Salta al contingut

Salta a l'índex

A3

Com ha arribat la Bíblia als nostres dies

L’autor de la Bíblia és qui ha fet que aquest llibre arribi fins als nostres dies. De fet, ell mateix ha deixat escrita aquesta afirmació:

«La paraula del nostre Déu dura per sempre» (Isaïes 40:8).

Aquesta afirmació és certa tot i que no s’ha conservat cap manuscrit bíblic original, ni de les Escriptures Hebreoaramees a ni de les Escriptures Gregues Cristianes. Així doncs, com podem estar segurs que el que llegim actualment a la Bíblia és el mateix que es va escriure originalment sota inspiració?

ELS COPISTES PRESERVEN LA PARAULA DE DÉU

En el cas de les Escriptures Hebrees, part de la resposta a aquesta pregunta la trobem en un antic costum que Déu va establir, el de fer còpies del text. b Per exemple, Jehovà va demanar als reis d’Israel que es fessin les seves pròpies còpies de la Llei (Deuteronomi 17:18). A més, Déu va donar als levites la responsabilitat de conservar el «llibre de la Llei» i ensenyar-ne el contingut al poble (Deuteronomi 31:26; Nehemies 8:7). Després de l’exili dels jueus a Babilònia, va sorgir un grup de copistes, o escribes, anomenats soferim (Esdres 7:6 i nota). Amb el temps, aquells escribes van fer moltes còpies dels 39 llibres de les Escriptures Hebrees.

Durant els següents segles, els escribes van seguir fent còpies d’aquests llibres amb molta cura. Més tard, a l’edat mitjana, un grup d’escribes jueus coneguts com masoretes va seguir aquesta tradició. El manuscrit masorètic complet més antic que es conserva és el Còdex de Leningrad, que data d’entre el 1008-1009 de la n. e. A mitjans del segle XX, entre els rotlles de la mar Morta es van descobrir uns 220 manuscrits i fragments de la Bíblia. Aquests manuscrits bíblics s’havien copiat més de mil anys abans que el Còdex de Leningrad. Quan es van comparar els rotlles de la mar Morta amb el Còdex de Leningrad, es va confirmar un fet molt important: encara que hi havia petites diferències entre els dos textos, cap d’aquestes diferències canviava el significat del text.

I què podem dir dels 27 llibres de les Escriptures Gregues Cristianes? Aquests llibres els van escriure alguns dels apòstols de Jesús i alguns deixebles del segle primer. Els primers cristians van seguir el costum dels escribes jueus i també van fer còpies d’aquells llibres (Colossencs 4:16). Tot i els intents d’algunes persones, com l’emperador romà Dioclecià, de destruir tots els escrits dels primers cristians, milers de fragments i manuscrits d’aquells escrits han arribat fins als nostres dies.

A més, els escrits cristians es van traduir a altres idiomes. Alguns dels primers idiomes als quals es va traduir la Bíblia van ser l’armeni, el copte, l’etiòpic, el georgià, el llatí i el siríac.

ELS TEXTOS HEBREUS I GRECS QUE S’HAN FET SERVIR PER A LA TRADUCCIÓ

No totes les còpies dels manuscrits antics de la Bíblia utilitzen exactament les mateixes paraules. Llavors, com podem saber què deia el text original?

Pensa en el següent exemple: un mestre demana a 100 alumnes que copiïn un capítol d’un llibre. Encara que més tard es perdés el capítol original, si es comparessin les 100 còpies, es podria esbrinar què deia el text original. Tot i que cada estudiant hagués comès alguns errors, seria molt poc probable que tots haguessin comès els mateixos. De la mateixa manera, quan els erudits comparen els milers de fragments i còpies que tenen a l’abast dels llibres bíblics, poden detectar els errors dels copistes i esbrinar què deia el text original.

«Es pot dir amb tota seguretat que cap altra obra antiga s’ha transmès amb tanta exactitud»

Per què podem estar convençuts que el que deia el text original s’ha preservat amb fidelitat? Parlant de les Escriptures Hebrees, l’erudit William Green va dir: «Es pot dir amb tota seguretat que cap altra obra antiga s’ha transmès amb tanta exactitud.» Sobre les Escriptures Gregues Cristianes, també conegudes com a Nou Testament, el biblista Frederick Bruce va escriure: «Tenim moltes més proves de l’autenticitat dels escrits del Nou Testament que dels escrits de molts dels autors clàssics, i ningú s’atreviria a posar en dubte els escrits dels autors clàssics.» I també va dir: «Si el Nou Testament fos una coŀlecció d’escrits seglars, en general ningú dubtaria de la seva autenticitat.»

