Primera carta als Tessalonicencs 2:1-20

  • Predicació de Pau a Tessalònica (1-12)

  • Els tessalonicencs van acceptar la paraula de Déu (13-16)

  • Pau té moltes ganes de veure els tessalonicencs (17-20)

2  Germans, vosaltres sabeu molt bé que la nostra visita no ha sigut en va.+  Com ja sabeu, a Filips vam patir i ens van tractar malament,+ però gràcies al nostre Déu ens vam armar de valor* per anunciar-vos les bones notícies de Déu+ tot i patir molta oposició.*  Perquè el consell que donem no es basa ni en un error ni en una cosa impura, i tampoc és enganyós.  Però, com que Déu ens ha donat la seva aprovació i ens ha confiat les bones notícies, no parlem per complaure els homes, sinó per complaure Déu, que examina els nostres cors.+  De fet, ja sabeu que mai hem fet servir paraules aduladores ni mai hem donat una falsa aparença per amagar desitjos cobdiciosos.+ Déu n’és testimoni!  Tampoc hem buscat rebre glòria dels homes, ni de vosaltres ni dels altres, tot i que, com a apòstols de Crist, podríem haver sigut una càrrega econòmica.+  Al contrari, us vam tractar amb afecte, com una mare que alleta i cuida amb tendresa* els seus fillets.  Per això, com que us tenim un afecte molt tendre, vam estar disposats* no només a anunciar-vos les bones notícies de Déu, sinó també a donar-vos les nostres vides,+ perquè us vau fer estimar molt.+  Germans, segur que recordeu tot el que vam treballar i els grans esforços que vam fer. Vam treballar nit i dia per no ser una càrrega econòmica per a ningú de vosaltres+ quan us predicàvem les bones notícies de Déu. 10  Vosaltres en sou testimonis, i Déu també ho és, de com ens vam comportar amb lleialtat, amb justícia i de manera irreprensible amb vosaltres, els creients. 11  Sabeu bé que, igual que un pare+ fa amb els seus fills, us vam aconsellar, us vam consolar i us vam donar testimoni a cadascun de vosaltres+ 12  perquè continuéssiu caminant d’una manera digna de Déu,+ que us crida al seu Regne+ i a la seva glòria.+ 13  De fet, és per això que donem gràcies a Déu constantment,+ perquè quan vau rebre la paraula de Déu, que vau sentir de nosaltres, no la vau acceptar com a paraula d’homes, sinó com el que realment és, com la paraula de Déu, que actua en vosaltres, els creients. 14  Germans, vosaltres heu seguit l’exemple de les congregacions de Déu de Judea que estan en unió amb Crist Jesús, perquè heu patit a mans dels vostres compatriotes+ el mateix que ells estan patint a mans dels jueus, 15  que fins i tot van matar el Senyor Jesús+ i els profetes i ens van perseguir a nosaltres.+ A més, desagraden a Déu i van en contra dels interessos de tothom, 16  ja que intenten impedir que parlem a la gent de les nacions perquè es puguin salvar.+ D’aquesta manera sempre omplen del tot la mesura dels seus pecats. Però la seva ira per fi ha vingut sobre ells.+ 17  Germans, quan ens van separar* de vosaltres per poc temps (en persona, però no en els nostres cors), vam fer tot el possible per veure-us en persona,* perquè en teníem moltes ganes. 18  Per això us volíem visitar, i jo, Pau, ho vaig intentar no només una, sinó dues vegades, però Satanàs ens va barrar el pas. 19  Perquè, quina és la nostra esperança, el nostre goig o la nostra corona d’alegria davant del nostre Senyor Jesús durant la seva presència? No sou vosaltres?+ 20  Sí, vosaltres sou la nostra glòria i el nostre goig.

Notes a peu de pàgina

O «coratge».
O potser «enmig de moltes lluites».
O «acaricia».
Lit. «ens vam complaure».
O «van privar».
Lit. «per veure la vostra cara».