Gènesi 43:1-34
43 La fam era molt greu al país.+
2 Per això, quan es van acabar els cereals que havien portat d’Egipte,+ el seu pare els va dir: «Torneu i compreu una mica de menjar.»
3 Llavors Judà li va dir: «L’home ens va advertir clarament: “No us torneu a presentar davant meu* a menys que el vostre germà estigui amb vosaltres.”+
4 Si deixes venir el nostre germà amb nosaltres, baixarem i et comprarem aliments.
5 Però si no el deixes venir, no baixarem, perquè l’home ens va dir: “No us torneu a presentar davant meu* a menys que el vostre germà estigui amb vosaltres.”»+
6 I Israel+ va exclamar: «Com m’heu pogut fer això? Per què vau dir a l’home que teníeu un altre germà?»
7 Ells van contestar: «L’home ens va fer preguntes concretes sobre nosaltres i la nostra família. Ens va preguntar: “Encara està viu el vostre pare? Teniu algun altre germà?”, i nosaltres vam respondre a les seves preguntes.+ Com podríem haver imaginat que ens diria: “Porteu el vostre germà cap aquí”?»+
8 Aleshores Judà va demanar al seu pare Israel: «Deixa que el noi vingui amb mi.+ Deixa’ns marxar, i així sobreviurem i no morirem de gana+ ni nosaltres ni tu ni els nostres fills.+
9 Et garanteixo que no li passarà res.*+ Jo me’n faig responsable. Si no te’l torno, carregaré amb aquest pecat davant teu per sempre.
10 De fet, si no haguéssim perdut tant de temps, a hores d’ara ja hauríem anat i tornat dues vegades.»
11 Així doncs, el seu pare Israel els va dir: «Si no hi ha cap altra opció, feu el que us dic. Poseu a dins dels vostres sacs els millors productes de la terra i porteu-los com un regal+ a l’home: una mica de bàlsam,+ una mica de mel, làdan,* escorça resinosa,+ pistatxos* i ametlles.
12 Emporteu-vos el doble de diners, i agafeu també els diners que us van ficar als vostres sacs.*+ Potser va ser un error.
13 Emporteu-vos el vostre germà i aneu a veure l’home una altra vegada.
14 Que el Déu Totpoderós permeti que aquest home us tingui compassió i alliberi el vostre germà i també Benjamí. I si jo m’he de quedar sense fills, em quedaré sense fills!»+
15 Així doncs, els fills d’Israel van agafar el regal i el doble de diners, i es van emportar Benjamí. Llavors es van posar en camí i van baixar a Egipte. Allà es van tornar a presentar davant de Josep.+
16 Quan Josep va veure que venien amb Benjamí, de seguida va dir a l’home que supervisava casa seva: «Porta aquests homes a casa, mata alguns animals i prepara el menjar, perquè dinaran amb mi aquest migdia.»
17 L’home va fer immediatament el que Josep havia dit,+ i els va portar a casa de Josep.
18 Però ells es van espantar quan els van portar a casa de Josep i van començar a dir: «Ens porten aquí per culpa dels diners que ens van ficar l’última vegada als nostres sacs. Ara ens atacaran, ens convertiran en esclaus i ens prendran els burros!»+
19 Així doncs, es van apropar a l’home que supervisava la casa de Josep i van parlar amb ell a l’entrada de la casa.
20 Li van dir: «Disculpa’ns, senyor meu. La primera vegada, nosaltres vam baixar per comprar aliments.+
21 Però, de tornada, quan vam arribar al lloc on ens allotjàvem i vam començar a obrir els sacs, vam veure que cadascú tenia els seus diners a dins del seu sac, justament la quantitat exacta.+ Per això els voldríem tornar personalment.
22 I hem portat més diners per comprar aliments. La veritat és que no sabem qui ens va ficar els diners a dins dels sacs.»+
23 Llavors ell va dir: «Tranquils, no tingueu por. Va ser el vostre Déu, el Déu del vostre pare, qui va posar un tresor als vostres sacs. Els vostres diners van arribar primer a mi.» A continuació, va fer sortir Simeó.+
24 Aleshores l’home els va fer entrar a casa de Josep, els va donar aigua perquè es rentessin els peus i va donar farratge als burros.
25 I ells van preparar el regal+ per quan vingués Josep al migdia, perquè havien escoltat que dinarien allà.+
26 Quan Josep va entrar a casa, li van portar el regal i es van inclinar davant d’ell fins a terra.+
27 Després, ell els va preguntar com estaven i els va dir: «Com es troba el vostre pare, l’home gran de qui em vau parlar? Encara està viu?»+
28 I ells van respondre: «El nostre pare, el teu servidor, es troba bé. Encara està viu.» I es van inclinar davant d’ell.+
29 Quan va alçar la vista i va veure el seu germà Benjamí, el fill de la seva mare,+ va dir: «És aquest el vostre germà petit, de qui em vau parlar?»+ I va afegir: «Que Déu et beneeixi, fill meu.»
30 Al veure el seu germà, Josep es va commoure tant que va estar a punt de plorar i per això va haver de sortir de pressa. Se’n va anar a una altra habitació i allà es va posar a plorar.+
31 Quan va aconseguir controlar les seves emocions, es va rentar la cara, i després va tornar i va ordenar als seus servidors: «Serviu el menjar.»
32 Aleshores van servir Josep, però als seus germans els van servir a part, i els egipcis que estaven a casa seva també van menjar per separat. I és que els egipcis no podien menjar amb els hebreus, perquè això és una cosa repugnant per als egipcis.+
33 Els germans estaven asseguts davant d’ell per ordre d’edat. El més gran estava assegut al lloc que li corresponia segons el seu dret de primogènit,+ i el més petit, al lloc que li corresponia segons la seva edat; i es miraven sorpresos els uns als altres.
34 Josep va fer que portessin racions de menjar de la seva taula a la d’ells, però va fer que la ració de Benjamí fos cinc vegades més gran que les racions dels altres.+ I van continuar menjant i bevent amb ell fins que es van quedar ben satisfets.
Notes a peu de pàgina
^ Lit. «No veureu la meva cara».
^ Lit. «No veureu la meva cara».
^ O «Seré fiança per ell».
^ Un tipus de resina aromàtica.
^ O «festucs».
^ Lit. «a la boca dels vostres sacs».