Salta al contingut

Pararen per a ajudar-me

Pararen per a ajudar-me

Un dia fred i ventós a Alberta (Canadà), Bob anava conduint a uns 100 quilòmetres per hora quan la roda esquerra del seu furgoneta va rebentar. Al principi, Bob no sabia exactament el que havia passat i va decidir seguir conduint els cinc quilòmetres que quedaven fins a sa casa.

En una carta dirigida a la Sala de Reunions dels testimonis de Jehovà de la localitat, Bob va explicar el que va passar després: «Cinc jovenets que anaven en cotxe es posaren al meu costat i baixaren la finestra per a dir-me que tenia la roda rebentada. Vam parar els cotxes, i s’oferiren a canviar-me-la. No sabia si el meu cotxe tenia roda de recanvi o un gat per a canviar-la. Em vaig assentar en la meua cadira de rodes a un costat de la carretera, i ells es posaren baix de la meua furgoneta per a buscar la roda de recanvi i el gat. Feia molt de fred i no parava de nevar. Els jóvens anaven molt mudats, però em canviaren la roda per a que continuara el meu camí. Jo a soles no ho haguera pogut fer.

»Vull donar les gràcies a estos jóvens testimonis de Jehovà per haver-me ajuda’t. Es trobaven per la zona perquè estaven visitant les cases de les persones per a predicar-los. Estos jóvens realment practiquen el que prediquen. Em van salvar d’aquella situació, i els estic molt agraït. Qui m’havia de dir que em trobaria uns angelets aixina en la carretera aquell dia?»