que li servissin aliments i va menjar. 21  Els seus servidors li van preguntar: «Per què ho fas, això? Mentre el nen era viu, dejunaves i no paraves de plorar, però tan bon punt ha mort, t’has aixecat i t’has posat a menjar.» 22  Ell va contestar: «Mentre el nen era viu, he dejunat+ i no he parat de plorar, perquè pensava: “Qui sap si Jehovà es compadirà de mi i deixarà que el nen sobrevisqui?”+ 23  Però ara que ha mort, per què he de dejunar? És que puc fer-lo tornar?+ Jo aniré cap a ell,+ però ell no tornarà pas a mi.»+ 24  Després David va consolar Betsabé,+ la seva dona. Va tenir relacions sexuals amb ella i, amb el temps, ella va tenir un fill. Al nen li van posar el nom de Salomó.*+ Jehovà se l’estimava,+ 25  i va manar mitjançant el profeta Natan+ que li posessin el nom de Jedidià,* perquè Jehovà l’estimava. 26  I Joab va continuar lluitant contra Rabà+ dels ammonites,+ i va conquerir la ciutat reial.*+ 27  Per tant, Joab va enviar uns missatgers a David per dir-li: «He atacat Rabà+ i he conquerit la ciutat de les aigües.* 28  Així que reuneix la resta de l’exèrcit, lluita contra la ciutat i conquereix-la tu. Si no ho fas, qui conquerirà la ciutat seré jo i el mèrit me l’emportaré jo.»* 29  Així doncs, David va reunir tots els soldats i va anar a Rabà per atacar-la i conquerir-la. 30  Llavors va agafar la corona del cap de Malcam.* La corona pesava un talent* d’or i tenia pedres precioses, i la van posar al cap de David. A més, David es va endur un botí molt gran+ de la ciutat.+ 31  També va fer sortir la gent de la ciutat i la va posar a serrar pedres, a treballar amb eines de ferro afilades i destrals de ferro, i a fabricar maons. Això és el que David va fer a totes les ciutats dels ammonites. Finalment David i tots els soldats van tornar a Jerusalem.

Notes a peu de pàgina

Lit. «davant dels ulls d’aquest sol».
Lit. «davant del sol».
O «passa per alt».
O «al seu palau».
Nom que ve d’una paraula hebrea que significa ‘pau’.
Significa ‘estimat per Jah’.
O «la ciutat del regne».
Possiblement fa referència a les reserves d’aigua de la ciutat.
O «i a la ciutat li posaran el meu nom».
Consulta el glossari.
Un talent equivalia a 34,2 kg. Consulta l’ap. B14.