Després de 5 mesos de curs intensiu, els 48 estudiants de l’Escola Bíblica de Galaad es van graduar al centre educatiu dels Testimonis de Jehovà a Patterson (Nova York). Familiars, amics i altres convidats van disfrutar del programa de graduació. En total van ser 9.694 assistents.

Des de l’any 1943, s’han format a més de 8.000 testimonis de Jehovà per a ser missioners. El curs utilitza la Bíblia com a principal llibre de text i aixina enfortir la fe dels estudiants i ajudar-los a desenvolupar qualitats espirituals necessàries per a afrontar els diferents reptes de ser missioner.

“Reflexioneu detingudament en les coses amables.” El president del programa, i també membre de la Junta Directiva dels Testimonis de Jehovà, Anthony Morris, va començar el programa basant la seua exposició en les paraules de Filipencs 4:8: “Interesseu-vos per tot allò que és (...) amable”.

El germà Morris va assenyalar que interessar-nos en les coses bones ens ajudarà a mantindre un estat d’ànim positiu en un món ple d’odi, va dir: “Continua buscant les coses amables i sigues amable.”

Per exemple, el nostre pare Jehovà ens posa el model a seguir al no tindre en compte els nostres errors (Salm 130:3). El germà Morris va dir: “No et centres en els errors dels teus germans i continua sent amable.”

“Obteniu coneixement però no vos cregueu savis.” Harold Corkern, membre del Comité de Sucursal dels Estats Units, va desenvolupar el seu discurs a partir de les paraules de Cohèlet (Eclesiastés) 7:16. Déu vol que utilitzem el coneixement d’una manera correcta, sense arribar al punt de pensar que som superior als altres.

El germà Corkern també va mostrar la necessitat de ser afectuosos quan donem consell o correcció. No hem d’esperar més dels altres del que espera Déu. Va aconsellar: “Utilitza bé la teua saviesa, coneixement i enteniment i els teus germans estaran encantats d’estar amb tu.”

“No oblideu mai les obres de Déu.” (Salm 78:7.) Guy Pierce, de la Junta Directiva, va començar la seua intervenció explicant que el comportament dels xiquets, ja siga bo o roín, diu molt dels seus pares (Proverbis 20:11). De la mateixa manera, el nostre comportament dóna testimoni del nostre pare, Jehovà. “Els fills de Déu i els fills del diable es coneixen per això: el qui no actua justament no és de Déu” (1 Joan 3:10).

El germà Pierce va explicar que s’havia invitat els estudiants a assistir a l’Escola de Galaad per les seues bones qualitats, com per exemple, la humilitat. I els va recordar la importància de continuar sent humils. L’educació que han rebut no els fa superior als altres. Més bé, estan millor preparats per contribuir a la unitat de la germandat mundial i per ser exemples d’humilitat (Salm 133:1). El germà va continuar dient: “Ara teniu una base per continuar aprenent i creixent en el coneixement i l’enteniment de Jehovà Déu”.

“Hem fet només el que havíem de fer.” William Samuelson, responsable del Departament d’Escoles Bíbliques, va preguntar: “Com reaccionarem si rebem una assignació que no ens agrada gens?” Podem aprendre del que està escrit a Lluc 17:7-10: “Quan haureu fet tot allò que Déu vos ha manat, digueu: ‘Som uns servents que no mereixen recompensa: hem fet només el que havíem de fer’”. En comparació amb Jehovà, certament som “servents” que no mereixem recompensa.

Els alumnes s’han passat setmanes estudiant en una classe. Per a alguns ha sigut tot un repte. Samuelson va dir: “Però haveu fet allò que se vos ha manat i ara podeu vore els bons resultats, la vostra fe ha crescut”. Va concloure amb estes paraules: “Com a administradors fidels estimeu sempre el privilegi de servir al Déu de l’univers”.

“Recordeu les promeses de Jehovà quan enfronteu problemes.” Sam Roberson, ajudant del responsable del Departament d’Escoles Bíbliques, va recordar als estudiants que en algunes ocasions es fàcil que es desanimen. Tot i això, els va recomanar recordar exemples bíblics que reberen ànim de part de Jehovà. Per exemple, Moisés va assegurar a Josué: “El Senyor [...] no et deixarà ni t’abandonarà” (Deuteronomi 31:8). Al final de la seua vida, Josué va dir: “Cap de les bones promeses que el Senyor, el vostre Déu, vos havia fet no ha deixat de complir-se” (Josué 23:14).

