Una respectada organització britànica ha encomiat els testimonis de Jehovà per ensenyar a les dones a treballar amb maquinària pesada en la nova sucursal que estan construint a Chelmsford (Essex). Es tracta del CCS a (Considerate Constructors Scheme), el qual va donar als testimonis la màxima puntuació (un 10 sobre 10) en la integració de les dones al món de la construcció i va descriure el seu treball com «innovador». Per què van rebre els testimonis una puntuació tan alta?

En el Regne Unit, menys del 13% de gent que treballa en la construcció són dones. Segons un sondeig que va fer una empresa britànica, poques jóvens consideren treballar en la construcció. Per contra, un 40% dels equips de treball a Chelmsford estan formats per dones. I este número s’incrementa a més del 60% en el cas dels operaris que porten maquinària pesada.

Què contribuïx a que estes dones testimonis estiguen tan presents en les obres de construcció? La formació i el suport que han rebut han sigut fonamentals i, a més, són factors que arreplega la normativa del CCS. Esta normativa anima els constructors a demostrar que valoren els seus treballadors «proveint-los un lloc de treball on són respectats, tractats amb igualtat i on reben ànims i suport», i també «potenciant la seua formació».

Jade ha rebut la preparació necessària per a dur excavadores i camions basculants. Ella diu: «És aŀlucinant! Mai haguera pensat que seria capaç de fer-ho. A voltes el treball és tot un repte, però la formació és constant i no pare de deprendre coses». Igual que Jade, Lucy també està preparada per a manejar maquinària pesada. Ella fa memòria i diu: «Al principi, no tenia ni idea de res relacionat amb la construcció. Però des del dia que vaig arribar, m’han ensenyat a fer de tot. En total, he treballat en 5 equips diferents. M’he ensenyat un muntó de coses!».

Les dones han demostrat tindre habilitats en la construcció que van més enllà de només dur maquinària. Eric, l’encarregat d’un equip, observa que normalment cuiden les ferramentes millor que els hòmens i que fàcilment detecten si la màquina no funciona bé i ho comuniquen.

Carl, que té al seu càrrec diversos equips que utilitzen maquinària pesada, diu: «Estic impressionat per com les dones s’han ensenyat a conduir estes màquines. En alguns casos, inclús preferisc que les porten elles que hòmens amb molta experiència!».

Quan els encarregats fan esta classe de comentaris, infonen molta confiança. Això li va passar a Therese, una experimentada operària. Ella sap que portar maquinària pesada implica molta responsabilitat i que és fonamental prendre bones decisions per a garantir en tot moment la seguretat dels treballadors. Therese explica: «Quan sé que el meu encarregat confia en mi, sóc capaç de fer més del que s’espera. Tot el dur treball val la pena quan sé que es valora i es respecta la meua aportació».

Una altra treballadora, que li diuen Abigail, conduïx excavadores i camions basculants. Ella valora molt el suport i la coŀlaboració que rep i ho expressa d’esta manera: «Els hòmens que treballen amb mi no em tracten com si fóra inferior. Al contrari, estan disposats a ajudar-me, però deixant que siga jo qui faça el treball».

A més de treballar amb diferents classes de maquinària, les dones a Chelmsford també han rebut entrenament per a fer treballs de topografia, gestió de terrenys, reparació de màquines i muntatge d’andamis. Robert també ha coŀlaborat amb dones en diversos projectes i diu que s’impliquen en el treball i estan atentes a tots els detalls. Tom treballa com a topògraf i afegix que les dones del seu equip són acurades i complidores. «Volen fer-ho lo millor possible.»

No és d’estranyar que Fergus, un dels encarregats, diga tot convençut: «Definitivament, les dones s’han fet un lloc en la construcció».