Salta al contingut

Per què els testimonis de Jehovà no es defenen de totes les acusacions que es fan contra ells?

Per què els testimonis de Jehovà no es defenen de totes les acusacions que es fan contra ells?

Els testimonis de Jehovà seguixen el consell de la Bíblia de no respondre a totes les acusacions i burles. Un proverbi bíblic diu: «Rebrà insults qui repta l’insolent» (Proverbis 9:7, 8; 26:4). Per tant, en lloc de sentir-nos provocats i enredrar-nos en baralles per causa de falses acusacions, preferim centrar-nos en agradar Déu (Salms 119:69).

Per suposat, hi ha «un temps de callar i un temps de parlar» (Eclesiastés 3:7). Per això, donem respostes als qui estan sincerament interessats en saber la veritat, però evitem entrar en discussions inútils. Seguim les ensenyances i els exemples de Jesús i dels cristians del primer segle.

  • Jesús no va respondre quan l’acusaren falsament davant de Pilat (Mateu 27:11-14; 1 Pere 2:21-23). Tampoc va respondre a les acusacions de ser un borratxo i un fartó. Més bé, va deixar que les seues accions parlaren per elles mateixes, d’acord amb el principi: «Les obres de la saviesa acrediten que és justa» (Mateu 11:19). Però quan les circumstàncies ho requerien, va respondre amb valentia als qui el van calumniar (Mateu 15:1-3; Marc 3:22-30).

    Jesús ensenyà els seus seguidors a no desanimar-se per les falses acusacions al dir-los: «Feliços vosaltres quan, per causa meua, vos insultaran, vos perseguiran i escamparan contra vosaltres tota classe de calúmnies!» (Mateu 5:11, 12). A més, quan les acusacions donen l’oportunitat als seus deixebles de donar testimoni, Jesús complix esta promesa que els va fer: «Vos donaré una eloqüència i una saviesa que cap dels vostres adversaris no serà capaç de resistir o de contradir» (Lluc 21:12-15).

  • L’apòstol Pau va aconsellar els cristians d’evitar discussions estúpides amb els opositors i va dir dels seus arguments que «no tenen sentit ni serveixen de res» (Titus 3:9; Romans 16:17, 18).

  • L’apòstol Pere animà els cristians a defendre la seua fe quan fora necessari (1 Pere 3:15). No obstant això, va reconéixer que sovint s’aconseguix més per mitjà de les accions que per les paraules. Va escriure: «Obrant el bé, feu callar la gent insensata i la seua ignorància» (1 Pere 2:12-15).