Jehovà Déu promet als seus servents: “No et deixaré, no t’abandonaré” (Hebreus 13:5). Ens assegura que estarà a l’altura del significat del seu nom Jehovà, que vol dir: Ell fa que siga possible. I fa tot el necessari per cuidar-nos. “No vos rendiu mai. No vos canseu mai. No cediu mai. Recordeu: ell en cap moment vos deixarà, en cap moment vos abandonarà”, instava Roberson.

“El seu anunci s’ha escampat per tota la terra.” (Romans 10:18.) Amb l’ajuda de Mark Noumair, instructor de Galaad, estudiants de diverses parts del món relataren i escenificaren experiències animadores que havien tingut en la predicació als voltants de Patterson. Citem un parell d’exemples: una parella de Sud-àfrica van tindre el plaer de conéixer tres dones originàries del seu mateix país i de parlar amb elles en zulu i en xhosa. I un matrimoni de Sri Lanka van conéixer un home indi que té la seua dona i la seua filla a Sri Lanka. Ell mai havia vist una Bíblia. Així que estigueren encantats de donar-li una de les seues.

“Sempre a punt per a tota obra bona.” Gene Smaller, ajudant del Comité de Redacció, va entrevistar dos dels matrimonis graduats. Un d’ells era de Sierra Leone. La parella contava que, al no tindre aigua potable, havien de portar-la ells mateixos a casa. Però estes dificultats eren un no res comparat amb el goig d’estudiar la Bíblia amb 50 persones interessades. Els quatre mostraren el seu agraïment per la preparació que han rebut al curs. Ara estan a punt per a tota bona obra que se’ls assignarà pròximament (2 Timoteu 3:16, 17).

“Aguanteu ferms fins a la fi i per l’eternitat”. Gerrit Lösch, membre de la Junta Directiva, va fer el discurs principal. En la introducció parlava del ritme que han de saber mantindre els corredors en una carrera a llarga distància. Han de saber controlar les seues forces per a completar amb èxit el recorregut. Mentre que en una carrera de competició sols hi ha un guanyador, a la carrera cristiana tots els qui resistisquen fins al final són guanyadors.

La resistència implica servir Déu contínuament, sense perdre l’esperança quan enfrontem dificultats, persecució, problemes o inquietuds. Jesús va dir: “El qui es mantindrà ferm fins a la fi se salvarà” (Mateu 24:13). Com ens tranquil·litza saber que Jehovà i Jesús són conscients del nostre aguant! Aleshores, el germà Lösch va descriure uns quants factors a tindre en compte quan hem de resistir algunes dificultats. Com per exemple:

  • Ora a Déu, “de qui provenen la constància i el consol” i és ell qui “diàriament ens porta la càrrega” (Romans 15:5; Salm 68:19 [Traducción del Nuevo Mundo (NM)]).

  • Sigues fidel i tingues clar que “Déu és fidel i no permetrà que sigueu temptats per damunt de les vostres forces. I, juntament amb la prova, vos donarà el mitjà d’eixir-ne i poder-la suportar” (1 Corintis 10:13).

  • Mantín clara a la teua ment l’esperança cristiana. “Pel goig que va ser posat davant d’ell va aguantar el pal d’execució” (Hebreus 12:2 [NM]).

El germà Lösch va recalcar que estem molt prop de la línia de meta, no és temps de rendir-nos. “Llancem-nos a córrer sense defallir en la prova que ens és proposada” (Hebreus 12:1).

Per a concloure el programa, un dels germans graduats va llegir una carta d’agraïment de part de tots els estudiants. La carta deia que, gràcies a l’estudi cronològic i profund de la Bíblia, no sols han comprés més plenament els propòsits de Déu, sinó també han enfortit enormement la seua fe. “Estem resolts a posar en pràctica totes les coses bones que hem deprés”, va llegir el germà.