Èxode 18:1-27
18 Ara bé, Jetró, sacerdot de Madian i sogre de Moisès,+ es va assabentar de tot el que Déu havia fet per Moisès i pel seu poble Israel, i de com Jehovà havia fet sortir els israelites d’Egipte.+
2 Moisès havia fet tornar la seva dona Siporà a casa de Jetró, el seu sogre, i Jetró s’havia fet càrrec d’ella
3 i dels seus dos fills.+ A un d’ells, Moisès li va posar el nom de Guersom,*+ perquè va dir: «Soc un foraster que viu a una terra estrangera»,
4 i a l’altre li va posar el nom d’Elièzer,* perquè va dir: «El Déu del meu pare és el meu ajudant i m’ha rescatat de l’espasa del faraó.»+
5 Així doncs, Jetró, el sogre de Moisès, va anar amb els fills i la dona de Moisès a trobar-lo al desert on estava acampat, a la muntanya del Déu verdader.+
6 I li va enviar aquest missatge: «Jo, Jetró, el teu sogre,+ et vinc a veure amb la teva dona i els teus dos fills.»
7 Immediatament, Moisès va sortir a rebre el seu sogre, i es va inclinar i li va fer un petó. Després de preguntar-se l’un a l’altre com estaven, van entrar a la tenda.
8 Moisès va explicar al seu sogre tot el que Jehovà havia fet al faraó i als egipcis per ajudar Israel,+ totes les dificultats que havien tingut al llarg del camí+ i com els havia alliberat Jehovà.
9 Jetró es va alegrar molt de totes les coses bones que Jehovà havia fet per Israel al rescatar-los d’Egipte,*
10 i va dir: «Alabat sigui Jehovà, que us ha rescatat d’Egipte i del faraó, i que ha rescatat el poble de la dominació d’Egipte.
11 Ara sé que Jehovà és superior a tots els altres déus,+ perquè va protegir el seu poble dels que van ser arrogants amb ells.»
12 Llavors Jetró, el sogre de Moisès, va portar una ofrena cremada i altres sacrificis per a Déu. I Aaron i tots els ancians d’Israel van anar a menjar amb el sogre de Moisès en presència del Déu verdader.
13 L’endemà, Moisès es va asseure, com de costum, per fer de jutge del poble. I des del matí fins al vespre, el poble es va anar presentant davant de Moisès.
14 Quan el sogre de Moisès va veure tot el que ell feia pel poble, va preguntar: «Com és que estàs fent això pel poble? Per què t’asseus aquí tot sol i el poble es va presentant davant teu des del matí fins al vespre?»
15 I Moisès li va contestar: «Doncs perquè la gent no deixa de venir per demanar-me la guia de Déu.
16 Quan sorgeix un problema entre dues persones, venen i m’ho expliquen. Llavors jo he de jutjar el cas i fer-los saber quines són les decisions i les lleis del Déu verdader.»+
17 I el sogre de Moisès li va dir: «Això que fas no està bé.
18 T’acabaràs esgotant, tant tu com la resta del poble, perquè és una càrrega massa gran per a tu i no la pots portar tot sol.
19 Així que escolta’m. Et donaré un consell, i Déu estarà amb tu.+ Tu ets el representant del poble davant del Déu verdader+ i has de presentar els casos al Déu verdader.+
20 I has d’ensenyar al poble les normes i les lleis,+ i fer-los saber quin camí han de seguir i quines obligacions han de complir.
21 Però has d’escollir d’entre el poble homes competents+ que temin Déu, homes de confiança que odiïn treure profit d’una manera deshonesta.+ Nomena’ls caps sobre el poble: a alguns posa’ls a càrrec de mil persones, a altres de cent, a altres de cinquanta i a altres de deu.+
22 Ells jutjaran el poble quan presentin els seus casos.* Els casos difícils te’ls portaran a tu,+ però els casos senzills els decidiran ells mateixos. Comparteix la càrrega amb ells, i tot et serà més fàcil.+
23 Si fas això, i Déu així t’ho mana, podràs suportar la càrrega i tothom se n’anirà a casa satisfet.»
24 Moisès va acceptar de seguida el consell del seu sogre i va fer tot el que li va dir.
25 Va escollir homes competents entre els israelites i els va nomenar caps sobre el poble: caps de milers, caps de centenars, caps de cinquantenes i caps de desenes.
26 I ells jutjaven el poble quan presentaven els seus casos. Els casos difícils els portaven a Moisès,+ però els senzills els jutjaven ells mateixos.
27 Després, Moisès es va acomiadar del seu sogre,+ i aquest va tornar a la seva terra.
