Primer llibre dels Reis 17:1-24

  • El profeta Elies anuncia una sequera (1)

  • Els corbs alimenten Elies (2-7)

  • Elies va a Sarepta a casa d’una viuda (8-16)

  • El fill de la viuda mor i és ressuscitat (17-24)

17  Elies,*+ el tixbita, que vivia a Galaad,+ va dir a Acab: «Tan cert com que Jehovà, el Déu d’Israel, a qui jo serveixo,* està viu, t’asseguro que durant els següents anys no hi haurà ni rosada ni pluja fins que jo ho digui!»+  Elies va rebre aquest missatge de Jehovà:  «Ves-te’n d’aquí, ves cap a l’est i amaga’t a la vall* de Querit, a l’est del Jordà.  Beu aigua del torrent. Jo manaré als corbs que et portin menjar.»+  Ell va marxar de seguida i va fer el que Jehovà li havia dit. Va anar a la vall de Querit, a l’est del Jordà, i s’hi va quedar.  Els corbs li portaven pa i carn cada matí i cada vespre, i bevia aigua del torrent.+  Però al cap d’un temps, el torrent es va assecar,+ perquè al país no hi plovia.  Aleshores Jehovà li va dir:  «Ves a Sarepta, al territori de Sidó, i queda-t’hi. Manaré a una viuda d’allà que et doni menjar.»+ 10  Així que se’n va anar a Sarepta. Quan va arribar a l’entrada de la ciutat, es va trobar amb una viuda que recollia llenya, la va cridar i li va dir: «Si us plau, dona’m un got d’aigua.»+ 11  Quan anava a buscar-lo, ell li va dir: «Si us plau, porta’m també un tros de pa.» 12  I ella li va contestar: «Tan cert com que Jehovà, el teu Déu, està viu, t’asseguro que no tinc pa. Només tinc un grapat de farina a la gerra gran i una mica d’oli a la gerra petita.+ Ara estava recollint una mica de llenya per anar a casa a preparar alguna cosa per a mi i el meu fill. Aquest serà el nostre últim menjar, i després morirem.» 13  Elies li va dir: «No tinguis por. Ves i fes el que has dit. Però primer fes-me un panet rodó amb el que tens i porta-me’l, i després ja prepararàs alguna cosa per a tu i el teu fill. 14  Perquè això és el que diu Jehovà, el Déu d’Israel: “La gerra gran de farina no es buidarà, i l’oli de la gerra petita no s’acabarà fins al dia que Jehovà faci ploure al país.”»+ 15  Per tant, ella va fer el que Elies li havia dit, i tant ell com ella i la seva família van tenir menjar durant molt de temps.+ 16  La gerra gran de farina no es va buidar i l’oli de la gerra petita no es va acabar, tal com Jehovà havia dit per mitjà d’Elies. 17  Temps després, el fill de la dona, la mestressa de la casa, es va posar malalt, i va empitjorar tant que va morir.*+ 18  Aleshores ella va dir a Elies: «Què tens contra mi, home del Déu verdader? Has vingut per recordar-me la meva culpa i per fer morir el meu fill?»+ 19  Però ell li va contestar: «Dona’m el teu fill.» Elies el va agafar dels braços de la seva mare i el va portar a l’habitació del terrat, on ell es quedava, i el va posar sobre el seu llit.+ 20  Aleshores va orar a Jehovà dient: «Jehovà, Déu meu,+ ¿també faràs patir la viuda amb qui m’allotjo, fent morir el seu fill?» 21  Llavors es va estirar sobre el nen tres vegades i va suplicar a Jehovà: «Jehovà, Déu meu, si us plau, torna-li la vida a aquest nen.» 22  Jehovà va escoltar la súplica d’Elies+ i la vida del nen va tornar a ell, i el nen va reviure.+ 23  Llavors Elies va agafar el nen, el va baixar de l’habitació del terrat i el va donar a la seva mare. I li va dir: «Mira, el teu fill està viu.»+ 24  Aleshores la dona va dir a Elies: «Ara veig que realment ets un home de Déu+ i que el que dius de part de Jehovà és veritat.»

Notes a peu de pàgina

Significa ‘Jehovà és el meu Déu’.
Lit. «davant de qui estic dret».
O «al uadi».
Lit. «no va quedar alè en ell».