Nombres 11:1-35
11 Ara bé, el poble va començar a queixar-se amargament davant de Jehovà. Quan Jehovà ho va sentir, es va posar furiós. I un foc de Jehovà va començar a cremar entre ells i en va consumir alguns als afores del campament.
2 Però quan la gent va començar a implorar a Moisès que els ajudés, Moisès va fer súpliques a Jehovà,+ i el foc es va apagar.
3 A aquell lloc li van posar el nom de Taberà,* perquè un foc de Jehovà havia cremat entre ells.+
4 Aleshores els estrangers*+ que anaven amb ells van expressar els seus desitjos egoistes,+ i els israelites també es van posar a gemegar una altra vegada i a dir: «Qui ens donarà carn per menjar?+
5 Com enyorem el peix que menjàvem gratis a Egipte, i els cogombres, les síndries, els porros, les cebes i els alls!+
6 Però ara ens estem quedant sense forces. No veiem res més que aquest mannà.»+
7 Per cert, el mannà+ era com la llavor del coriandre+ i era de color semblant a la resina de bdeŀli.
8 La gent sortia a recollir-lo, el molien amb molins de mà o el picaven al morter i després el bullien en olles o en feien pans rodons.+ El mannà tenia gust de coques dolces fetes amb oli.
9 A la nit, quan queia la rosada sobre el campament, també hi queia el mannà.+
10 Doncs bé, Moisès va sentir que el poble gemegava, una família rere l’altra, cadascú a l’entrada de la seva tenda. Per això, Jehovà es va posar molt furiós,+ i Moisès també es va disgustar molt.
11 Llavors Moisès va dir a Jehovà: «Per què fas patir el teu servent d’aquesta manera? Què he fet per no tenir la teva aprovació i perquè m’hagis carregat amb el pes de tot aquest poble?+
12 Que potser soc jo qui ha concebut tot aquest poble? És que soc jo qui els ha portat al món, perquè em diguis: “Porta’ls al pit, com qui cuida un nen petit”,* mentre anem cap a la terra que tu vas jurar donar als seus avantpassats?+
13 D’on trauré carn per a tot aquest poble, que ve a mi gemegant i dient: “Dona’ns carn per menjar!”?
14 No puc portar tot sol el pes de tot aquest poble. És massa feixuc per a mi.+
15 Si és així com m’has de tractar, mata’m ara mateix,+ si us plau. Però si tinc la teva aprovació, no em facis patir més.»
16 Jehovà va contestar a Moisès: «D’entre els ancians d’Israel, escull 70 homes que tu aprovis com a* ancians i funcionaris del poble.+ Porta’ls a la tenda de reunió i fes que es quedin allà amb tu.
17 Jo baixaré+ i parlaré amb tu allà,+ i trauré part de l’esperit+ que hi ha damunt teu i el posaré damunt d’ells. Així ells t’ajudaran a portar el pes del poble i no l’hauràs de portar tu tot sol.+
18 Digues això al poble: “Santifiqueu-vos per a demà,+ perquè menjareu carn, ja que Jehovà ha escoltat com gemegàveu+ i dèieu: ‘Qui ens donarà carn per menjar? Estàvem millor a Egipte!’+ Doncs bé, Jehovà us donarà carn, i vosaltres en menjareu.+
19 En menjareu, però no un dia ni dos ni cinc ni deu ni vint,
20 sinó tot un mes, fins que us surti pel nas i us faci fàstic,+ perquè heu rebutjat Jehovà, que està enmig vostre, i heu gemegat davant d’ell dient: ‘Per què hem hagut de sortir d’Egipte?’”»+
21 Llavors Moisès va dir: «Em trobo enmig d’un poble format per 600.000 homes,*+ ¿i tot i així tu dius: “Els donaré prou carn perquè en mengin durant tot un mes”?
22 Encara que matessin tots els ramats d’ovelles i de vaques no en tindrien prou. O encara que pesquessin tots els peixos del mar tampoc en tindrien prou.»
23 I Jehovà va contestar a Moisès: «Que potser té límits* la mà de Jehovà?+ Ara veuràs si el que dic es compleix o no.»
24 Així doncs, Moisès va sortir i va explicar al poble el que li havia dit Jehovà. I d’entre els ancians del poble, va escollir 70 homes i va fer que es quedessin al voltant de la tenda.+
25 Aleshores Jehovà va baixar en un núvol+ i va parlar amb Moisès,+ va treure part de l’esperit+ que estava damunt d’ell i el va posar damunt de cadascun dels 70 ancians. I quan l’esperit es va posar damunt d’ells, van començar a comportar-se com profetes,*+ però només ho van fer aquella vegada.
26 Ara bé, dos dels ancians, que es deien Eldad i Medad, s’havien quedat al campament. I, tot i que no havien anat a la tenda, l’esperit també es va posar damunt d’ells, perquè estaven inclosos entre els noms que hi havia apuntats. Per això van començar a comportar-se com profetes enmig del campament.
27 I un noi jove va anar corrents a dir a Moisès: «Eldad i Medad s’estan comportant com profetes enmig del campament!»
28 Llavors Josuè,+ el fill de Nun, que des de ben jove era l’ajudant de Moisès, va exclamar: «Moisès, senyor meu, atura’ls!»+
29 Però Moisès li va contestar: «Estàs gelós per mi? No ho estiguis. Tant de bo que tots els membres del poble de Jehovà fossin profetes i Jehovà posés el seu esperit damunt d’ells!»
30 Més tard, Moisès i els ancians d’Israel van tornar al campament.
31 Llavors Jehovà va aixecar un vent que va començar a portar guatlles des del mar i les va fer caure al voltant del campament.+ Hi havia guatlles en una extensió d’un dia de camí a banda i banda del campament, tot al voltant, i a una alçada d’unes dues colzades* per sobre del terra.
32 I durant tot aquell dia, tota la nit i tot l’endemà, la gent es va quedar desperta recollint guatlles. No hi va haver ningú que n’agafés menys de 10 hómers.* I les van anar estenent tot al voltant del campament.*
33 Però mentre encara tenien la carn entre les dents, abans que acabessin de mastegar-la, Jehovà es va enfurismar amb ells, i Jehovà va colpir el poble amb una gran matança.+
34 A aquell lloc li van posar el nom de Quibrot-Ataavà,*+ perquè allà és on van enterrar la gent que es va deixar emportar pels seus desitjos egoistes.+
35 De Quibrot-Ataavà, el poble va marxar cap a Hasserot, i es van quedar allà.+
Notes a peu de pàgina
^ Significa ‘cremació’, és a dir, incendi.
^ Pel que sembla, fa referència a persones que no eren israelites i que vivien amb ells.
^ O «com el cuidador d’un nen que mama».
^ O «sàpigues que són».
^ O «homes de peu», és a dir, homes aptes per a la guerra.
^ Lit. «és massa curta».
^ O «a profetitzar».
^ Possiblement ho van fer per assecar-les.
^ Significa ‘tombes del desig’.
