Tots els edificis de Warwick ja estan en funcionament. A principis de setembre ja hi vivien unes 500 persones, inclosos els treballadors voluntaris i el personal a temps complet provinent de Brooklyn.

Un especialiste comprova l’esmalt dels taulells amb acabat d’espill que s’utilitzaran per a l’entrada a l’exposició «Un poble que porta el nom de Jehovà». Se’ls ha donat, intencionadament, un tractament per a que tinguen un aspecte envellit en harmonia amb la temàtica històrica de l’exposició.

Stephen Lett, membre de la Junta directiva dels testimonis de Jehovà, va presidir la primera adoració matutina que es va emetre des de Warwick. Eixe matí, el germà Lett va llegir una carta per a agrair l’ajuda als més de 27.000 voluntaris que han construït les noves instal·lacions i als molts altres que han donat suport a este projecte d’altres maneres.

Un fuster posa les lletres al cartell que anuncia una de les tres exposicions autoguiades. Esta exposició, «Un poble que porta el nom de Jehovà», explica la història dels testimonis de Jehovà des de la dècada del 1870 fins a l’actualitat.

El Comité de redacció es reunix amb els ajudants i membres del Departament de redacció. Grans pantalles mostren unes il·lustracions proposades per a noves publicacions. A més, permeten a altres departaments d’altres complexos comunicar-se amb el comité durant les reunions. La taula, que va ser una donació de fa molts anys, es va traslladar de Brooklyn a Warwick.

Un ajudant del Comité de Coordinadors, junt amb altres germans que treballen davall de la seua direcció, analitzen de quines maneres poden auxiliar els afectats pel tifó Haima (Lawin), el qual va sacsejar les Filipines el dia d’abans. Les videoconferències ajuden als departaments de la central mundial a atendre els assumptes urgents ràpidament i a comunicar-se amb sucursals de tot el món.

Un estany amb un sistema de bioretenció separa l’edifici de manteniment del camí de l’entrada principal. A Warwick hi ha diversos estanys que utilitzen este mètode natural que actua com a filtre de residus contaminants i permet recollir les aigües pluvials. D’esta manera, s’estalvia un 50% del cost d’instal·lar un sistema de drenatge convencional. A més, esta aigua tractada i filtrada després es deriva als riuets de la zona i afavorix un hàbitat més saludable per a plantes i animals.

Un grup de voluntaris descarreguen caixes en un moll de recepció de mercaderies. Uns 80 voluntaris han participat en la mudança del personal que es trasllada de Brooklyn a la seua nova llar, Warwick.

Dos forners aboquen una gran massa de pa d’una màquina industrial d’amassar en un banc. Com la massa pot arribar a pesar més de 45 kg, s’utilitza una màquina elevadora per a que el procediment siga fàcil i segur. El forn de Warwick disposa d’una càmera que permet accelerar o disminuir la fermentació controlant la temperatura i la humitat. Amb tot este equipament es reduïx el treball requerit per a fer centenars de pans cada setmana.

El personal de l’edifici de servicis s’emporta la basura de l’edifici de manteniment. A diferència de Brooklyn, la majoria dels edificis de Warwick estan interconnectats, aixina es necessiten menys vehicles i personal per arreplegar el fem, o brossa, i els materials reciclables.

Un treballador voluntari planxa una brusa amb l’ajuda d’un maniquí universal. La polvoritza amb aigua per llevar-li les arrugues. De mitjana, la llavaneria de Warwick neteja uns 5.000 kg tant de roba de vestir com de roba de llit i de taula. Per a dur un control de la roba, el personal de llavaneria fixa etiquetes amb codi de barres que identifiquen cada peça. Estes etiquetes s’escanegen a diversos punts de la llavaneria per comprovar que s’estan tractant correctament i que s’entreguen al departament o habitació que correspon.

Un mecànic revisa l’estat d’una grua elevadora que s’utilitza en la central elèctrica. Estos treballs de manteniment allarguen la vida útil de la maquinària i la fan més segura per als qui la utilitzen.

