Job 26:1-14
26 Job va contestar:
2 «Quina manera d’ajudar el dèbil!
Com has sostingut els braços del que està sense forces!+
3 Quin gran consell has donat al que no té saviesa!+
Quantes vegades has revelat el teu sentit comú!*
4 Amb qui intentes parlar?
I qui t’ha inspirat a dir aquestes coses?
5 Els morts, que estan impotents, tremolen;estan per sota de les aigües i dels seus habitants.
6 La Tomba* està nua davant de Déu,+i el lloc de la destrucció* es troba al descobert.
7 Déu estén el cel del nord sobre el buit,+suspèn la terra sobre el no-res.
8 Embolica les aigües dins els núvols,+de manera que els núvols no rebenten pel pes.
9 Amaga de la vista el seu trondesplegant-hi el seu núvol al damunt.+
10 Traça l’horitzó* sobre la superfície de les aigües;+posa un límit entre la llum i la foscor.
11 Fins i tot les columnes del cel tremolen;s’espanten davant de la seva reprimenda.
12 Amb el seu poder agita el mar,+i amb la seva inteŀligència* fa miques el monstre marí.*+
13 Amb el seu alè* neteja el cel;la seva mà traspassa la serp escorredissa.
14 I aquestes només són les vores dels seus camins;+el que hem escoltat d’ell tan sols és un dèbil xiuxiueig!
Així doncs, qui pot entendre el seu poderós tro?»+
Notes a peu de pàgina
^ O «la teva saviesa pràctica».
^ O «i l’Abadon».
^ Lit. «un cercle».
^ O «el seu enteniment».
^ Lit. «Rahab».
^ O «vent».
