Job 17:1-16
17 El meu esperit s’ha trencat, els meus dies s’han extingit;el cementiri m’espera.+
2 Estic envoltat de burletes,+i els meus ulls estan obligats a veure* el seu comportament rebel.
3 Si us plau, accepta la meva garantia i guarda-la a prop teu.
Qui, a part de tu, voldria donar-me la mà i ser el meu fiador?+
4 Has amagat del seu cor el discerniment;+per això no deixes que triomfin.
5 Potser algú vol compartir el que té amb els seus amicsmentre els ulls dels seus fills s’apaguen.
6 Ell m’ha convertit en la riota* dels pobles,+i ara m’escupen a la cara.+
7 L’angoixa m’entela els ulls;+no soc més que una ombra del que era.*
8 Al veure això, les persones justes es queden perplexes,i l’innocent s’indigna per culpa de l’irreverent.*
9 La persona justa s’aferra a la seva manera de fer,+i el que té les mans netes es torna cada vegada més fort.+
10 Però veniu tots vosaltres i seguiu presentant els vostres arguments,perquè no he trobat cap savi entre vosaltres.+
11 Els meus dies s’han acabat;+els meus plans, els desitjos del meu cor, s’han esvaït.+
12 No deixen de convertir la nit en dia;diuen: “La llum deu ser a prop, perquè és fosc.”
13 Si espero, la Tomba* serà casa meva;+estendré el meu llit en la foscor.+
14 Cridaré a la fossa:*+ “Ets el meu pare!”,i als cucs: “Sou la meva mare i la meva germana!”
15 On és, doncs, la meva esperança?+
Algú creu que hi ha alguna esperança per a mi?
16 Ella* baixarà a les portes de la Tomba*quan baixem junts a la pols.»+
