Salta al contingut

S’oferiren voluntàriament per a servir en Guyana

S’oferiren voluntàriament per a servir en Guyana

«No es pot descriure amb paraules l’alegria que pots obtindre al servir on hi ha més necessitat!» Este és el punt de vista de Joshua, que viu als Estats Units i que va servir per un temps en Guyana. Molts Testimonis que han servit en este país d’Amèrica del Sud tenen la mateixa alegria. * Quines lliçons pràctiques poden ensenyar-nos estos germans? Com poden preparar-te estes lliçons si desitges servir a l’estranger?

Què els va motivar?

Linel

Un germà anomenat Linel va predicar en un territori treballat amb poca freqüència als Estats Units, el seu país d’origen, abans de mudar-se a Guyana. Ell va dir: «Un grup de 20 vam ser assignats a una part rural a l’oest de Virgínia. Les dos setmanes que vaig disfrutar de la predicació i de la companyia dels germans em van canviar la vida! Em vaig resoldre a servir a Jehovà més fermament, tant com fora possible».

Erica i Garth

Garth i Erica són un matrimoni que pensaven en servir a l’estranger, i van triar Guyana. Per què? Erica explica: «El meu marit i jo vam conéixer un matrimoni que se’n va anar allí. L’entusiasme i l’amor per allò que estaven fent ens va motivar també a mudar-nos allí». Erica i Garth disfrutaren de tres anys en el que recorden com una «estimada assignació». Garth diu: «Vam provar el servici a l’estranger i comprovàrem que era bo». Ell i la seua dona van anar més tard a l’Escola de Galaad i ara servixen a Bolívia.

Aquells que servixen a l’estranger disfruten regularment de conversacions productives sobre la Bíblia

Com es prepararen?

Els principis bíblics ens animen a tindre una vida senzilla (Hebreus 13:5). També ens animen a calcular els gastos quan prenem decisions importants en la vida (Lluc 14:26-33). Això, evidentment, inclou les decisions sobre mudar-se a l’estranger. Garth comenta: «Abans de mudar-nos a Guyana, Erica i jo vam simplificar la nostra vida. Vam vendre el nostre negoci, la nostra casa i totes les coses innecessàries que havíem acumulat. Això ens va prendre uns pocs anys. Mentrestant, teníem present la nostra meta de servir en Guyana i viatjàvem allí una volta a l’any».

Sinead i Paul

Un altre factor a tindre en compte són els ingressos. Molts dels qui volen mudar-se a l’estranger poden treballar allí si la llei ho permet. Alguns continuen fent el mateix treball que abans treballant remotament amb l’ordinador. Altres tornen de tant en tant al seu país per a treballar allí. Una parella, Paul i Sinead, tornaven a Irlanda una volta a l’any per a treballar. D’esta manera van poder servir en Guyana per 18 anys, inclosos 7 anys després del naixement de la seua filla.

Christopher i Lorissa

El Salm 37:5 diu: «Encomana al Senyor els teus camins; confia en ell, deixa’l fer». Christopher i Lorissa, dels Estats Units, van orar regularment sobre la seua meta de servir a l’estranger. També van considerar en la seua adoració en família què havien de fer per a tindre èxit al mudar-se, i van fer una llista amb els pros i els contres. Com per a ells l’idioma era un factor important, van decidir anar a Guyana perquè allí es parla anglés.

Seguidament, van actuar d’acord amb Proverbis 15:22 que diu: «Sense deliberació, fracassen els projectes; amb nombrosos consellers, arriben a bon terme». Van escriure a la sucursal que supervisa l’obra de Guyana, * presentant-se i explicant la seua disponibilitat. També aprofitaren per a preguntar sobre els servicis mèdics, el clima i els costums locals. La sucursal els va contestar les preguntes i els van posar en contacte amb una junta de responsables local. Finalment es mudaren allí.

Linel, mencionat abans, ara és responsable itinerant en Guyana. Ell també va aplicar el principi mencionat en Proverbis 15:22 abans de mudar-se allí. Ell comenta: «A més d’estalviar per al viatge, vaig parlar amb altres que han servit a l’estranger. Vaig parlar del tema amb la meua família, els ancians de la meua congregació i el responsable itinerant. També vaig llegir tot el que vaig trobar en les nostres publicacions sobre servir on hi ha més necessitat».

Joseph i Christina

Molts dels qui volen servir a l’estranger decidixen sàviament visitar primer el país. Un matrimoni, Joseph i Christina, diu: «La primera volta que anàrem a Guyana, vam estar allí tres mesos. Ens va ser suficient per a vore com era la vida allí. Llavors, vam tornar a casa, ho vam arreglar tot i ens vam traslladar allí».

Com s’adaptaren?

Joshua

Els qui volen tindre èxit ampliant el seu servici a Déu en un altre país, deuen tindre un esperit de sacrifici i una bona disposició per a adaptar-se a les condicions i costums locals. Per exemple, aquells que es muden de llocs més freds a zones tropicals sovint descobrixen que la seua nova ubicació està plena de tota classe d’insectes. Joshua, citat abans, diu: «No estava acostumat a tants insectes, i em pareixien tots més grans en Guyana. Però, amb el temps, em vaig anar acostumant. Vaig aprendre que mantenint neta la teua casa pots reduir molt la presència d’insectes. Això inclou fregar els plats bruts, traure el fem i netejar regularment la casa».

Adaptar-se a la vida en un altre país pot significar acostumar-se a menjars poc coneguts i aprendre a preparar-los. Joshua recorda: «El meu company i jo, vam demanar ajuda als germans per a aprendre a cuinar els ingredients locals. Quan apreníem a preparar un nou menjar, convidàvem a alguns de la congregació per a compartir-lo amb ells. Esta va ser una agradable manera de conéixer els germans i fer amistats».

Paul i Kathleen

Sobre els costums locals, Paul i Kathleen recorden: «Adaptar-nos a les maneres i a les formes de vestir de les zones tropicals va ser tot un repte. Sempre que estes no passaren per alt els principis bíblics, vam ser humils i ens vam adaptar. Adaptar-nos a la cultura local ens va acostar als germans de la congregació i va tindre un efecte positiu en el nostre ministeri».

Com s’han beneficiat?

Joseph i Christina expressen els sentiments que molts tenen: «Les benediccions són molt superiors als reptes i dificultats. Eixir de la nostra zona de confort ens ha ajudat a ajustar les nostres prioritats. Les coses que abans consideràvem importants ja no ho són tant. Cada experiència que hem tingut ens ha motivat a continuar donant el millor a Jehovà i, per este motiu, estem molt contents i satisfets».

Erica, mencionada abans, diu: «Tant al meu marit com a mi, servir en un lloc de necessitat ens ha ensenyat a confiar més profundament en Jehovà. Hem vist la seua ajuda de maneres que mai havíem experimentat. Ens hem unit més com a matrimoni al viure estes noves experiències junts».

^ § 2 Pots trobar la història de l’obra a Guyana en l’Anuario de los testigos de Jehová 2005.

^ § 10 La sucursal de Trinitat i Tobago supervisa l’obra en Guyana.