Gènesi 43:1-34

  • Els germans de Josep tornen a Egipte i s’emporten Benjamí (1-14)

  • Josep torna a veure els seus germans (15-23)

  • Josep fa un banquet amb els seus germans (24-34)

43  La fam era molt greu al país.+ 2  Per això, quan es van acabar els cereals que havien portat d’Egipte,+ el seu pare els va dir: «Torneu i compreu una mica de menjar.» 3  Llavors Judà li va dir: «L’home ens va advertir clarament: “No us torneu a presentar davant meu* a menys que el vostre germà estigui amb vosaltres.”+ 4  Si deixes venir el nostre germà amb nosaltres, baixarem i et comprarem aliments. 5  Però si no el deixes venir, no baixarem, perquè l’home ens va dir: “No us torneu a presentar davant meu* a menys que el vostre germà estigui amb vosaltres.”»+ 6  I Israel+ va exclamar: «Com m’heu pogut fer això? Per què vau dir a l’home que teníeu un altre germà?» 7  Ells van contestar: «L’home ens va fer preguntes concretes sobre nosaltres i la nostra família. Ens va preguntar: “Encara està viu el vostre pare? Teniu algun altre germà?”, i nosaltres vam respondre a les seves preguntes.+ Com podríem haver imaginat que ens diria: “Porteu el vostre germà cap aquí”?»+ 8  Aleshores Judà va demanar al seu pare Israel: «Deixa que el noi vingui amb mi.+ Deixa’ns marxar, i així sobreviurem i no morirem de gana+ ni nosaltres ni tu ni els nostres fills.+ 9  Et garanteixo que no li passarà res.*+ Jo me’n faig responsable. Si no te’l torno, carregaré amb aquest pecat davant teu per sempre. 10  De fet, si no haguéssim perdut tant de temps, a hores d’ara ja hauríem anat i tornat dues vegades.» 11  Així doncs, el seu pare Israel els va dir: «Si no hi ha cap altra opció, feu el que us dic. Poseu a dins dels vostres sacs els millors productes de la terra i porteu-los com un regal+ a l’home: una mica de bàlsam,+ una mica de mel, làdan,* escorça resinosa,+ pistatxos* i ametlles. 12  Emporteu-vos el doble de diners, i agafeu també els diners que us van ficar als vostres sacs.*+ Potser va ser un error. 13  Emporteu-vos el vostre germà i aneu a veure l’home una altra vegada. 14  Que el Déu Totpoderós permeti que aquest home us tingui compassió i alliberi el vostre germà i també Benjamí. I si jo m’he de quedar sense fills, em quedaré sense fills!»+ 15  Així doncs, els fills d’Israel van agafar el regal i el doble de diners, i es van emportar Benjamí. Llavors es van posar en camí i van baixar a Egipte. Allà es van tornar a presentar davant de Josep.+ 16  Quan Josep va veure que venien amb Benjamí, de seguida va dir a l’home que supervisava casa seva: «Porta aquests homes a casa, mata alguns animals i prepara el menjar, perquè dinaran amb mi aquest migdia.» 17  L’home va fer immediatament el que Josep havia dit,+ i els va portar a casa de Josep. 18  Però ells es van espantar quan els van portar a casa de Josep i van començar a dir: «Ens porten aquí per culpa dels diners que ens van ficar l’última vegada als nostres sacs. Ara ens atacaran, ens convertiran en esclaus i ens prendran els burros!»+ 19  Així doncs, es van apropar a l’home que supervisava la casa de Josep i van parlar amb ell a l’entrada de la casa. 20  Li van dir: «Disculpa’ns, senyor meu. La primera vegada, nosaltres vam baixar per comprar aliments.+ 21  Però, de tornada, quan vam arribar al lloc on ens allotjàvem i vam començar a obrir els sacs, vam veure que cadascú tenia els seus diners a dins del seu sac, justament la quantitat exacta.+ Per això els voldríem tornar personalment. 22  I hem portat més diners per comprar aliments. La veritat és que no sabem qui ens va ficar els diners a dins dels sacs.»+ 23  Llavors ell va dir: «Tranquils, no tingueu por. Va ser el vostre Déu, el Déu del vostre pare, qui va posar un tresor als vostres sacs. Els vostres diners van arribar primer a mi.» A continuació, va fer sortir Simeó.+ 24  Aleshores l’home els va fer entrar a casa de Josep, els va donar aigua perquè es rentessin els peus i va donar farratge als burros. 25  I ells van preparar el regal+ per quan vingués Josep al migdia, perquè havien escoltat que dinarien allà.+ 26  Quan Josep va entrar a casa, li van portar el regal i es van inclinar davant d’ell fins a terra.+ 27  Després, ell els va preguntar com estaven i els va dir: «Com es troba el vostre pare, l’home gran de qui em vau parlar? Encara està viu?»+ 28  I ells van respondre: «El nostre pare, el teu servidor, es troba bé. Encara està viu.» I es van inclinar davant d’ell.+ 29  Quan va alçar la vista i va veure el seu germà Benjamí, el fill de la seva mare,+ va dir: «És aquest el vostre germà petit, de qui em vau parlar?»+ I va afegir: «Que Déu et beneeixi, fill meu.» 30  Al veure el seu germà, Josep es va commoure tant que va estar a punt de plorar i per això va haver de sortir de pressa. Se’n va anar a una altra habitació i allà es va posar a plorar.+ 31  Quan va aconseguir controlar les seves emocions, es va rentar la cara, i després va tornar i va ordenar als seus servidors: «Serviu el menjar.» 32  Aleshores van servir Josep, però als seus germans els van servir a part, i els egipcis que estaven a casa seva també van menjar per separat. I és que els egipcis no podien menjar amb els hebreus, perquè això és una cosa repugnant per als egipcis.+ 33  Els germans estaven asseguts davant d’ell per ordre d’edat. El més gran estava assegut al lloc que li corresponia segons el seu dret de primogènit,+ i el més petit, al lloc que li corresponia segons la seva edat; i es miraven sorpresos els uns als altres. 34  Josep va fer que portessin racions de menjar de la seva taula a la d’ells, però va fer que la ració de Benjamí fos cinc vegades més gran que les racions dels altres.+ I van continuar menjant i bevent amb ell fins que es van quedar ben satisfets.

Notes a peu de pàgina

Lit. «No veureu la meva cara».
Lit. «No veureu la meva cara».
O «Seré fiança per ell».
Un tipus de resina aromàtica.
O «festucs».
Lit. «a la boca dels vostres sacs».