Primer llibre de Samuel 16:1-23

  • Samuel ungeix David perquè sigui el pròxim rei (1-13)

    • «Jehovà veu el que hi ha a dins del cor» (7)

  • Déu aparta el seu esperit de Saül (14-17)

  • David toca l’arpa per a Saül (18-23)

16  Amb el temps, Jehovà va dir a Samuel: «Fins quan estaràs trist per Saül?+ No veus que l’he rebutjat com a rei d’Israel?+ Omple d’oli el teu corn+ i ves a veure Jessè,+ el betlemita, perquè he escollit un dels seus fills perquè sigui rei.»+  Però Samuel li va dir: «Com puc anar-hi? Quan Saül ho sàpiga, em matarà.»+ Jehovà li va respondre: «Agafa una vedella i digues: “Vinc a fer un sacrifici a Jehovà.”  Llavors convida Jessè al sacrifici, i després et diré el que has de fer. Ungeix-me la persona que jo et digui.»+  Samuel va fer el que Jehovà li havia dit. Quan va arribar a Betlem,+ els ancians de la ciutat el van veure i es van posar a tremolar de por. Li van preguntar: «Vens en so de pau?»  Ell va dir: «Vinc en so de pau. Vinc a oferir un sacrifici a Jehovà. Santifiqueu-vos i veniu amb mi al sacrifici.» Llavors, després de santificar Jessè i els seus fills, els va convocar per al sacrifici.  Quan van arribar, Samuel va veure Eliab+ i es va dir: «Segur que Jehovà l’ha escollit a ell.»*  Però Jehovà va dir a Samuel: «No et fixis en el seu aspecte ni en la seva alçada,+ perquè l’he rebutjat. Déu no veu les coses com les veu l’home. L’home només veu el que hi ha a simple vista, però Jehovà veu el que hi ha a dins del cor.»+  Llavors Jessè va cridar Abinadab+ i el va presentar davant de Samuel, però Samuel va dir: «Jehovà tampoc l’ha escollit a ell.»  Després Jessè li va presentar Sammà,+ però Samuel va dir: «Jehovà tampoc l’ha escollit a ell.» 10  Així doncs, Jessè va presentar davant de Samuel set dels seus fills, però Samuel va dir a Jessè: «Jehovà no n’ha escollit cap d’aquests.» 11  Finalment, Samuel va preguntar a Jessè: «No tens cap altre fill?» I ell va respondre: «Encara en falta un, el més petit.+ Està pasturant les ovelles.»+ Aleshores Samuel va dir a Jessè: «Fes-lo venir, que no ens asseurem a taula fins que arribi.» 12  Així que va fer que l’anessin a buscar i el van portar. Era un noi de pell rosada, d’ulls bonics i de bona presència.+ Llavors Jehovà va dir: «És aquest! Aixeca’t i ungeix-lo.»+ 13  Així doncs, Samuel va agafar el corn d’oli+ i va ungir David davant dels seus germans. A partir d’aquell dia, l’esperit de Jehovà va omplir de poder David.+ Més tard, Samuel se’n va anar a Ramà.+ 14  Ara bé, l’esperit de Jehovà s’havia apartat de Saül,+ i un mal esperit de part de Jehovà l’aterria.*+ 15  Els servidors de Saül li van dir: «És clar que un mal esperit de part de Déu t’aterreix. 16  Estem a la teva disposició, senyor nostre. Si tu ens ho ordenes, buscarem un home que toqui bé l’arpa.+ Així, cada vegada que un mal esperit de part de Déu caigui sobre tu, ell tocarà l’arpa, i tu et sentiràs millor.» 17  I Saül va contestar als seus servidors: «Sí, feu-me el favor de buscar-me un home que toqui bé l’arpa i porteu-me’l.» 18  Un dels servidors va dir: «Conec un fill de Jessè, el betlemita, que toca molt bé. A més, és valent i un bon guerrer.+ S’expressa bé, és atractiu+ i Jehovà està amb ell.»+ 19  Llavors Saül va enviar uns missatgers a Jessè perquè li diguessin: «Envia’m el teu fill David, que cuida el ramat.»+ 20  Així doncs, Jessè va enviar el seu fill a Saül. A més, va posar pa, un bot de vi i un cabrit al damunt d’un burro perquè David ho portés a Saül. 21  Després d’arribar on era Saül, David es va posar al seu servei.+ Saül va arribar a estimar-lo molt, i David es va convertir en el seu escuder. 22  I Saül va enviar aquest missatge a Jessè: «Si us plau, deixa que David es quedi al meu servei, perquè estic molt content amb ell.» 23  Cada vegada que un mal esperit de part de Déu queia sobre Saül, David agafava l’arpa i la tocava. Així, Saül es tranquiŀlitzava i se sentia millor, i el mal esperit s’apartava d’ell.+

Notes a peu de pàgina

Lit. «El seu ungit està davant de Jehovà».
O «i Jehovà va permetre que el turmentessin pensaments foscos».