Un tècnic elimina els errors del programa que mostra la introducció de l’exposició «La central mundial: Fe en acció».

Un grup de fusters prepara una bicicleta de l’any 1903 que serà exhibida a l’exposició «Un poble que porta el nom de Jehovà». Esta bicicleta ha sigut una donació, i s’ha restaurat amb molt de carinyo per alguns voluntaris a Warwick. S’exposarà per destacar l’esforç i els sacrificis que feien els estudiants de la Bíblia (anomenats més tard testimonis de Jehovà) per difondre el missatge de la Bíblia amb mitjans de transport com este.

Dos fusters col·loquen el vidre d’una vitrina que mostrarà objectes relacionats amb el Foto drama de la creació. Esta projecció de diapositives i imatges en moviment estava basada en la Bíblia. Es va estrenar l’any 1914 i només en eixe any ja la van vore uns nou milions de persones.

Un grup d’arxivers i una dissenyadora gràfica preparen l’edició núm. 1544 de la Bíblia de Zuric en llatí per a l’exposició «La Bíblia i el nom diví». La fletxa roja que es veu en la Bíblia en primer pla senyala on apareix el nom personal de Déu, Jehovà. Els arxivers tenen molta precaució a fi de protegir les Bíblies més delicades. Utilitzen tires de polièster per mantindre les pàgines al seu lloc, controlen la humitat i la temperatura de la sala i calibren minuciosament la llum de fibra òptica de les vitrines per evitar que el paper es deteriore.

Acompanyats d’un membre del personal, els visitants poden disfrutar d’una espectacular panoràmica des d’una altura de 23 metres. El 3 d’abril de 2017 van començar les reserves per visitar les instal·lacions de Warwick i les exposicions autoguiades. Si desitges fer una reserva per a visitar Warwick, utilitza el sistema de reserves que trobaràs al nostre lloc web a la secció QUI SOM / SUCURSALS I VISITES GUIADES.

Un arxiver col·loca en una vitrina un exemplar excepcional de la primera edició de la Bíblia King James Version del 1611. Estes vitrines s’han dissenyat i construït per treballadors voluntaris a Warwick.

Una dissenyadora d’arts gràfiques col·loca un barret de copa en una vitrina. Este barret pertanyia a Joseph F. Rutherford, qui va dur la capdavantera dels testimonis de Jehovà el segle passat. En esta part de l’exposició «Un poble que porta el nom de Jehovà» es mostra els primers esforços que van fer els Testimonis per predicar les bones notícies del Regne.

Amb l’ajuda de l’equip de gravació, un lector grava el guió de la visita autoguiada «La Bíblia i el nom diví». Només una setmana després de desmuntar la cabina de gravació amb tot el seu equipament i traslladar-los a Warwick, l’estudi ja estava preparat per continuar amb les gravacions. Este és una extensió de l’estudi principal que està al Centre Educatiu de la Watchtower a Patterson, i també s’utilitza per gravar la Traducción del Nuevo Mundo, La Talaia, ¡Despertad!, articles de jw.org i altres publicacions.

Una ajudant de fuster pinta les vores d’un mostrador tridimensional de fotos. Estes fotos formen part de la història dels estudiants de la Bíblia de finals del segle XIX. Es poden vore a l’exposició «Un poble que porta el nom de Jehovà».

Una artista pinta una figura de Caleb, un personatge de la sèrie de dibuixos animats Fes-te amic de Jehovà. Esta figura s’exposarà en la galeria que recull les diverses ferramentes i programes que els Testimonis han desenvolupat especialment per als xiquets.

Un fuster retalla fotografies i rètols de vinil per a l’exposició «Un poble que porta el nom de Jehovà». Més de 250 persones, inclosos ebenistes, programadors informàtics, dissenyadors, electricistes, vidrier, càmeres i escriptors, han treballat en les tres diferents exposicions des del primer moment.