Gènesi 8:1-22
8 Però Déu no s’havia oblidat de Noè ni de tots els animals salvatges ni dels animals domèstics que estaven amb ell a l’arca.+ I Déu va fer que bufés un vent sobre la terra, i les aigües van començar a baixar.
2 Les fonts de les aigües profundes i les comportes del cel es van tancar, i aleshores va parar de ploure.*+
3 A poc a poc, les aigües es van anar retirant de la terra, i al cap de 150 dies ja havien baixat bastant.
4 El dia 17 del setè mes, l’arca es va quedar aturada sobre les muntanyes d’Ararat.
5 Les aigües van continuar baixant fins al desè mes, i el primer dia del desè mes van aparèixer els cims de les muntanyes.+
6 Per això, al cap de 40 dies, Noè va obrir la finestra+ que havia fet a l’arca
7 i va deixar anar un corb. El corb va estar volant per fora, anant i venint, fins que les aigües de la terra es van assecar.
8 Més tard, va deixar anar un colom per veure si les aigües de la terra havien baixat prou.
9 Però el colom no va trobar cap lloc on posar-se,* perquè les aigües encara cobrien tota la terra.+ Per això, va tornar a l’arca, i Noè va treure la mà, el va agafar i el va entrar a dins.
10 Noè va esperar set dies més i va deixar anar el colom una altra vegada.
11 Cap al vespre, quan el colom va tornar, Noè va veure que portava al bec una fulla d’olivera acabada d’arrencar. D’aquesta manera es va adonar que les aigües ja havien baixat.+
12 Va esperar set dies més i va deixar anar el colom una altra vegada. Però el colom ja no va tornar més.
13 L’any 601 de la vida de Noè,+ el primer dia del primer mes, les aigües ja havien baixat. Noè va treure la coberta de l’arca i va veure que la terra s’estava assecant.
14 I el dia 27 del segon mes, la terra ja estava seca.
15 Déu va dir a Noè:
16 «Surt de l’arca amb la teva dona, els teus fills i les dones dels teus fills.+
17 Fes sortir amb tu tots els animals:*+ els animals que volen, els animals salvatges, els animals domèstics i els animals que s’arrosseguen per terra. Així es podran reproduir i multiplicar i arribaran a ser molts a la terra.»+
18 Aleshores Noè va sortir de l’arca amb els seus fills,+ la seva dona i les dones dels seus fills.
19 Tots els animals —tots els animals que s’arrosseguen, tots els animals que volen i tots els animals que es mouen sobre la terra— van sortir de l’arca per famílies.+
20 Llavors Noè va construir un altar+ per a Jehovà i va agafar alguns dels animals purs i dels animals voladors purs,+ i va fer ofrenes cremades a l’altar.+
21 I Jehovà va sentir una olor molt agradable.* Així que Jehovà es va dir a si mateix:* «Mai més maleiré* la terra+ per culpa dels homes, perquè el cor dels homes té tendència al mal des de la seva joventut.+ I mai més tornaré a destruir tots els éssers vius com acabo de fer.+
22 D’ara endavant, a la terra sempre hi haurà sembra i collita, fred i calor, estiu i hivern, dia i nit.»+
Notes a peu de pàgina
^ O «la pluja va ser aturada».
^ Lit. «on posar la planta del seu peu».
^ Lit. «tots els éssers vius de tot tipus de carn».
^ O «calmant».
^ Lit. «va dir en el seu cor».
^ O «invocaré el mal contra».