Capítol 40 del llibre d’Isaïes dels rotlles de la mar Morta (125-100 a. de la n. e.)

Al comparar-lo amb manuscrits hebreus que es van escriure uns mil anys més tard, només s’han trobat petites diferències, la majoria ortogràfiques

Capítol 40 del llibre d’Isaïes del Còdex d’Alep, un manuscrit hebreu masorètic molt important d’aproximadament l’any 930 de la n. e.

Text hebreu. La Traducció del Nou Món de les Escriptures Hebrees en anglès (1953-1960) es va basar en la Biblia Hebraica de Rudolf Kittel. Des d’aleshores, s’han publicat edicions actualitzades del text hebreu —la Biblia Hebraica Stuttgartensia i la Biblia Hebraica Quinta— que inclouen els resultats d’investigacions més recents basades en els rotlles de la mar Morta i altres manuscrits antics. Aquestes obres especialitzades reprodueixen el Còdex de Leningrad al text principal, i a les notes a peu de pàgina el comparen amb altres textos, com el Pentateuc samarità, els rotlles de la mar Morta, la Septuaginta grega, els targums arameus, la Vulgata llatina i la Peixitta siríaca. Al revisar el text de la Traducció del Nou Món es van consultar tant la Biblia Hebraica Stuttgartensia com la Biblia Hebraica Quinta.

Text grec. A finals del segle XIX, els erudits Brooke Westcott i Fenton Hort van comparar els manuscrits i els fragments de la Bíblia que hi havia disponibles per preparar un text mestre grec que s’acostés al màxim possible a l’original. A mitjans del segle XX, el Comitè de Traducció de la Bíblia del Nou Món va basar la seva traducció en aquest text mestre. També va consultar altres papirs antics, que es creu que són del segle II i III. Ara bé, des de llavors hi ha més papirs disponibles. A més, altres textos mestres com el de Nestle-Aland i el de les Societats Bíbliques Unides reflecteixen investigacions més recents. Els resultats d’algunes d’aquestes investigacions es van utilitzar al revisar el text de la Traducció del Nou Món.

Aquests textos mestres deixen clar que alguns versicles de les Escriptures Gregues Cristianes que apareixen en algunes bíblies no formaven part del text inspirat de les Escriptures, sinó que van ser afegits més tard per alguns copistes. Ara bé, la numeració dels versicles més estesa es va establir al segle XVI, i aquests versicles hi estaven inclosos. Però la majoria de bíblies han tret aquests versicles, i això fa que ara hi hagi alguns versicles sense text. Aquests versicles són Mateu 17:21; 18:11; 23:14; Marc 7:16; 9:44, 46; 11:26; 15:28; Lluc 17:36; 23:17; Joan 5:4; Fets 8:37; 15:34; 24:7; 28:29Romans 16:24. En aquesta traducció hi ha una nota a peu de pàgina a cada un d’aquests versicles.

També queda clar que la conclusió llarga de Marc 16 (versicles 9 a 20), la conclusió curta de Marc 16 i el relat de Joan 7:53-8:11 no formaven part dels manuscrits originals. Per això, aquesta traducció no inclou aquests versicles espuris. c

També s’han modificat certs versicles d’acord amb el que la majoria d’erudits accepten com a text més fidedigne dels escrits originals. Per exemple, segons alguns manuscrits, Mateu 7:13 diu: «Entreu per la porta estreta, perquè ampla és la porta i espaiós és el camí que duu a la destrucció.» En edicions anteriors de la Traducció del Nou Món en anglès no s’havia inclòs l’expressió «és la porta». Però gràcies a una anàlisi més completa dels manuscrits, s’ha vist que aquestes paraules apareixien al text original i, per tant, s’han inclòs en aquesta traducció. També s’han fet modificacions similars a altres versicles, però són canvis petits i no canvien el missatge de la Paraula de Déu.

Manuscrit de papir de 2 Corintis 4:13-5:4 d’aproximadament l’any 200 de la n. e.

a A partir d’ara, les anomenarem Escriptures Hebrees.

b Un dels motius pels quals calia fer-ne còpies és que els manuscrits originals es van escriure sobre materials que es feien malbé.

c Per a una explicació més detallada de per què aquests versicles es consideren espuris, consulta les notes a peu de pàgina de la Traducción del Nuevo Mundo de las Santas Escrituras (con referencias), publicada el 1987.