Jezabel es va enterar del que els havia passat als profetes de Baal i es va enfadar moltíssim. Així que li va enviar este missatge a Elies: «Demà estaràs mort igual que els profetes de Baal». Elies es va espantar tant que va pegar a fugir a un lloc deshabitat. Deia en oració: «Jehovà, ja no puc més. Vull morir-me». Rebentat, Elies es va adormir baix d’un arbre.

Un àngel el va despertar i li va dir amablement: «Per favor, alça’t i menja». Elies va vore un pa redó damunt d’unes pedres calentes i una gerra d’aigua. Va menjar i beure, i es va tornar a gitar. L’àngel el va despertar una altra volta i li va dir: «Menja, cal que agarres forces per al teu viatge». Així que Elies va menjar un poc més. Llavors va viatjar 40 dies i 40 nits, fins que va arribar a la muntanya de l’Horeb. Allí, Elies va entrar en una cova per a dormir. Però Jehovà li va preguntar: «Elies, què fas ací?». Elies li va respondre: «Els israelites han trencat la promesa que et feren. Han destruït els teus altars i han matat els teus profetes. I ara volen matar-me a mi també».

Jehovà li va dir: «Ix de la cova». Primer, va bufar un vent molt fort. A continuació, va haver un terratrémol i després, un foc. En acabant, Elies va sentir una veu fluixeta i calmada. Es va cobrir la cara amb la roba i es va quedar plantat fora de la cova. Llavors Jehovà li va preguntar per què fugia. Elies li va respondre: «Sóc l’únic que queda». Però Jehovà li va dir: «No estàs a soles, hi ha 7.000 persones que encara m’adoren a Israel. Vés i designa Eliseu profeta en lloc teu». Elies va fer immediatament el que Jehovà li havia demanat. Creus que Jehovà també t’ajudarà quan faces el que ell et demana? Clar que sí! En la lliçó següent vorem una altra cosa que va passar durant la sequera.

«No vos inquieteu per res. En tota ocasió acudiu a la pregària i a la súplica i presenteu a Déu les vostres peticions acompanyades d’acció de gràcies» (Filipencs 4:6)