Job 19:1-29
19 Job va contestar:
2 «Fins quan seguireu irritant la meva ànima,*+esclafant-me amb les vostres paraules?+
3 Ja m’heu insultat* deu vegades,i no us fa vergonya tractar-me amb duresa.+
4 I si és cert que he comès un error,l’error seria cosa meva.
5 Si insistiu a tractar-me amb arrogànciai afirmeu que mereixo aquesta humiliació,
6 sapigueu que és Déu qui m’ha enganyati qui m’ha caçat amb la seva xarxa.
7 Escolteu! No deixo de cridar: “Violència!”, però ningú em respon;+no deixo de demanar auxili, però no se’m fa justícia.+
8 Ell m’ha barrat el camí amb un mur de pedra, i no puc passar;ha cobert de foscor els meus senders.+
9 M’ha despullat de la meva glòriai m’ha tret la corona del cap.
10 M’enderroca per tots costats fins a destruir-me;arrenca la meva esperança com si fos un arbre.
11 La seva fúria s’encén contra mi,i ell em considera el seu enemic.+
12 Les seves tropes avancen juntes i m’assetgen;acampen al voltant de la meva tenda.
13 Ell m’ha allunyat dels meus propis germans,i els que em coneixen s’han apartat de mi.+
14 Els meus amics íntims* m’han abandonat,i els que coneixia bé m’han oblidat.+
15 Els meus convidats+ i les meves esclaves em veuen com un estrany;per ells, soc un estranger.
16 Crido el meu servidor, però no em respon;amb la meva boca li suplico compassió.
17 A la meva dona li fa fàstic el meu alè,+i als meus germans* els repugna la meva olor.
18 Fins i tot els nens petits em menyspreen;quan m’aixeco, es riuen de mi.
19 Tots els meus amics propers em detesten,+i els que estimava s’han tornat en contra meva.+
20 El meu cos no és més que pell i ossos,+i amb prou feines m’escapo de la mort.*
21 Tingueu compassió de mi, amics meus, tingueu compassió de mi,perquè la mà de Déu m’ha tocat.+
22 Per què em continueu perseguint com ho fa Déu+i no pareu d’atacar-me?*+
23 Tant de bo que s’escrivissin les meves paraules!
Tant de bo que quedessin registrades en un llibre!
24 Com m’agradaria que es gravessin per sempre en una rocaamb un instrument* de ferro i amb plom!
25 Perquè sé molt bé que el meu redemptor*+ està viu;ell vindrà més tard i s’aixecarà sobre la terra.*
26 Després que la meva pell hagi sigut consumida així,mentre encara tingui carn, veuré Déu.
27 El veuré personalment;els meus propis ulls, i no els d’un altre, el veuran.+
Però per dintre estic esgotat!*
28 Vosaltres dieu: “En quin sentit el perseguim?”,+com si jo fos l’arrel del problema.
29 Sou vosaltres els que heu de tenir por de l’espasa,+perquè l’espasa castiga les ofenses.
Vosaltres hauríeu de saber que hi ha un jutge.»+
Notes a peu de pàgina
^ O «m’heu renyat».
^ O «parents».
^ Lit. «als fills de la meva matriu», és a dir, la matriu que el va donar a llum.
^ Lit. «i escapo amb la pell de les meves dents».
^ Lit. «i no us quedeu satisfets amb la meva carn».
^ Lit. «estil».
^ O «recomprador».
^ Lit. «pols».
^ O «Els meus ronyons han fallat dintre meu».
